Centenari de Jordi Sabater Pi, gran científic i descobridor de Floquet de Neu
- Es compleixen 100 anys del naixement de Jordi Sabater Pi, etòleg, un gran científic que va descobrir que els ximpanzés construeixen estris i instruments
- Catedràtic de la UB, era conscient ja fa dècades de la necessitat de la protecció de les espècies i n'era un excel·lent dibuixant
- També va ser qui va portar Floquet de Neu a Barcelona: les seves entrevistes, extretes de l'Arxiu de TVE Catalunya, són lliçons d'ecologia
FRANCESCA PUIG
Jordi Sabater Pi va néixer el 2 d'agost del 1922, ara fa 100 anys. Va ser etòleg, antropòleg, primatòleg i dibuixant de prestigi, un home curiós i autodidacte. Els que el van conèixer diuen que era un home humil, senzill, com els més grans. Vivia per la seva família i la seva passió, l'estudi de la ciència. Un científic de gran vàlua més valorat arreu del món que no pas al seu país.
Sabater Pi, mort el 2009, tot just tres dies després de fer els 87 anys, va ser Catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona. La psicobiologia és anomenada també neurologia del comportament, i consisteix a aplicar la biologia a l'estudi del comportament dels animals, inclosos els humans. La psicobiologia o biopsicologia considera que els animals som capaços de percebre i aprendre. Aprendre de l'obra de Sabater Pi és escoltar una lliçó d'ecologia que mai no s'oblida.
L'entrevista que oferim sobre aquestes línies és inèdita, pertany a l'Arxiu històric de TVE Catalunya. Jordi Sabater Pi hi explica grans dades científiques. És un enregistrament sense editar, on veiem com era, proper i molt interessat que el seu discurs s'entengués amb facilitat. Hi ensenya els pals que utilitzen els ximpanzés i parla dels pintors Desmond Morris i Joan Miró. També, i amb detall, de la conducta social dels ximpanzés pigmeus, que va estudiar abastament.
Jordi Sabater Pi
Una vida dedicada a l'estudi
La vida de científic de Sabater Pi comença quan marxa a treballar als 16 anys a la plantació de cafè d'un parent a la Guinea Espanyola, ara Guinea Equatorial. Allà comença a observar els primats amb les eines que ha après a les Escoles Franceses de Barcelona, on va estudiar. És a l'Àfrica on farà els descobriments que el duran a la fama, arreu del món.
Entre altres qüestions relatives al comportament, Jordi Sabater Pi va descobrir que els ximpanzés, com nosaltres, es fan estris per poder utilitzar en el dia a dia i també instruments de so. Alguns científics havien apuntat temps abans el tema dels instruments com a possibilitat, però Sabater ho va veure. Observava hores i hores i la seva curiositat innata el va fer aprendre també llengües africanes, costums dels seus habitants i a dibuixar.
La beca que li atorgà de la National Geographic Society demostra la vàlua d'aquest científic al món. Durant la seva vida, a més de la càtedra de la UB va ser honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid. Va rebre el premi de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació i la Creu de Sant Jordide la Generalitat, entre molts altres reconeixements.
Al programa 3x4 van rebre una pregunta per a Sabater d'un espectador que volia saber com vivia Floquet de Neu, i ell va explicar molt més, Va dir-nos com va descobrir que els ximpanzés es fabriquen uns pals a mida que utilitzen per a treure les termites del seus nius i menjar-se-les. Igualment, fa una reflexió importantíssima sobre la definició del terme 'humà'.
Un excel·lent dibuixant
Com a bon naturalista, Sabater Pi dibuixava tot el que veia. Va exposar els seus dibuixos al Museu de la Ciència de Barcelona i aquella ocasió molts vam descobrir que no únicament feia dibuixos de simis, sinó també de persones de les tribus de l'Àfrica per estudiar-ne els trets. Per ell, dibuixar la natura era una pas imprescindible per a continuar la classificació de les espècies. Així, ciència i art es conjugaven en la seva obra polifacètica.
En la cerca i observació dels ximpanzés, Sabater va descobrir que tenen interessos culturals diferents segons les zones on vien. 'És hora que els homes baixin del pedestal', va dir el científic a RTVE Catalunya l'any 1994.
El capítol Floquet de Neu
Aquesta gran autoritat mundial en el comportament dels primats va aconseguir rescatar dels caçadors un goril·la blanc, l'únic conegut mai. Ell va ser qui va fer mans i mànigues per dur-lo al Zoo de Barcelona quan treballava al centre d'Ikunde, a la Guinea. Sí, en va ser el descobridor, Va ser quan un caçador, Benito Mañé, li va dur a casa seva a Sabater, perquè sabia que era la persona més entesa en el tema present a Guinea.
Va fer possible que Floquet hagi estat un ciutadà més de la ciutat tot i viure sempre al recinte del zoològic. Però Sabater Pi va ser molt més i agraïa si el periodista, en les entrevistes, obviava aquesta part de la seva vida.
És clar que va ser una aportació important del científic com a curiositat. Milions de persones l'han pogut veure a Barcelona, perquè és l'únic goril·la albí que se sap que hagi existit.
Jordi Sabater Pi, va ser un gran naturalista que sempre va lluitar per difondre la idea que cal protegir la natura. Ell ens va dir que calia frenar la mort de moltes espècies perquè si no, acabarien desapareixent completament en 30 anys, especialment els goril·les i els ximpanzés. Ell situava aquell moment, de no posar-hi remei, al 2033. Va ser un gran observador que encara ens ha de fer reflexionar.
