La gran nevada del dia de Nadal de 1962
- Va ser la nevada més important del segle XX al litoral i prelitoral central, on es va combinar l'entrada d'aire fred i l'aportació d'humitat impulsada per una borrasca Mediterrània
- En algunes poblacions pròximes a la costa de Barcelona es van superar els 80 cm de neu
SERGI LORAS
Aquest 24 i 25 de desembre es compleixen seixanta anys de la històrica nevada del dia de Nadal de 1962. El temporal de neu va afectar bona part de Catalunya, especialment al litoral i prelitoral central, on els gruixos de neu van superar els 80 centímetres. Sens dubte és la nevada més important del segle XX en aquesta regió i per a trobar-ne una de més destacable cal retrocedir fins al 9 de febrer de 1887. Quina va ser la situació sinòptica durant l’episodi i quines xifres, en gruixos i extensió, ens va deixar la nevada?
Altes pressions i suavitat els dies previs
Dies abans al Nadal del 1962 res feia pensar en una gran i històrica nevada. Una setmana abans, l’anticicló de les Açores va reforçar-se amb pressions en el seu centre de 1030 hPa i amb una falca anticiclònica sobre la península Ibèrica. Amb aquestes condicions, les temperatures van pujar de forma notable i assoliren valors superiors als normals per a l’època de l’any.
48 hores abans s’ensumen els canvis
El dia 22 de desembre, l’anticicló es va afeblir a les nostres altituds i, a la vegada, es va formar un de nou al nord del continent europeu amb pressions de més de 1040 hPa, amb una massa molt freda a nivells baixos a aquelles latituds. Aquesta configuració sinòptica va comportar l’entrada de vent del nord a Catalunya i, per tant, l’arribada d’una massa d’aire fred continental.
Un dia abans, el fred s’intensifica
A partir del dia 23, l’anticicló es va anar estenent cap als països més occidentals, el vent va girar a component nord i est, i l’advecció freda es va intensificar. A 1400 metres, la temperatura es va mantenir al voltant del -8 ºC, 12 ºC per sota de la mitjana, entre els dies 24 i 25.
La nit de Nadal, una borrasca Mediterrània, el factor desencadenant
A la zona de la Mediterrània occidental es va formar una baixa que va acabar per aprofundir-se entre Catalunya i les illes Balears, amb pressions de 1012 hPa. Aquesta baixa va reforçar el vent de gregal i, per tant, molt més humida al litoral i prelitoral central, on les nevades van ser més importants. Al mateix temps, en altura, la baixa situada al nord-oest d’Itàlia es va traslladar cap a les nostres longituds i es va situar sobre Catalunya.
I el dia de Nadal...
El dia 25, tant la baixa com l’anticicló, es van afeblir i retirar cap a l’est i una baixa situada a l’oest de Portugal va reforçar els vents de component sud, que van fer pujar les temperatures que en dies posteriors van tornar a situar-se per damunt de la mitjana d’un mes de desembre.
Gruix de neu acumulada (cm) el 25 de desembre de 1962
Quina va ser l’extensió i la intensitat de la nevada?
Bona part de la geografia catalana va veure nevar aquell dia de Nadal. Ara bé, com a conseqüència de la configuració sinòptica descrita anteriorment, les regions on els gruixos van ser més importants es van concentrar a la part del litoral i prelitoral centrals.
Les comarques del Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Maresme, el Barcelonès i el Baix Llobregat van acumular els gruixos més destacables, superiors als 80 cm en molts casos. Entre aquests destaquen els 110 cm de Martorelles, 102 cm a Vilanova del Vallès, i 100 cm a Castellterçol, Granollers, Llinars del Vallès i el Turó de l’Home (Vallès Oriental).
També les comarques de la Selva, el Baix Empordà, el sud d’Osona i del Gironès, el Bages i la part oriental de l’Alt Penedès i l’Anoia van acumular gruixos que voltaren els 40 o 50 cm.
En canvi, els gruixos van anar disminuint cap al Pirineu, i cap a les comarques de Ponent i del sud. De fet, a les comarques del Montsià i del Baix Ebre no hi ha constància que s’enregistrés el fenomen de la neu al terra.
