Arriba el solstici d'hivern

• Aquest dimecres 21 de desembre a les 22 hores i 48 minuts arriba oficialment l'hivern astronòmic i durarà 88 dies i 23 hores
• L'estació ens deixarà dues pluges d'estel, l'albirament de diferents planetes i cap eclipsi

Aquest dimecres 21 de desembre acomiadem a la tardor i donem la benvinguda a l'hivern. A les 22 hores i 48 minuts arriba oficialment l'hivern astronòmic. L'estació durarà 88 dies i 23 hores i s'allargarà fins al 20 de març, amb l'arribada de la primavera.

El solstici d'hivern. Què és?

Les baixes temperatures que tenim aquesta època de l'any responen a l'arribada dels raigs solars més inclinats de tot l'any a l'hemisferi nord. Això passa per què l'eix de la Terra està lleugerament inclinat (23,5 graus). Quan la Terra gira al voltant del sol, els raigs solars incideixen més verticals durant l'estiu a l'hemisferi nord, i el contrari passa durant l'hivern.

El dia del solstici d'hivern coincideix amb la nit més llarga de l'any, és a dir, amb la que té més hores de foscor. Per tant, és el dia amb menys hores de llum solar. Ara bé, a partir d'ara, les hores de claror augmentaran cada dia en el seu còmput global, ja que a les tardes ja hem començat a guanyar minuts de claror. En canvi, al matí la sortida de sol continuarà retardant-se fins al 4 de gener.

 Les xifres del solsitici d'hivern

El Sol i la Terra, més pròxims que a l'estiu

Tot i que el fred d'ara ens pot semblar que tenim el Sol més lluny que a l'estiu, realment passa tot el contrari. Ara és l'època que el tenim més a prop. Concretament, el 4 de gener es produirà el màxim acostament, moment que s'anomena periheli. Llavors estarem a 147.500.000 quilòmetres del Sol respecte als 152.500.000 de l'afeli que té lloc a principis de juliol.

Pluja d'estels i planetes

Les nits de l'hivern ens deixaran veure dues pluges d'estels. Les Úrsides que arribaran al seu màxim el 22 de desembre, i les Quadràntides que assoliran el seu punt àlgid el 4 de gener. Les llunes plenes de l'hiven es donaran el 7 de gener, 5 febrer i 7 de març. A més, també podrem veure Mercuri, Mart, Venus, Saturn i Júpiter just després de les postes de sol. A l'albada es podrà veure Mercuri a partir de mitjans de gener; i Saturn no es veurà fins a mitjans de març. Durant l'estació no es produirà cap eclipsi.