Josep Maria Pou ens presenta 'El Pare'
- L'actor i director teatral ens presenta una obra sobre un home ancià que comença a perdre la memòria
- Pou admet la seva por en pensar que algun dia pot arribar a "patir el mateix que aquest home"
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
ALEIX CAMPRUBÍ I PONT
Josep Maria Pou ens presenta l'obra El Pare, que es representa al Teatre Romea de Barcelona. L'actor i director teatral ens acosta els detalls sobre la història d'un home de 77 anys que està perdent la memòria, però que no vol acceptar cap ajuda. La primera funció oficial serà demà dijous i es podrà veure fins al febrer, per bé que s'han realitzat quatre preestrenes.
En aquest sentit, en una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, explica que les preestrenes han acabat amb una emocionada ovació final: "Poques vegades el silenci que ve del públic m'havia emocionat tant com aquest, des de la primera frase", ha reconegut.
Per Pou, aquestes funcions serveixen perquè el públic treballi amb els professionals: "Estem fent la funció, però estudiem la reacció del públic. Això és el teatre, perquè és un diàleg entre els dos", ha dit sobre unes funcions que acaben donant la "forma final" al muntatge.
"És la primera vegada que tinc la sensació de fer una persona normal", ha dit, després de més de 50 anys de carrera. Com ha recordat, sempre ha fet "paperassos tan grans" que van "d'acord amb el meu físic i la meva manera d'expressar-me". Ara, li toca interpretar a un home que "es va convertint en una cosa petiteta" i puja a l'escenari amb pijama i sabatilles, el que no havia fet mai.
L'artista defensa que la funció ha estat un "èxit brutal" i s'està interpretant a tot el món, perquè és un "invent teatral molt maco". "Cada actor dona la seva versió diferent d'aquest home. És un ésser humà tan ric i complet que cada actor pot posar i troba part de la seva vida", ha argumentat sobre les diverses versions. En el seu cas, reconeix que ha pensat en el seu pare, però especialment en la seva mare per crear el personatge. Això no obstant, al voltant de la seva família no hi ha hagut malalties similars.
Pou creu que la reacció del públic davant El Pare no seria el mateix sense haver passat per la pandèmia del coronavirus. "D'alguna manera, la gent està molt més sensibilitzada cap a la gent gran, cap a aquest tipus de malalties o qualsevol malaltia arran de la pandèmia", ha defensat.
Les pors de Pou
Revela la por que ha tingut durant la preparació de les funcions de poder arribar a ser com el protagonista: "Cada frase que deia als assajos em moria de por pensant que puc arribar a patir el mateix que aquest home. I que la gent del meu voltant pateixi el que pateix la gent que està al voltant d'aquest tipus de malalts", ha dit l'actor sobre un temor que el porta a un "especial estat de sensibilitat" durant les funcions.
Explica que el protagonista no es vol deixar cuidar, perquè té molta autoritat i caràcter, per bé que l'acaba perdent i convertint-se en un "desvalgut nen petit". "Deu ser terrible veure com se't van esborrant les coses", ha apuntat.
D'altra banda, també ha reconegut preocupació perquè les seves dues germanes vegin demà l'obra per primera vegada. "Estic vivint en primera persona i fent-ho molt creïble una persona que s'està deteriorant molt", ha destacat. Encara que sigui una ficció, creu que ell també patiria molt si veiés algú proper interpretant un paper com aquest.
Un home de ràdio
Pou també ha explicat que de ben petit volia ser periodista, concretament periodista de ràdio. Tant és així, que va perseguir aquest somni ja des de ben jove: "Amb 14-15 anys vaig recórrer totes les emissores de Barcelona demanant feina", ha assegurat l'actual actor consagrat.
De fet, Pou va arribar a fer diversos intents i alguna participació en algun programa de Ràdio Barcelona. Durant 15 anys i gairebé mil programes, a Ràdio Nacional també va presentar un programa sobre la comèdia musical amb Concha Barral anomenat La calle 42, del qual n'hem recordat un fragment. Tot i no trobar-la a faltar, reconeix que amb entrevistes com aquesta sent que és el seu "terreny", que hauria pogut ser la seva "expressió de vida".
Pou ha explicat també que va ser la seva "primera vocació". Tant és així que va convèncer alguns dels directius de la universitat on estudiava perquè, durant l'hora de dinar, deixessin un racó amb una taula i un micròfon per llegir notícies als seus companys mentre ells dinaven. Tot i això, sense llibertat: "M'ho donaven fet", ha dit.
Molest amb la política
Reconeix que no es troba a gust amb la situació política actual, ja des de fa molts anys: "El soroll que ens envolta és massa soroll i no és més que soroll". Pou diu que aquest soroll el distreu de les coses "fonamentals" de la seva vida, i que no és el "joc polític brut".
"M'emprenya molt que el soroll de la política de cada dia m'arribi a generar una angoixa especial, no em deixi viure tranquil i m'obliga a posar una distància, sobretot aquests dies que estic molt concentrat en l'estrena d'una nova funció", ha defensat, tot i reconèixer que llegeix 4 diaris al dia i no pot evitar estar connectat. "La política s'ha convertit en l'art de la mala relació entre els ciutadans. M'emprenya molt aquesta subversió", ha sentenciat.
El comiat de Serrat
L'actor també ha tingut algunes paraules per Joan Manuel Serrat, que acaba la seva carrera musical aquesta setmana amb tres concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona que posen fi a la seva gira de comiat. Pou ha detallat que el cantautor és la banda sonora de la seva vida. "Seria capaç d'escriure un llibre sobre la meva vida titulant cada capítol amb el nom d'una cançó del Serrat. Hi ha cançons del Serrat per cada moment de la meva vida", ha assegurat.
Pou ha lamentat moltíssim que el seu ofici li impedeixi anar als concerts de comiat. "Em sento que em falta alguna cosa", ha dit, resignar-se que coincidiran els dos a la mateixa hora. Tot i que lamenta que marxa, diu que no desapareix perquè queda la seva discografia físicament i també en el record de la gent.
