Saps qui era l'home a qui tothom anomenava 'el príncep de les neus'?
- La nevada de Nadal del 62 va deixar a Barcelona imatges idíl·liques, però no es podia circular
- El pas per a treballadors o serveis d'emergència era impossible, com mostra el nostre Arxiu
- Des d'Andorra va baixar qui ho va resoldre, i es va guanyar el nom de 'príncep de les neus'
FRANCESCA PUIG
Cada any que neva a Barcelona es diu que 'no està preparada per la neu', i això és perquè és un fet gairebé insòlit. Com a molt, podem veure algunes volves caient cada pocs anys, però passen molts hiverns que aquesta capa blanca fa presència al Tibidabo i para de comptar.
La que va caure el 1962, és la nevada més recordada pels barcelonins, perquè va ser molt forta i inusual. És clar que va ser en dos dies de festa grossa, Nadal i Sant Esteve, però pels que treballaven o els que havien de fer serveis d'emergència, el trànsit de cotxes, tramvies o autobusos era impossible. Dies desprès, la situació no millorava. Així ho van explicar a l'únic noticiari d'imatges de l'època.
Doris Day i Cary Grant no s'ho podien creure
A l'encreuament de passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes, l'exèrcit intenta treure la neu. Al cine Comèdia, estrenen la pel·lícula 'Suave como visón', protagonitzada per Doris Day, que fa de joveneta ingènua, i Cary Grant, el galant milionari que li va al darrera. És difícil que dos nord-americans haguessin vist mai una actuació tan poc efectiva per deslliurar una ciutat de la neu.
Els soldats miren d'enretirar-la a cops de pala, mentre els vehicles militars l'aixafen i intenten arraconar-la sense gaire èxit. L'enregistrament del NO-DO ens porta finalment un domicili particular, on el dia de Nadal també els ha nascut un minyó.
Havia començat a nevar la nit del 24 de desembre. Des del 1887 no s'havia enregistrat cap altra nevada tan intensa. Aquesta de fa 60 anys va deixar gruixos de 80 centímetres. Els bombers, els metges i serveis d'ambulàncies ho tenien molt difícil per accedir als llocs on els sol·licitaven. Arribar als hospitals es va convertir també en una odissea. Més si tenim en compte que en aquella època només uns pocs comptaven amb roba o calçat adequat per a la neu.
Un republicà de Súria
Es deia Andreu Claret i Casadessús i va néixer a Súria, al Bages, el 1908. Va arribar a treballar a les mines de sal i va fer de fuster. Va ser un dels fundadors, el 1931, d'Esquerra Republicana de Catalunya, i va treballar de secretari a l'Ajuntament de Rajadell i al Círcol Republicà de Súria. El president Lluís Companys el va animar a formar part de l'administració de la Generalitat, però ho va rebutjar i va marxar de comissari del Govern a la Fatarella, a la Terra Alta, per reorganitzar el consistori després de les actuacions de la FAI, el moviment anarquista.
Amb l'entrada de les tropes revoltades, Claret marxa a Barcelona, on coneix el doctor Moisès Broggi, i esdevé responsable dels hospitals de la Segona República. En aquests temps convulsos, Andreu Claret ajudarà moltes persones a començar el camí de l'exili, que ell seguirà poc després.
Arriba a França amb la dona i dos fills, i pateix l'internament al camp de concentració d'Argelers. Tindrà la gran sort de comptar amb un amic que el fa sortir, i se'n va a fer carbó als boscos, mentre continua ferm, mirant de reunir els intel·lectuals catalans exiliats a la França ocupada.
Però el pitjor no ha passat. Quan el deté la Gestapo, el torturen durant 59 dies. Sobreviurà. I serà el gran músic catalanista Pau Casals qui aconsegueix que l'alliberin i el pren com a col·laborador. En acabar la II Guerra Mundial, Andreu Claret es torna a casar i tindrà tres fills més. El 1949, gràcies a l'ajut de Casals, s'instal·la a Andorra i comença a treballar en infraestructures viàries. És dels pioners a promoure botigues al país pirinenc, però l'angoixa que quedi aïllat durant mesos a l'hivern l'anima a engegar les obres del pas d'Envalira. Així, obre la primera via de comunicació ininterrompuda d'Andorra amb un altre país, França.
Claret s'adona de l'efectivitat de les màquines llevaneus i en compra a dos països amb experiència: Alemanya i Suïssa. A Andorra ja l'anomenen 'l'home de les neus'.
El 'príncep de les neus' baixà d'Andorra
L'alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, havia conegut Andreu Claret a Andorra. Com que no se'n surten amb la nevada de Nadal i ja fa dies que malden per millorar la situació, Porcioles li demana a Claret que baixi a Barcelona amb les llevaneus. Però l'ordre de cerca i captura en contra seva continua activa i el detenen a la Seu d'Urgell. Porcioles i el governador civil han d'intervenir i finalment, Claret marxa en direcció a Barcelona, carretera avall, amb set màquines llevaneus i dues turbines.
El seu pas va alleugerir moltes persones i famílies que havien quedat aïllades durant la nevada. A l'Alt Urgell el van començar a seguir tot de cotxes: per fi, tenien camí obert. A l'entrar a Barcelona portava darrere més de 500 cotxes!
Aquell moment va ser increïble per a Claret i els que el coneixien: un home republicà accedia a la ciutat per l'avinguda Diagonal, per on havien entrat les tropes franquistes 23 anys abans. I ho feia de cor, pels seus conciutadans, sense cobrar res i exposant-se a anar a presó. Als carrers el van rebre com un heroi, com el 'príncep de les neus'.
Andreu Claret, anys després
Després de dies de feina, quan les màquines llevaneus de Claret havien netejat Barcelona, l'aeroport del Prat i Montserrat, va fer un discurs en català davant les autoritats municipals. Quinze dies més tard, va baixar amb la seva esposa a veure el Barça. En acabar el partit i entrar a l'hotel, la policia el va retenir durant unes hores. També l'havien fet anar a Capitania, a declarar pels seus articles a la premsa catalana a l'exili.
No serà fins dos anys més tard que obté els permisos per tornar a Catalunya sense por a ser detingut. Amb la seva llarga experiència, es fa accionista i promotor del túnel de Cadí i col·laborador dels governs Pujol i Maragall en temes d'infraestructures. Mor a Barcelona el 4 de gener de 2005.
A TVE Catalunya, Andreu Claret va explicar la seva experiència a la nevada del 1962 a l'espai d'història de Catalunya 'Memòria popular'. Entre altres anècdotes, va comentar les característiques de les seves màquines llevaneus, mentre es veien al reportatge del programa. Va compartir els records amb el presentador i periodista Salvador Alsius, el cap dels bombers el 1962, Josep Maria Jordan, el periodista i cronista de la ciutat, Josep Maria Cadena, i l'historiador Borja de Riquer.
