El Nadal dels nostres pares o dels nostres avis: la il·lusió de les coses senzilles
- El Nadal d'abans se celebrava amb il·lusió per coses senzilles, com una nova peça pel naixement, voltar per les fires i veure la lluminària dels carrers
- Reunim imatges de les festes de Nadal enregistrades als anys 50 i 60, que conservem a l'Arxiu històric de TVE Catalunya
- Són testimonis de les tradicions catalanes i de l'època difícil que van viure els nostres pares o els nostres avis
FRANCESCA PUIG
Hi ha res més tradicional per Nadal, a Catalunya, que un pessebre? És l'origen d'aquestes festes i representa el naixement de Jesús a l'establia, amb Josep i Maria, el bou i la mula, els reis mags, els pastors.... La majoria dels personatges es representen al nostre país amb la roba i els estris de treball de l'antiga pagesia.
En el temps dels nostres pares o avis, quan la família comprava peces pel naixement, passaven de generació en generació. Això, si no es trencaven! Eren de fang, fetes a mà, modelades, cuites i pintades una a una. Els fabricants professionals de pessebres van començar l'ofici a Olot, a la Garrotxa, a principis del segle XIX. Els primers artesans d'aquestes figuretes tan delicades van ser Ramon Amadeu i Joan Carles Panyó, que van prendre de model els habitants de la comarca.
Les imatges del pessebre es venen tradicionalment, des de mitjans del mes de desembre, a les fires. A Barcelona no hi ha Nadal sense badar a les parades de la fira de Santa Llúcia, a la plaça de la Catedral. Les estretors econòmiques de la gran majoria a mitjan segle passat sí que potser podien permetre adquirir un personatge nou.
Triar la peça exacta que es vol dur a casa pot costar hores, però sempre és un passeig que retorna al passat i fa goig.
Des del 1962, la fira de Nadal es fa també al costat del temple de la Sagrada Família. L'any 1966 s'hi van enregistrar imatges de la façana del Naixement, que els operadors de càmera i reporters van qualificar de 'pessebre permanent de la ciutat de Barcelona'. Els tècnics es van esforçar perquè hi descobríssim cada escultura.
Il·luminar els carrers, un costum molt arrelat
Sobretot a les ciutats, no sembla Nadal si no s'engalanen els carrers i avingudes amb una bona lluminària, com més espectacular, millor. Pels botiguers, ha estat sempre un excel·lent reclam per fer passar els possibles clients pels seus aparadors.
També s'omplen els carrers quan hi ha instal·lada una bona fira. Per les festes de Nadal torna la Fira del Gall de Vilafranca, que enguany fa 358 anys d'història, que aviat és dit!
La capital de l'Alt Penedès conserva aquesta tradició que reuneix cada any milers de visitants. Les imatges de fa seixanta anys ens mostren les pageses amb el mocador al cap, els cistells per dur les bèsties, en un carrer cèntric ple de gom a gom. La venda d'animals per al consum era ben diferent d'ara, però el zel dels compradors a l'hora de buscar una bona peça no ha canviat.
Una altra de tradició nadalenca de Catalunya és la pujada del pessebre als cims de les muntanyes. Al CESC, el Centre Excursionista de Sant Celoni, pugen cada any al cim de les Agudes, al Montseny. L'arxiu de TVE Catalunya guarda les imatges de l'ascens del grup d'excursionistes, amb el pessebre a la motxilla, fa just 60 anys.
Els anys 60 eren una època amb poques novetats i totes sorprenents. Al barri del Carmel de Barcelona, dins l'asil de pobres i malalts crònics, el Cottolengo fundat pel jesuïta Pare Alegre, es va muntar un pessebre amb figures de mida natural, i s'hi feia cua per veure'l.
Aquest era un pessebre ben tradicional, no pas com el de la plaça de Sant Jaume. El 1962, tot el que era municipal es beneïa. El rector de Sant Just i Pastor va beneir el pessebre i l'avet, en presència de l'alcalde i els ciutadans. Fet pels alumnes de l'Escola Massana, destacava la figura del Nen Jesús i diferia bastant dels naixements tradicionals.
El regal que tothom volia: un televisor
El febrer del 1959, tot culer que s'ho va poder permetre havia comprat un televisor. Calia veure com fos un programa extraordinari: el partit de lliga del Reial Madrid contra el Futbol Club Barcelona. Aquella va ser la primera retransmissió en directe des de Madrid a Barcelona. El senyal només arribava a la ciutat, i només tenien receptor uns deu mil barcelonins. El preu era prohibitiu per a moltes famílies.
Al final, el Barça va perdre per 1-0, però el nou aparell es va convertir en l'obsequi més desitjat per festes. Les botigues, engalanades amb els adorns de Nadal, exposaven aquells mobles amb botons i una pantalla elèctrica que capgirarien les hores familiars i d'esbarjo. Faltava molt encara perquè es popularitzés entre les classes treballadores, que sovint es reunien al casino o a casa d'un veí per veure els primers programes.
Dresastres meteorològics
L'any 1962, en mig de rialles i il·lusió, es recordava els que ho passaven malament. La nevada espectacular i tan intensa de Nadal va deixar moltes persones aïllades, dels Pirineus fins a la costa. El temporal va començar la nit del 24 i per Sant Esteve hi havia llocs on no es podia fer un pas.
També quedaven centenars de famílies que havien perdut éssers estimats, casa seva o els seus llocs de treball: l'aiguat del mes de setembre es va endur la vida de 800 persones del Vallès Occidental, l'Oriental i Baix Llobregat. Les imatges del nostre arxiu són ben impactants.
Van ser moltes les mostres de solidaritat i es van recollir molts diners. Per Nadal, la soprano Victòria dels Àngels va donar tota la recaptació d'un concert perquè les festes fossin una mica menys difícils pels damnificats.
Un dels reportatges més llargs sobre Nadal a Catalunya del Nodo, el noticiari que es passava obligatòriament durant el franquisme a tots els cinemes abans de la pel·lícula, mostrava la feina dels artesans pessebristes i dels fabricants de neules. També les fires i el gran pessebre de l'Hospital infantil de Sant Joan de Déu. La il·lusió de les festes era llavors, per coses més senzilles: sortir a embadalir-se amb la lluminària dels carrers o simplement, augmentar el nombre de figuretes del naixement.
