Per què la censura franquista va prohibir un concert de Joan Manuel Serrat el 1975?
- Estrenem el concert de Joan Manuel Serrat de 1975 que ha restat inèdit fins aquest 1 de gener
- Aquell any, a Mèxic, Serrat va fer unes declaracions contra el règim franquista per l'execució de 5 persones
- Immediatament, la seva música va quedar prohibida a Espanya i en van dictar cerca i captura
L'any 1974, el cantautor Joan Manuel Serrat va arribar a un acord amb TVE perquè li enregistressin dos concerts seus i posteriorment s'emetessin. El primer es va fer durant el mateix any al Casino de l'Aliança del Poblenou. El realitzador de la gravació, en blanc i negre, va ser Lluís Maria Güell, i els espectadors el van poder veure al 29 de març. Una actuació que va ser recollida en part pel programa 'A su aire'.
El concert de l'any següent, 1975, que Serrat va fer al Parc d'Atraccions de Madrid el 5 de setembre, amb realització d'Enrique Martí-Maqueda, no s'ha pogut veure fins aquest diumenge 1 de gener del 2023, perquè va ser censurat.
En aquella actuació va cantar en català i castellà, com feia sempre. Ja havia estrenat el seu gran èxit 'Mediterráneo' i també els discs dedicats a Antonio Machado i Miguel Hernandez. Un dels versos de Machado que interpreta és premonitori: 'Españolito que vienes al mundo, te guarde Dios. Una de las dos Españas ha de helarte el corazón'.
Tots els temes de l'àlbum 'Mediterráneo' són de Joan Manuel Serrat, excepte la lletra de 'Vencidos', un poema de León Felipe del 1920 rtve
Joan Manuel Serrat va arribar a Mèxic dos dies després de les darreres execucions del franquisme, el 29 de setembre del 1975. En baixar de l'avió li pregunten què en pensa. Ell es manifesta en contra els assassinats i del règim. Immediatament, el govern franquista prohibeix l'emissió dels seus concerts i dels seus discs i el declaren en 'cerca i captura'. Serrat no tornarà a Espanya fins vuit mesos després, quan Franco és mort. Sempre va trobar aixopluc, refugi i altaveu per a les seves cançons i els seus posicionaments polítics a Llatinoamèrica.
Joan Manuel Serrat va trobar a països com Argentina, Xile o Mèxic públic i amistats cada vegada que el règim franquista l'expulsava RTVE
Aquella Espanya del 1975
El cantautor va reaccionar contra els darreres esdeveniments a Espanya. Se seguien diversos judicis penals per atemptats amb víctimes i i s'havia dictat pena de mort, vigent per llei. El dictador Francisco Franco va fer cas omís de les peticions de clemència, per commutar mort per presó, tant del papa Pau VI, del ministre suec Olof Palme, d'entitats com el Col·legi d'Advocats de Barcelona, organitzacions espanyoles i estrangeres i fins i tot del seu germà, Ramon Franco. Però no hi va haver res a fer. La premsa del moment va aplaudir que s'havia 'perdonat la vida' a altres onze condemnats.
Havien passat 22 dies del segon concert de Serrat el dia que el règim franquista va fer executar cinc joves. Tres, militants del FRAP, el Front Revolucionari Antifeixista Patriòtic: Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz de 24, 20 i 26 anys respectivament.
Un dels darrers 5 executats pel franquisme, el membre d'ETA Jon Paredes Manot 'Txiki', va ser mort a Catalunya rtve
De l'organització terrorista ETA, dos: Ángel Otaegi, de 33 anys i Jon Paredes Manot 'Txiki', de 21. L'havien detingut a l'atracament a un banc al carrer Casp de Barcelona que es va acabar amb un tiroteig i un policia mort. Per això era a la presó Model i va ser executat a Catalunya, a un bosc de Cerdanyola de Vallès.
Els judicis es van fer per procediment 'sumaríssim', és a dir, ràpidament i amb aplicació de la sentència en poques hores. La reconeguda advocada Magda Oranich va explicar que no es van complir les garanties processals i no es va poder fer res per evitar aquestes morts. Oranich va assistir Paredes juntament amb l'advocat suís Chistian Grobet, de la Federació Internacional de Drets de l'Home i de la Lliga Suïssa de Drets de l'Home. Grobet va declarar que el judici havia estat 'un simulacre de procés, una farsa sinistra'.
Protestes contra Espanya
Dins i fora d'Espanya hi va haver protestes per l'actitud el govern franquista. Diversos governs occidentals van retirar els seus ambaixadors de Madrid, es van atacar ambaixades espanyoles a l'estranger, com la de Lisboa, que la van cremar. Només a Itàlia es van comptar 50.000 manifestants a la plaça d'Espanya de Roma, i desenes de milers més a altres grans ciutats europees. El president de Mèxic, Luis Echeverría Álvarez, va demanar que Espanya fos expulsada de l'ONU.
La resposta de l'estat va ser muntar una manifestació de suport a Franco, amb la presència al balcó de la plaza de Oriente dels prínceps Joan Carles i Sofia. Franco va dir que tot responia a una conxorxa "maçònica-esquerrana, en contuberni amb la subversió comunista-terrorista".
Darrera aparició pública de Franco, l'1 d'octubre del 1975, per contrarestar les protestes contra 5 execucions RTVE
