Els tortells de Reis també s'encareixen
- Els pastissers preveuen acostar-se al milió d'unitats, una xifra semblant a la de l’any passat
- El tradicional tortell de Reis s’encarirà un 3% tot i que els costos s’han disparat fins a un 12%
- El clàssic de massapà continua sent el més venut
Aquesta festivitat de Reis no faltarà a taula el tradicional tortell. Els pastissers catalans esperen vendre’n prop d’un milió d’unitats, una xifra similar a la del 2019, segons les previsions del Gremi de Pastissers de Barcelona. El seu president, Antoni Bellart, ha explicat que la inflació també impactarà en el preu, i que seran entre un 2% i un 3% més cars que l’any passat.
Això sí, segons Bellart, “la pujada es queda lluny del 12% que hauria d'incrementar-se per compensar els sobrecostos en energia i matèries primeres”. "Estem fent un sacrifici perquè no volem perdre els clients", admet el president del Gremi de Pastissers.
De massapà i més grossos
El més venut continua sent el clàssic tortell de massapà, i el segueixen el de nata i el de crema. Segons Bellart, el que té menys tirada és el tortell de trufa. Aquest 6 de gener també s’espera superar l’impacte de la pandèmia que va suposar que la majoria de clients optessin per versions més petites del que era habitual perquè estaven limitades les trobades familiars per compartir la tradició. Enguany, però, plana l’ombra de les incerteses de l’economia: "Encara que hi hagi problemes econòmics, se celebra pels nens petits", assegura Bellart.
La Laura Pérez, encarregada de la centenària pastisseria del Clot de Barcelona, La Palma, assegura a Ràdio 4 que el del tortell de Reis és una tradició que no perd seguidors i en el seu cas tenen una clientela fidel del mateix barri.
Una tradició que ve de lluny
El costum de menjar aquest dolç es remunta a la tradició catòlica per commemorar l'arribada dels Reis d'Orient, tot i que també es creu que té arrels paganes. De fet, l'origen se situa a les festes d'hivern que feien els romans, on se servien unes coques amb figues, dàtils i mel.
Va ser al segle III d.C. quan es va introduir la fava, símbol de prosperitat i fertilitat. El costum va quedar molt arrelat a França, on al segle XVIII un cuiner va voler sorprendre Lluís XV introduint una moneda d'or dins el tortell. Des de llavors, la sorpresa més preuada és la moneda (que després seria una figureta) i no pas la fava, convertida en un símbol negatiu. La tradició diu que qui troba la figura del rei, lluirà la corona, mentre que si es fa amb la fava en la seva porció de pastís, haurà de pagar el dolç de l'any següent.