Tràfic d'éssers humans: el cas de la Giset
- Durant el 2021, 229 víctimes van ser ateses a la Unitat contra el Tràfic d'Éssers Humans de Barcelona
- El perfil de les víctimes respon a una dona de 20 a 40 anys, provinent de Nigèria, Colòmbia i Veneçuela
- El tràfic de persones és el negoci il·lícit més lucratiu del món, només per darrere del tràfic de drogues
El tràfic de persones és un fenomen que existeix a la ciutat de Barcelona. Durant el 2021, 229 víctimes van ser ateses per l'ajuntament, que des de fa 6 anys, treballa amb l'hospital Vall d'Hebron per oferir atenció en salut mental a les víctimes. De fet, el 40% de les víctimes requereix tractament psiquiàtric. Una supervivent del tràfic de persones és la Giset, una dona colombiana que va aterrar a Espanya a la recerca d'una vida millor.
El perfil de les persones ateses a la Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans (UTEH) de l'Ajuntament de Barcelona és una dona de 20 a 40 anys, provinent de Nigèria, Colòmbia i Veneçuela i majoritàriament víctimes d'explotació sexual. De fet, la majoria de les víctimes prové de països on encara hi ha molt estigma vers la salut mental.
El testimoni de la Giset
"Sentia que la meva vida no tenia sentit, havia perdut el rumb". Així de contundent s'ha expressat la Giset, qui va venir de Colòmbia a Espanya sent una víctima de tràfic de persones. L'any 2020 ella estava sola a Barcelona, i va buscar ajuda a la UTEH. Allà, a banda d'ajudar-la amb processos legals com l'empadronament, també la van derivar als serveis de psicològics de la Vall d'Hebron.
“Com tothom, jo vaig marxar del meu país buscant una millor qualitat de vida i poder ajudar la meva família”, ha explicat la Giset. La situació en què va trobar-se un cop va arribar aquí “no era la que esperava”, perquè “havia vingut amb unes il·lusions i uns somnis i no van passar com havia planejat”. Assegura que trobar el suport dels professionals de la UMTH va ser clau per encarrilar la seva recuperació.
Verònica Giménez, coordinadora de la Unitat contra el Tràfic d'Éssers Humans, afirma que l'objectiu és que "aquests drets que han estat vulnerats es restitueixin i puguin ser ciutadans de primer dret". Per la seva banda, Mar Ramos, psiquiatra del Programa de Psiquiatria Transcultural de Vall d'Hebron, diu que "el procés de recuperació és imprescindible per a passar de ser víctima a ser supervivent".
El perfil de les víctimes
Des del 2016, l'Ajuntament de Barcelona i l'hospital Vall d'Hebron treballen conjuntament per atendre la salut mental a les víctimes de tràfic d'éssers humans. L'any 2021 van atendre a 229 víctimes, de les quals un 95% eren dones, la majoria d’entre 20 i 40 anys. Pel que fa al tipus de tràfic, un 77% són víctimes d'explotació sexual, però també hi ha tràfic explotació laboral o per tràfic d'òrgans.
De fet, un 10% són homes que fan treball forçós. Cal recordar que malgrat que a Barcelona només arriben un nombre reduït de víctimes, el tràfic de persones és el negoci il·lícit més lucratiu del món, només per darrere del tràfic de drogues.
