Llarena aplica la derogació de la sedició a Puigdemont, però manté el processament per malversació i desobediència
- Deixa sense efectes les euroordres per sedició, però manté les de cerca i captura a Espanya per Puigdemont, Comin i Puig
- Rovira i Ponsatí seran processades per desobediència, que només comporta la inhabilitació
- Segueix les notícies d'última hora a Catalunya
El jutge de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha aplicat aquest dijous la derogació del delicte de sedició en el Codi Penal, la reforma del qual ha entrat aquest dijous en vigor, a l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, però manté el seu processament per malversació i desobediència.
Llarena descarta rotundament que els fets puguin encaixar en el nou delicte de desordres públics. Entén que no es poden jutjar les seves conductes amb un tipus penal que no estava en vigor en el moment dels fets. Ni tan sols, diu, aquells fets eren delicte de desordres públics al 2017.
Aquesta decisió deixa sense efecte l'euroordre de detenció per sedició contra l'expresident, però no pels altres dos delictes dels quals està acusat. El magistrat considera que la derogació planteja un "context pròxim a la despenalització" dels fets investigats, en no encaixar en desordres públics.
Tanmateix, deixa sense efecte les euroordres actuals per sedició, però ordena la crida i cerca a Espanya de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluis Puig per malversació i desobediència. El jutge inclou la "malversació agreujada" perquè considera que podria haver hagut enriquiment, un delicte que ja existia i està penat amb presó de fins a 12 anys. Segons Llarena, en el seu ànim estava apropiar-se de diners públics.
Rovira i Ponsatí, processades per desobediència
Un cop retirat el delicte de sedició, l'únic delicte pel qual estaran processades les exconselleres Marta Rovira i Clara Ponsatí serà desobediència, que no comporta penes de presó, només inhabilitació.
A més, Llarena posposa la decisió d'emetre una nova euroordre contra Puigdemont i els altres dos acusats de malversació a l'espera de la resolució dels tribunals de la UE sobre la immunitat parlamentària i la qüestió prejudicial. Cal recordar que les euroordres ja estaven en suspens a l'espera que es pronunciés la Justícia europea. Per tant, podrien tornar a Espanya i quedar en la mateixa situació que Anna Gabriel i Meritxell Serret.
Esquerra Republicana es mostra satisfeta amb la mesura, diu que és fruit de la taula de diàleg. Marta Rovira ha demanat "prudència" i assegura que no prendrà decisions precipitades fins que valori políticament i jurídicament la nova situació.
La derogació de la sedició "frega la despenalització"
Davant la derogació del delicte de sedició, pel qual estaven processats Puigdemont, Comín, Ponsatí i Rovira, l'instructor entén que els fets de la causa relacionats amb el mateix són "subsumibles" ara en un delicte de desobediència, ja que considera que no encaixen en el delicte de desordres públics.
Això és així perquè la intenció dels processaments va ser "desbordar l'ordre constitucional i aconseguir, directament o indirectament, però fora de les vies legals, un nou ordre territorial i polític", la qual cosa "allunya el seu comportament de la transgressió de les ordinàries regles de convivència en grup, que constitueixen el bé jurídic protegit en els delictes contra l'ordre públic".
De fet, assenyala que encara que l'exposició de motius de la reforma digui que el que cerca és una major proporcionalitat en la resposta penal, l'opció legislativa no ofereix un menor retret penal per als qui estan pendents d'enjudiciament, sinó "un context pròxim a la despenalització".
El Govern central defensa que es demostra un "retret penal" pels encausats
La portaveu del Govern central, Isabel Rodríguez, creu que l'auto de Llarena dona la raó als motius pels quals el Govern central va encetar aquesta reforma del Codi Penal: l'harmonització dels delictes de sedició amb la normativa europea.
El Partit Popular i Vox carreguen contra Sánchez
El secretari general de Vox i diputat al Parlament de Catalunya, Ignacio Garriga, acusa el president Sánchez de ser dòcil amb els que titlla de "delinqüents". I assegura que ells, acusació popular al judici del 'procés', ja havien alertat del que passaria.
També ho diuen els populars, que consideren que la situació creada amb la reforma del Codi Penal és un "disbarat". El coordinador general del PP, Elías Bendodo, ha criticat que la reforma del Codi Penal permetrà que Puigdemont torni a l'estat espanyol amb "una catifa vermella".
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, "va dir que portaria Puigdemont a Espanya i ho complirà", ha ironitzat Bendodo en roda de premsa aquest dijous, en què ha remarcat que "el que Sánchez no va dir és que el portaria amb una catifa vermella". El número tres del PP també ha denunciat que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, "ja pot tornar a Espanya en qualsevol moment".
La Sala Segona del Tribunal Suprem també mou fitxa
El Suprem demana a les parts del judici del procés que es pronunciïn sobre les condemnes amb el nou Codi Penal. Dona vuit dies a les defenses i a les acusacions perquè presentin les al·legacions, de cara a revisar la sentència, tenint en compte la reforma del Codi Penal. Les defenses entenen que, derogat el delicte de sedició, l'única resposta possible és l'absolució.
Suprem haurà de determinar en les pròximes setmanes si rebaixa, i en quin percentatge, la inhabilitació dels presos independentistes fruit de la reforma del Codi Penal.
Puigdemont: "No tornaré ni emmanillat ni rendit davant un jutge"
L'expresident català Carles Puigdemont ha acusat Espanya de "perseguir el procés d'independència" des dels tribunals. "Canvia els fets en funció de les seves necessitats", ha dit a través d'un vídeo en el seu canal de YouTube en el qual ha assegurat que no es tracta d'una "Justícia democràtica" i que no tornarà "ni emmanillat ni rendit davant cap jutge".
Puigdemont s'ha mostrat també molt crític amb la reforma del Codi Penal pactada pels republicans amb el PSOE: "Jo no avalaré amb el meu benefici personal una política que pretén criminalitzar l'anhel dels catalans de viure definitivament en un país lliure".
"El Tribunal Suprem ha deixat clara la seva interpretació i no és positiva. No demano a les autoritats cap benefici per la meva situació personal, sinó que no s'oblidi el problema de fons", ha puntualitzat. Amb tot, l'expresident ha destacat que vol "lliurar la batalla europea fins al final", malgrat admetre que pot no tenir el resultat esperat.
