David Verdaguer: "He patit, durant temps, la síndrome de l'impostor"
- L’actor David Verdaguer explica que, malgrat els premis i reconeixements, ha experimentat la síndrome de l'impostor, que afecta 7 de cada 10 persones
- Aquest trastorn psicològic ens fa sentir que els nostres èxits són fruit de l’atzar i no de les pròpies capacitats
- Tens tot el contingut de 'Mapes mentals', programa presentat per Ana Boadas, a RTVE Play Catalunya
L'actor David Verdaguer és ben reconegut tant a Catalunya com a la resta del país. Tot i haver guanyat diversos premis que avalen la seva carrera, incloent-hi el Goya, amb la pel·lícula de Carla Simón Estiu 1993, i dos Premis Gaudí, el veterà intèrpret de cinema, teatre i televisió reconeix que no és fàcil escapar de la síndrome de l’impostor, una afecció cada cop més estesa entre la població.
La síndrome de l’impostor, descrita per primera vegada l’any 1978, ens fa tenir la percepció de ser un frau i pot afectar a moltes facetes de la nostra vida quotidiana: l’èxit laboral, les relacions de parella i familiars… Passa en tots els àmbits, però passa més en l’entorn laboral perquè estem més exposats. Qui la pateix, té la sensació de projectar una persona que no és, que en realitat no està a l’altura i té por de “ser descobert”. Com explica la psicòloga Emma Ribó a 'Mapes mentals', aquest trastorn la pateixen les persones autoexigents i perfeccionistes, i afecta especialment les dones.
“No pots controlar el que et passa pel cap“
"Treballes des dels 19 anys en això, a pel·lícules que són bones, reconegudes per crítica i públic. Objectivament, saps que no ets un impostor, però no pots controlar el que et passa pel cap", afirma Verdaguer. L'actor també comenta que és inevitable sentir-se així: “no és qüestió de reconeixements: sempre crec que ho podria fer millor, o que hi ha altra gent que mereix més aquests premis”. Aquestes percepcions, segons el català, poden convertir-se en sensacions físiques com insomni, pànic escènic, dificultat per respirar o ansietat.
Com podem superar la síndrome de l’impostor?
Si només veiem constantment allò que no sabem fer, ens autoboicotegem i no som capaços de valorar objectivament allò que sabem fer, probablement estem patint aquesta síndrome. Quines eines tenim perquè no ens dominin aquestes sensacions?
“Estem programats per veure la part negativa, però podem forçar l’accent en positiu“
Mercè Brey, mentora experta en Diversitat i Lideratge, explica que cal fer un procés d’autoconeixement i creure en els atributs que tenim. Redescobrir els valors que ens diferencien: "Estem programats per veure la part negativa, però podem forçar l’accent en positiu."
L’experta proposa un exercici fàcil que podem fer a casa: “consisteix a posar-te davant del mirall, mirar-te als ulls i dir-te coses en reconeixement cap a tu i les teves capacitats, fer un llistat de característiques de tot el que ets. És tan senzill com potent.”. David Verdaguer ha posat en pràctica aquest consell al programa 'Mapes Mentals' amb l'ajuda de la presentadora Ana Boadas.