Què és la síndrome de l'impostor i com detectar-la?
- La síndrome de l'impostor pot afectar tant a homes com a dones, però elles són majoria
- La psicòloga Emma Ribas explica els trets característics d'aquesta patologia
- Tens tot el contingut de 'Mapes mentals', programa presentat per Ana Boadas, a RTVE Play Catalunya
Alguna vegada has sentit que, quan has tingut èxit, ha sigut gràcies a l’atzar i no al teu talent o esforç? Aquesta sensació té un nom i és més freqüent del que penses: és la síndrome de l’impostor.
Segons la psicòloga Emma Ribas, aquest fenomen psicològic el pateixen persones autoexigents i perfeccionistes, que consideren que no estan a l’altura i que acaben tenint la sensació de ser un frau. La por de ser descoberts o que ens facin fora de la feina per no ser prou vàlids són símptomes habituals de qui ho pateix.
Tot i que tendim a atribuir la síndrome de l'impostor en entorns laborals, es pot manifestar en més àrees de la teva vida: en les relacions de parella (“em deixarà perquè no soc suficient per a ell/la”), familiars (“no soc bona mare, no soc el fill que esperaven tenir”) o sexuals (“no estic a l’altura”).
“Sempre tenia la sensació que no era suficient“
Mercè Brey, mentora experta en Diversitat i Lideratge, explica la seva experiència amb la síndrome de l’impostor: "Ho vaig sentir ja des de la universitat. He treballat tota la vida en el món de la banca, un món majoritàriament d’homes. Recordo fer molts esforços per estar a l’altura dels estàndards, però per molt que m’esforcés, sempre tenia la sensació que no era suficient."
Quan la Mercè va descobrir aquesta síndrome, s’hi va veure reflectida immediatament. La seva experiència personal va canviar la seva vida laboral i la va dirigir al mentoring: “comparteixo la meva vivència i poso la meva experiència professional a disposició de l’altra persona”.
Tipus de síndrome de l’impostor
L'experta Mercè Brey assenyala cinc tipus de perfils de persones que poden patir la síndrome de l'impostor:
- El perfeccionista: tot i fer bé la gran majoria de coses que fa, s’encalla i s’obsessiona amb aquelles que no pot fer.
- L’expert: sent una necessitat insaciable de formació i de títols que validin els seus coneixements.
- L’individualista: demanar ajuda li sembla un fracàs, una evidència de la seva incapacitat per resoldre els problemes i un signe de feblesa.
- El geni: si no pot fer a la primera allò que es proposa, ja no val la pena. Haver-se d’esforçar i que no surti de forma natural demostra la seva falta de capacitats.
- El superhome / la superdona: han de fer bé tot d’arribar a tots els aspectes de la seva vida: “Si fallo en un, estic fallant en tot”.
Tens o has tingut aquest trastorn?
Vols saber si estàs patint la síndrome de l'impostor? Aquestes són algunes afirmacions que poden ajudar-te a determinar si la tens:
- En nombroses ocasions, sents que no estàs preparat/da per allò que fas.
- Quan t’elogien, el primer que penses és que et miren amb bons ulls i no que no són objectius.
- Tens por que els altres descobreixin que no ets tan capaç com creuen.
- Consideres que sempre et pots esforçar una mica més.
- Et costa pensar en coses bones de tu, però detectes ràpidament els teus errors.
- Creus que les coses bones de la teva vida han sigut qüestió de sort.
- Compares constantment les teves habilitats amb les dels altres.
- No consideres haver aconseguit cap fita destacable de la teva vida.
El primer capítol de ‘Mapes mentals', disponible a RTVE Play Catalunya, està dedicat a aquesta síndrome. La presentadora Ana Boadas conversa amb testimonis i experts en la matèria sobre els símptomes i com afrontar-la.