La manifestació independentista marca la cimera del MNAC
- Barcelona acull la primera trobada dels presidents d’Espanya i França a Catalunya en 15 anys
- Pere Aragonès només donarà la benvinguda, mentre a l’exterior del MNAC es manifestarà l’independentisme
- EN DIRECTE | Segueix l'actualitat d'aquest dimecres 18 de gener
Barcelona acull aquest dijous la XXVII cimera hispano-francesa, amb Pedro Sánchez i Emmanuel Macron encapçalant les dues delegacions en què participaran prop d'una vintena de ministres. Serà la primera cita d’aquest nivell que se celebra entre ambdós països a Catalunya des de la de Girona fa 15 anys. Sánchez i Macron apadrinaran la signatura d'un Tractat d'Amistat entre els dos països que fins ara no existia. S'inclouran nou capítols, l'últim sobre els passos fronterers (encara n’hi ha 8 de tancats i el govern espanyol espera que es reobrin).
Un dels punts més rellevants de l’ordre del dia és el futur corredor energètic H2Med que connectarà la capital catalana amb Marsella per via submarina. En paral·lel s’abordaran les interconnexions terrestres i ferroviàries, així com afers relacionats amb la cultura, l’educació i l’agricultura.
Malgrat tot, l’independentisme considera el fet de triar Barcelona per fer la Cimera com una provocació i ha convocat diferents actes de protesta als voltants del MNAC, a Montjuïc, per evidenciar que "el procés no s'ha acabat". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es limitarà a donar la benvinguda a les autoritats. Tot i les crítiques, Aragonès defensa que no pensa renunciar a la representació institucional que li pertoca. Malgrat tot, ERC si serà a les mobilitzacions de l’exterior a través, entre d’altres, del seu líder, Oriol Junqueras.
La visió francesa
Henry de Láguerie, corresponsal de Radio France a Barcelona, manté que el president de la Generalitat és molt respectat i té bona relació amb les autoritats franceses. "Tot ha canviat amb l'arribada de Pere Aragonès. Amb Quim Torra era molt complicat treballar", ha dit, en referència a actes com la cimera hispano-francesa, que, segons ell "ara tenen menys oposició". En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, també ha assegurat que els indults als independentistes s'han vist amb bons ulls des de França: "Que estiguin fora de la presó és molt millor per a tothom".
El periodista creu que la cimera francoespanyola no desencallarà la connectivitat entre Espanya i França: "No s'avançarà molt sobre aquest tema". Malgrat tot, coincideix que Macron està abandonant l'estreta relació amb Alemanya i està cada vegada més a prop de Madrid: "Ha millorat la relació entre Sánchez i Macron. Les coses van en el bon camí".
Crítiques de l’independentisme
Junts exigeix al president de la Generalitat que “manifesti” a la trobada que “el procés no s’ha acabat”. De fet, el secretari general de la formació, Jordi Turull, ha posat l’accent en la mobilització convocada per aquest dijous com “un punt d’inflexió” i “una oportunitat” per l’independentisme.
També la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, ha insistit que el fet de triar Barcelona per fer la cimera és "una provocació" i ha retret que Aragonès sigui l'encarregat de donar la benvinguda a les delegacions. Així, l'ha instat a plantejar “l’autodeterminació i el reconeixement de la identitat catalana” a la cimera. Més dur s’ha mostrat la CUP, que acusa el president català “d’avalar el missatge de derrota” assistint com a actor secundari a la trobada i li reclama que cancel·li la seva assistència.
Aragonès només donarà la benvinguda
El president català, de moment, limitarà la seva participació en una benvinguda i no participarà de les reunions posteriors. Ara bé, Aragonès insisteix a defensar el seu paper advertint que "els enemics de les institucions catalanes estarien encantades" que fos el govern espanyol qui fes d'amfitriona de la cita.
El president de la Generalitat també ha recordat la petició per carta a la Moncloa, en què demanava que en la cimera abordi amb el president gal una llista d'11 punts que inclou infraestructures o l'oficialitat del català en organismes de la UE. Aragonès ha deixat clar que espera que Macron doni suport a l'ús del català a l'Eurocambra: "seria una empenta considerable".
La Moncloa resta importància a la manifestació
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha restat importància aquest dimecres al fet que ERC es manifesti a les portes de la cimera hispano-francesa de Barcelona mentre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, assisteix a la recepció.
També el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha insistit que el procés "ha acabat", i malgrat els discursos de les formacions independentistes, "no ho tornaran a fer". Segons Bolaños, la cimera d'aquest dijous a Barcelona va en aquesta direcció, perquè "és una manera de mirar al futur a Catalunya".
Macrodispositiu policial
Els Mossos d'Esquadra tenen a punt un macrodispositiu per garantir la seguretat de l'esdeveniment i també el lliure exercici del dret de manifestació. Hi ha diversos actes convocats i que tenen la previsió que siguin reivindicatius però pacífics. Es recorda que es tracta d'una cimera amb dos caps d'estat i en un moment d'alerta terrorista 4. En tot cas, fonts policials descarten moviments extraordinaris per la frontera i no consideren el reforçament d’efectius en aquest àmbit.
En el macrodispositiu de Barcelona hi participaran els diferents cossos policials i hi haurà restriccions al trànsit. Entre els serveis participants es troben els de subsòl, la unitat canina, la de mobilitat, la de seguretat ciutadana o els drons. A més, la policia catalana es coordina amb la resta de policies estatals, com es fa en altres cimeres d'aquestes característiques.
El H2Med
La negativa de França a apostar pel MidCat, que preveu la interconnexió a través dels Pirineus pel transport de gas, ha donat més volada a la solució del H2Med, conegut inicialment com a BarMar. Es tractaria del “primer gran corredor d’hidrogen de la UE, amb un cost proper als 2.850 milions d’euros. S’espera que pugui transportar el 10% de l’hidrogen consumit a Europa ja el 2030, 2 milions del total de les 20 tones esperades.
El H2Med constarà de dos trams: el més llarg connectarà Barcelona i Marsella, en part per sota de la mar, mitjançant 455 quilòmetres de tub; i a aquest se sumaran 248 quilòmetres més que uniran la localitat lusitana de Celorico de Beira amb Saragossa. El tram Barcelona-Marsella podria començar a construir-se cap a 2025-2026 a través d'un consorci entre l'espanyola Enagás, la portuguesa REN i els francesos GRTgaz i Teréga.
Tractat d'amistat i les fronteres
La signatura del Tractat d'Amistat i Cooperació que portarà el nom de la capital catalana és una altra de les fites destacades. El text donarà un marc jurídic permanent a la relació bilateral, i entre els àmbits en els quals es reforçarà la col·laboració estaran el de defensa, la justícia i l'impuls de les interconnexions. Per primera vegada es crearà un Consell Bilateral de Defensa i Seguretat, format pels ministres d'Afers exteriors i Defensa i que es reunirà anualment, i un grup de treball d'Interior sobre qüestions migratòries.
França condiciona la reobertura dels nou passos fronterers amb Espanya que continuen tancats des de gener de 2021 als avanços d'aquest grup de treball i, en particular, a la creació de brigades mixtes.
En acabar la reunió, Macron visitarà una exposició al Museu Picasso. De moment, la Moncloa no descarta que Sánchez pugui acompanyar-lo. Després es reunirà amb membres de la colònia francesa a Barcelona.
