L'advocada de l'Estat també demana desordres públics per Puigdemont
- L'advocacia de l'Estat se suma a la Fiscalia en el recurs a la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena
- El Govern atribueix a una pugna dins la justícia espanyola la petició de la Fiscalia
- EN DIRECTE | Segueix l'actualitat d'aquest dimarts 17 de gener
La Fiscalia del Tribunal Suprem i l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, volen que l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí siguin processats també per desordres públics agreujats després que s'hagi derogat el delicte de sedició. D'aquesta manera, discrepen de la tesi del jutge del Suprem, Pablo Llarena, que la setmana passada va actualitzar el processament dels tres polítics i els atribuïa només els delictes de desobediència i malversació.
En el seu escrit, Seoane retreu a Llarena que dediqués "bona part" dels fonaments jurídics de la interlocutòria a valorar l'"oportunitat i correcció" de la reforma penal per la qual es deroga el delicte de sedició. La petició de l'advocada de l'Estat i la Fiscalia suposaria endurir la petició de les penes de presó, podent arribar als 17 anys.
La Moncloa confia en l'extradició
Des de la Moncloa, es confia que la reforma penal serveixi perquè sigui "més viable" el retorn dels líders independentistes que van fugir. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat a TVE que els escrits de Llarena i de la Fiscalia demostren que no s'ha despenalitzat la malversació i espera que serveixi perquè "Puigdemont pugui ser extradit" a Espanya.
La portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja, ha atribuït a "una batalla entre diferents sectors de la justícia espanyola" la decisió de la Fiscalia d'endurir la petició de penes. Els delictes de malversació en la seva modalitat més greu i desordres públics agreujats podrien comportar una pena màxima de 17 anys de presó.
Els arguments de la Fiscalia
Els fiscals del Suprem que van participar en el judici del Procés argumenten que els fets provats de la sentència recullen fets tumultuaris, greus alteracions de l'ordre públic o actes d'intimidació i violència. Que encara que hagi desaparegut el delicte de sedició, encaixen en el nou de desordres públics.
Així, insisteixen que es donen tots els elements del nou delicte: actuació en grup, atemptat contra la pau pública o actes violents i intimidatoris. Alerten que, si els fets no s'encaixen en el nou delicte, estaríem davant d'una despenalització. Per tant, demanen que les noves ordres de detenció i ingrés a presó incloguin el delicte de desordres públics per Puigdemont, Comin i Ponsatí.
Però si el Suprem fa cas als fiscals i a l'advocada, Puigdemont i Comin, també processats per malversació agreujada, podrien enfrontar-se a penes de fins a 17 anys de presó. En canvi, la Fiscalia sí que està d'acord amb el processament de Lluís Puig, per desobediència i malversació. I de Marta Rovira, només per desobediència.
