Què és la gana emocional i què la produeix?
Mapes mentals- La gana emocional no és una necessitat fisiològica: apareix quan no hi ha una correcta gestió de les emocions
- A més de la bulímia o l'anorèxia, existeixen trastorns alimentaris com el trastorn per afartament
- Tens tot el contingut de 'Mapes mentals', programa presentat per Ana Boadas, a RTVE Play Catalunya
Els aliments i les emocions van més lligades del que pensem. La gana emocional és aquell impuls que tenim per menjar i satisfer sensacions més enllà de la gana fisiològica, és a dir, utilitzem els aliments per compensar moments d'angoixa, tristesa o ràbia.
La psicoterapeuta experta en nutrició, Miriam Salinas, afirma que és una forma de gestionar la vida quan no tenim les eines adequades: fam d'amor, de suport… ens “mengem” les situacions negatives.
El menjar és més que una necessitat. Un exemple és quan naixem perquè generem immediatament un vincle maternofilial a través de l'alletament. Donar el pit a una criatura és més que donar-li aliment: una mare proporciona calor, sostén, amor, sentiment de pertinença i seguretat. El vincle entre emocions i alimentació comença aquí.
Aquests problemes poden començar en la infantesa i l'adolescència, quan no s'aprèn una correcta gestió de les emocions i es canalitza a través de trastorns alimentaris.
Menjar per tristesa
La bulímia i l'anorèxia són trastorns alimentaris coneguts socialment, però potser no es parla tant del transtorn per afartament, un desordre que va patir Anna Rodríguez i que explica a ‘Mapes mentals’.
“ Un cop comences a menjar, no pots parar. “
L'Anna té una mala relació amb el menjar des de petita. Amb dotze anys li van diagnosticar erròniament una bulímia nerviosa. El que ella en realitat pateix es coneix com a trastorn per afartament, que és menjar compulsivament sense vomitar: “Em podia menjar tres pizzes en dues hores. Un cop comences a menjar, no pots parar.”
Tot i passar per tractaments com la reducció d'estómac, la problemàtica de l'Anna no es resol fins que troba un professional que li fa el diagnòstic correcte: la gana emocional. Les qüestions no resoltes i els sentiments que se'ns deriven són els responsables d'aquesta gana incontrolable.
Quins neguits ens “mengem”?
Poden ser motius tan diversos com les discussions amb la família, l'assetjament, el fracàs escolar, la por a estar sols o soles, la voluntat frustrada de tenir fills… En altres paraules, totes aquelles situacions que generen por, tristesa, ràbia, gelosia i altres sentiments negatius.
Actualment, l'Anna segueix en tractament, però explica que de vegades, el seu problema “arriba a desaparèixer”. El seu desig és que arribi un dia en què mengi per gana real, i no per ansietat.
