Pompeu Fabra, Sánchez Gozalbo, Villangómez i altres imprescindibles per a la cohesió del català

• Pompeu Fabra va aconseguir una de les seves il·lusions: crear una normativa perquè tothom escrivís igual el català
• Ara fa 110 anys d'aquella fita que ha esdevingut un element cohesionador dels territoris de parla catalana
• Recordem Fabra i altres figures clau pel català amb documents recuperats de l'Arxiu històric de TVE Catalunya

Químic de professió, Pompeu Fabra creà i trobà fórmules lingüístiques que han donat forma al català des de fa més de cent anys

Pompeu Fabra guanyà la càtedra de química de l'Escola d'Enginyers de Bilbao, es casà amb la seva dona a Sant Vicenç de Sarrià i s'establí a la ciutat basca. En mig de fórmules, laboratoris i pissarres, lluny de Catalunya, mai no deixà de dedicar-se a la filologia. L'any 1906 va ser al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, organitzat per iniciativa d’Antoni Maria Alcover, i hi va presentar 'Qüestions d'ortografia catalana'.

Antoni Maria Alcover organitzà i dirigí l'any 1906, a Barcelona, el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, orientat a redactar la gramàtica rtve

Coneixedor tant de la parla dels catalans com de les publicacions escrites, publicava les seves conclusions a la revista L'Avenç, on escrivia des del 1889. Indicava com escriure la lletra h, com pronunciar la ela palatal i la r muda, com escriure els accents, la lletra ç i d'altres consideracions en un punt final anomenat 'Varia'. Escriu, textualment: 'Servirá de guia per a no confondre la b i la v l'etimologia llatina (Bofarull). Els nostres alumnes no saben el Ilatí (no es suposar una cosa impossible: l'immensa majoria de la gent no 'I saben): han d'anar a raure a un diccionari llatí. Més practic, més facil, més segur, fóra que consultessin un diccionari... català.'

La Normativa Lingüística de 1913

Enric Prat de la Riba, llavors president de la Diputació, encarrega a Fabra un projecte de normativització lingüística. Fabra tornà a Catalunya i participa a la fundació de la Secció Filològica de l'IEC i ocupa una càtedra dels Estudis Universitaris Catalans.

L'Institut d’Estudis Catalans, una altra de les institucions actuals que romanen de l'època de Prat de la Riba, es funda el 1907, i només sis anys més tard, el 1913, promulgava les 'Normes ortogràfiques'. Les acceptaren, amb algunes consideracions, tots els territoris de llengua catalana.

La publicació va sortir fer el 24 de gener, fa 110 anys, i eren 24 les regles per a regularitzar la llengua escrita. Així es modernitzà l'ortografia i s'aconseguí que el català, com altres llengües europees, fos apte per a la literatura, la ciència, la tecnologia, el comerç, la premsa o l'ensenyament. Va ser l'inici d'una època de màxima transcendència històrica. El 1918 es va regular la gramàtica. El 1932, la primera edició del Diccionari General de la Llengua Catalana, anomenat popularment 'Fabra', rebla el clau i és un dels signes més visibles de la unitat lingüística i cultural dels territoris.

La sèrie de TVE Catalunya sobre persones destacades de la nostra cultura La nostra gent, va recollir moments de la vida de Pompeu Fabra com els Fets d'Octubre del 1934, quan va ser detingut.

Desgraciadament, l'esforç en la repressió de l'idioma havia donat els seus fruits. Poques persones sabien qui era Fabra als anys 70. Només els que tenien més formació podien contestar la pregunta 'Qui és Pompeu Fabra?, com va comprovar la periodista Lulú Martorell. El següent reportatge inclou imatges de l'enterrament del mestre i d'alguns indrets on va viure. També d'un acte de reivindicació de la identitat catalana a Montserrat. En el guió de la biografia, va col·laborar el filòleg i lingüista Francesc de Borja Moll.

Marià Villangómez, un dels impulsors a les Illes

I si Fabra va ser qui encengué el llum que atià molts focs, foren molts els que maldaren per la pervivència i la regulació de la nostra llengua mar enllà. A les Illes Balears va tenir un paper fonamental el poeta nascut precisament el mateix any de la normativa: Marià Villangómez (Eivissa, 1913-2002). A més d'escriure la seva obra en català i de traduir els més grans poetes estrangers a la nostra llengua, va d'estendre el model de Francesc de Borja Moll.

De la seva obra, el programa de literatura L'Odissea en destacà 'L'any en estampes', un text autobiogràfic que l'escriptor i poeta va publicar el 1956.

Igualment, l'espai Crear i viure va dedicar un reportatge a l'eivissenc Marià Villangómez per donar-nos a conéixer una semblança de la seva vida.

A València, Les Normes de Castelló, amb Àngel Sánchez Gozalbo

Les Normes de Castelló, l'orígen de les quals explica Àngel Sánchez Gozalbo (Castelló de la Plana, 1894-1987), en un capítol de Català amb nosaltres que us oferim més avall, són les que unifiquen l'ortografia de la variant valenciana. Es tracta de 34 regles aprovades el 1932 a Castelló i que seguien les indicacions dels escriptors valencians més destacats de la Renaixença com Teodor Llorente Olivares (1836-1911), poeta, escriptor i traductor, i les normes del 1913 de l'IEC. A Llorente Olivares també li dedicaren un capírol de la sèrie L'Odissea.

Les noves normes també reberen el vistiplau d'institucions i personalitats del món cultural i polític del País Valencià. De seguida les aplicaren els intel·lectuals i també les revistes i els diaris que, amb l'arribada de la República i la defensa de les lleis i llibertats identitàries, augmentaren les vendes. Cada pas es vivia amb il·lusió a la Societat Castellonenca de Cultura, fundada el 1919 per Salvador Guinot, Ricard Carreras, Joan Carbó, Lluís Revest i el mateix Sànchez i Gozalbo.

Els signants de la primera normativa

És molt coneguda la imatge dels signants, el 1913, de la Normativa Lingüística a Catalunya. Il·luminem aquelles personalitats de les quals conservem documents històrics al nostre Arxiu, una tasca de recuperació que continua i va traient a la llum joies noves que posem a l'abast del públic. Són Antoni Maria Alcover; Miquel Arcàngel Fargas i Roca, llavors president de l'Institut de Ciències; Jaume Massó Torrents, creador L'Avenç; Josep Pijoan; Josep Maria Bofill i Pichot; Pere Coromines; Joaquim Miret i Sans; Pompeu Fabra; Josep Puig i Cadafalch; Miquel dels Sant Oliver; Eugeni d'Ors; Ramon Turró; Josep Carner; Josep Puig i CadafalchMiquel dels Sant Oliver Josep CarnerAugust Pi i Sunyer; i Guillem Maria de Brocà.

Signatures dels membres de l'IEC que van aprovar les Normes, el 24 de gener de 1913 Biblioteca de Catalunya