Xavier Rubert de Ventós, el primer filòsof que ens va fer pensar des de la tele
- Xavier Rubert de Ventós va ser la primera persona que va parlar de filosofia a televisió al nostre país, a TVE Catalunya, el 1981
- Persona d'una cultura extraordinària, va implicar-se en l'ensenyament, la política i la fundació d'entitats per a l'estudi de la Filosofia
- El dia que hem conegut la seva mort recordem les dues sèries didàctiques i innovadores que va fer a TVE Catalunya
FRANCESCA PUIG
Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939-2023), home agradable, sociable, d'una cultura extraordinària, com la família de què provenia, ha mort als 83 anys. Filòsof, polític, home d'acció, oficialment professor d'estètica, escriptor, lector, sobre tot pensador inductor al pensament.
Rubert va ser la primera persona que va parlar de filosofia a la televisió, i va ser en català. Sense cap complex pel tema, l'octubre del 1981 va aparèixer a la pantalla petita, a domicili, sense que ningú li ho demanés. Ell tot sol va omplir la pantalla i amb la seva gestualitat característica i aquella expressió clara, que el feia un docent formidable, ens va dir que no ens creguéssim ni el que veiem ni el que sentíem, molt menys el que ens semblava real, sense que hi donéssim no una ni dues, sinó un grapat de voltes. El programa es deia Xerrades i els tres capítols els va titular de forma ben clar: 'De la importància de veure-hi fosc'.
Els següents capítols 'De la importància de veure-hi fosc' els podeu veure aquí, el segon capítol, i aquí, el tercer i darrer. Aquest no va ser l'única sèrie de Xavier Rubert de Ventós a la televisió. Anys més tard ens en va regalar una altra, Pensadors catalans.
Conversar, que no entrevistar
La conversa, aquesta eina que sembla avui en dia tan bandejada, era per ell font d'acció, reflexió i aliment. Va empescar-se una altra sèrie per a TVE Catalunya on Rubert de Ventós rebia convidats, tan còmode com al saló de casa, amb els que dialogava. Sí que preparava preguntes, però no els entrevistava, establia una conversa. És un goig escoltar la sèrie Pensadors catalans, un retrat dels participants i altra vegada, una classe de filosofia d'un professor excel·lent. Entre d'altres, va conversar amb els filòsofs Josep Ferrater Mora, Salvador Pàniker, Francesc Gomà, Josep Ramoneda, Francesc GomàJosep RamonedaVictòria Camps i Octavi Fullati també amb psicòlegs, historiadors, escriptors.
Va començar com a professor el 1963 a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. També va ensenyar a universitats com Harvard i Berkeley, i va ensenyar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. L'any 1976, Rubert de Ventós fundà amb Eugeni Trias el Col·legi de Filosofia: va ser l'enllaç entre la transició política i la tradició republicana de Joaquim Xirau. De filosofia política en parla a bastament des del 1982. També va ser fundador del New York Institute for the Humanities.
Entre moltes altres activitats, de 2004 a 2018 ha estat president del jurat del Premi Internacional Catalunya, que durant aquest període ha guardonat, entre d'altres, Claude Lévi-Strauss, Pere Casaldàliga, Luiz Inácio Lula da Silva, Desmond Tutu, Jane Goodall, i els metges investigadors catalans Joan Massagué, Manel Esteller i Josep Baselga.
A l'espai L'Illa submergida ens explicà què va significar per a ell el Maig del 68, una etapa que el va marcar com a tants de la seva generació.
Política i màgia, tot és pensament i acció
D'aquella època ve l'inici de la seva militància a l'esquerra, primer al Front Obrer de Catalunya i després al Partit dels Socialistes de Catalunya. Però hi hagué un moment en el que topà amb una paret que el va sobtar: 'Resulta que els catalans ens hem fet estatistes i els francesos s'han fet nacionalistes. Els que hem de fer aquí és el ‘national-building’ Jo sóc bastant espanyolista i per això crec que ens hem de separar', va declarar. Així que es va fer independentista i sempre que va poder, participava a les manifestacions de l'11 de Setembre.
Un dels documents més antics de Xavier Rubert de Ventós a la televisió és a l'espai Mirador, on ens parla de Joan Brossa.
Xavier Rubert de Ventós ens va ensenyar a pensar sense por de qualsevol tema. Considerava la Filosofia 'orgànica', inherent a l'ésser humà. No li agradava que els lectors es quedessin amb la seva part teòrica i va ser una persona d'acció, que va militar, va representar, va canviar d'idees i es va multiplicar en mil facetes. Les seves obres s'han traduït al castellà, l'anglès, l'italià i l'alemany. Darrerament veia la mort a prop i finalment li ha arribat als 83 anys.
Les xarxes s'han omplert de comentaris per acomiadar-lo, amb sorpresa i tristesa pel darrer viatge del filòsof.
