MarÃa Belón, la supervivent del tsunami que va inspirar la pel·lÃcula 'Lo imposible'
Mapes mentals- María Belón i la seva família van sobreviure al tsunami de l'Oceà Pacífic l'any 2004
- De la tragèdia es va quedar amb el fet positiu: perdre la por a la mort
- Recupera el contingut de ‘Mapes mentals’, programa presentat per Ana Boadas, a RTVE Play Catalunya
La vida de María Belón i de la seva família va canviar l'any 2004. Unes vacances de Nadal paradisíaques a Tailàndia es van transformar en una experiència traumàtica amb l'arribada del tsunami de l'Oceà Pacífic. Les destrosses d'aquell desastre natural van ser quantioses: més de 250.000 pèrdues humanes i un milió d'habitants sense casa.
El mar els va arrossegar i separar. Malgrat les ferides i la tragèdia, la sort va fer que tant la María com el seu marit i els tres fills sobrevisquessin i es retrobessin uns dies més tard en un hospital. Aquella experiència va inspirar la famosa pel·lícula Lo imposible de Juan Antonio Bayona, protagonitzada per Ewan McGregor, Naomi Watts i un jove Tom Holland.
“Després d'aquesta vivència, és difícil que una por m'aturi. “
Divuit anys després, la supervivent explica al programa ‘Mapes mentals’ aquella experiència. En les seves paraules, més enllà de tot allò negatiu que va implicar (estrès postreumàtic, depressió, no poder trepitjar la platja durant un any…) reconeix que va ser una vivència transformadora: “Hi ha tantes coses que no vaig fer per por, abans del tsunami… ara és difícil que una por m'aturi”.
Belón afirma que, quan va tornar a la seva vida corrent, va ser difícil recuperar l'estabilitat emocional: l'experiència va ser tan brutal que una de les seqüeles va ser deixar de sentir emocions, fins i tot la por. Una vivència que va ajudar-la a poder exterioritzar tot aquell patiment va ser quan va visitar la sala La materia del tiempo de Richard Serra al Museu Guggenheim. En sentir-se “atrapada” dins l'escultura, la María va sentir angoixa, i això era bon senyal, perquè estava tornant a sentir i avançant en les seves pors.
Una de les escultures de 'La materia del tiempo' de Richard Sierra. Museo Guggenheim
Què ha ajudat a la María Belón a superar la por?
“Continuo sent humana i li tinc por al dolor. “
En aquest procés de superació han sigut vitals l’art i la naturalesa, i també pensar en els cicles de la vida. Ara ha tornat a la quotidianitat i viu igual que molta gent, però sí que sent que es mira d’una altra manera la mort, perquè l’ha viscut en primera persona. Això no vol dir que hagi apartat la paraula “por” del seu vocabulari. Per exemple, confessa que “continuo sent humana i li tinc por al dolor”.
Actualment, María Belón és conferenciant motivacional i relata la seva experiència en ponències arreu del món. Ella afirma que no canviaria res del que ha viscut, perquè la tragèdia la va fer més forta.
De la por se n’aprèn a dimensionar la vida, a donar importància al que realment en té. Per a la María Belón el que realment importa és el present i no preocupar-se per l’endemà. Perquè, de la seva vivència va obtenir una conclusió molt valuosa: la vida és fràgil, som afortunats de ser vius i cal aprofitar-la.
