Record i homenatges als pintors Maria Girona i Ràfols-Casamada en el centenari del seu naixement
- Es compleixen 100 anys del naixement dels pintors Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada, companys de vida però cadascú amb la seva mirada artística
- Tot i ser ell més conegut, va ser ella, Girona, qui el va introduir als ambients artístics, sobretot als inicis, quan es van conèixer als anys 50
- Les seves exposicions conjuntes, algunes de les que recuperem de l'Arxiu de TVE Catalunya, ens ajuden a entendre el seu art i i la seva evolució
FRANCESCA PUIG
Els pintors Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona van néixer el 1923. Casats el 1952, és coneguda la imatge de tots dos ballant, que ha decorat algunes de les seves exposicions.
Tots dos van aprendre l'ofici i l'amor a l'art de la seva família, i l'un de l'altre. Tot i ser més conegut ell, Maria Girona (Barcelona, 1923-2015), va ser molt valorada en l'ambient artístic i progressista de l'època. Filla de l'arquitecte Lluís Girona, va aprendre al taller del seu oncle Rafael Benet i Vancells.
Girona s'especialitzà en gravat i pintura, i com a activista a favor de la cultura catalana, va ser una de les fundadores de l'EINA, l'Escola de Disseny i Art. Abans, havia exercit durant molts anys com a professora a l'escola Elisava. La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi 'per la contribució a la cultura del país amb la seva obra pictòrica, expressió lúcida de l'afany de llibertat que va inspirar, durant força anys, l'esperit de resistència'.
Obra de Ràfols-Casamada per a la UPF (2009), abstracta. I pintura figurativa de Maria Girona, 'Parasol' (1947), de la col·lecció Thyssen-Bornemisza UPF/Thyssen-Bornemisza
Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009), pintor i poeta, va començar a dibuixar i treballar amb el llenç i els pinzells amb el seu pare, Albert Ràfols Cullerés. Ràfols fill, considerat un artista destacat i polifacètic, va compartir amb Girona la vida, els anys de lluita antifranquista i els grups d'amics implicats en la cerca d'un art menys grisós que l'època. Va ser ella qui va obrir a Ràfols les portes al grup d'Els Vuit i a l'avantguarda, que tots dos consideraven un món molt més atractiu.
De joves, havien participat en un grup d'artistes anomenat 'Els Vuit'. Eren artistes joves, que descobrien les possibilitats de la seva afició i d'ells mateixos. A més de Ràfols i Girona, l'integraven Jordi Sarsanedas, l'escultor Miquel Gusils, el compositor Joan Comellas i els pintors Joan Palà, Ricardo Lorenzo i Vicenç Rossell.
Quan Ràfols Casamada va rebre la Creu de Sant Jordi, el 1983, en van destacar 'la seva personal obra creadora en el camp de les arts, la poesia i de l'ensenyament del disseny, i per haver assolit un llenguatge pictòric exquisit i ple de delicadesa que, tot partint d'unes arrels noucentistes, entronca amb els corrents més internacionals de la pintura contemporània'.
Exposicions conjuntes: l'un explica l'altre
La parella es va conèixer a l'acadèmia Tàrrega de Barcelona, a Sant Gervasi i van fer diferents mostres conjuntes, com la de Montserrat a finals dels 2018, anomenada 'L'equilibri possible'. Aquesta exposició va ser comissariada per Bernat Puigdollers, historiador i crític d'art, que ens va concedir una entrevista que defineix l'obra, la influència entre tots dos artistes i el camí que cadascú va triar. Ell va destacar com a pintor abstracte i ella sempre va fer obra figurativa. Girona no és pas 'la dona del pintor Ràfols-Casamada', sinó una autora de gran personalitat que va decidir per ella mateixa. Per a Puigdollers, el fet que tots dos enyoressin l'ambient familiar i social, artísticament ric, d'abans de la guerra, els va unir molt.
Ràfols-Casamada i Maria Girona es movien en ambients antifranquistes i compartien accions i idees amb personalitats destacades de l'època com Josep Maria Castellet, Alexandre Cirici Pellicer, Oriol Bohigas. Per exemple, més, van prendre part a la tancada d'intel·lectuals a Montserrat, la Caputxinada i altres moments importants de reivindicació.
La ingenuïtat de Ràfols-Casamada
El programa Crear i viure va dedicar a Albert Ràfols-Casamada un capítol a la sèrie 'Pintors ara'. Un recorregut biogràfic que ens mostra la personalitat de l'artista i on ell mateix s'autodefineix. Diu: 'Soc prou ingenu per creure en les utopies, voldria una societat feliç, lliure, igualitària i en pau, on Catalunya tingués el lloc que li correspon'.
També el programa Signes, un dels més destacats dels primers anys de la nostra televisió i que cobria tot l'espectre artístic del país, va entrevistar Ràfols. És un enregistrament del 1978.
Finalment, recordem una altra exposició conjunta de Maria Girona i Ràfols Casamada: la que van fer a la Galeria Tatiana Kourochkina i que ens explica la mateixa galerista. La mostra permet entendre l'evolució de la pintura de tots dos.
La família de Ràfols-Casamada i Maria Girona van donar el seu fons a la Biblioteca de Catalunya, on els especialistes i seguidors en poden continuar la investigació i estudi.
Enguany, entitats privades vinculades a la familia de Ràfols-Casamada i Maria Girona han engegat diversos actes de commemoració del centenari del seu naixement, davant la sorpresa que l'administració no hagi previst res. En primer lloc, es l'exposició al Museu el Càntir d'Argentona i la que ja es pot visitar a la Nau Gaudí de Mataró. També la Fundació Bassat d'Art Contemporani s'ha implicat en el reconeixement als artistes. Compta amb més de cent obres de Ràfols, un gran fons que permet veure les sis dècades del seu treball, del qual destaca l'etapa de maduresa plàstica de l'autor, a la dècada dels 70.
Les exposicions i homenatges a Girona i Ràfols també són possibles aquest 2023 gràcies al Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró, la Fundació Vila Casas i la Fundació i Escola EINA, la Juan March, la Fundació Palau i Fabre de Caldes d'Estrac, la Fundació Perramon de Ventalló, la Biblioteca de Catalunya o la Fundació Ràfols Casamada-Maria Girona de Capellades. L'any que ve, l'art de Maria Girona i d'Albert Ràfols-Casamada arribarà a Palma, on podrem continuar celebrant la seva trobada, vital i artística, que tan bons fruits ens ha deixat.
