Mira la sèrie de Josep Maria Espinàs sobre els indrets més genuïns de Catalunya

• Josep Maria Espinàs va fer 8 documentals dels indrets més genuïns de Catalunya: la sèrie es va estrenar el 1984
• L'autor explica les arrels catalanes portant-nos a Montserrat, Ripoll o Tarragona, entre d'altres llocs
• Tres capítols són dedicats a les nostres festes: la Patum, els castells i Sant Jordi, tots recuperats de l'arxiu de TVE Catalunya

Josep Maria Espinàs va fer 8 documentals dels indrets més genuïns de Catalunya

Josep Maria Espinàs va explicar-nos els orígens i les tradicions de Catalunya en vuit capítols de 10 minuts de durada i amb la seva facilitat per a comunicar. Molts van descobrir l'any 1984, amb aquesta producció, aspectes i històries de llocs i festivitats que potser es pensaven que ja coneixien bé.

Per començar aquest treball a TVE Catalunya, l'autor, aquí com a guionista, tria la diada de Sant Jordi. Home de lletres, una jornada per a ell de gran valor, de la que sovint en va explicar anècdotes i vivències. Espinàs hi detalla que aquest dia d'abril va ser dia de lluita durant el franquisme, quan es van mantenir parades, per poques fossin, amb llibres en català. També aprofita per mostrar-nos imatges precioses d'aquest dia i parlar de l'ofici d'impressor, des dels inicis, a Catalunya.

El segon capítol de la sèrie es titula Montserrat, mirall d'un poble. Primer, Espinàs en descriu l'orografia i les diferents vies per arribar-hi. Recorda els ermitans que hi vivien antigament, mostra la de la biblioteca del monestir i la seva gran importància. Diu que la gent hi visita la marededeu i també hi fa excursions pels voltants, i que molts ballen sardanes a la plaça.

En tercer lloc, La Patum, única al món. El títol escau a aquesta festa de fum i foc, de quatre dies que són inoblidables per a qualsevol que hi faci mai cap. Josep Maria Espinàs n'explica el significat i l'actuació de les comparses fins a l'espectacular salt de Plens. La defineix com un 'document històric i popular de la mes alta qualitat'.

Ara, arribats al quart, l'autor ens mostra Tarragona: visitem els indrets més destacats del que va ser la Imperial Tàrraco, que durant els 300 anys de la seva estada a Catalunya en canviarà i deixarà aspectes destacadíssims, com el Dret Civil Català.

Al cinquè capítol, el dedicat als castells, Espinàs li posa per títol 'Els antiquíssims castells humans'. Ens parla de la seva història, de com s'anomenen les construccions, si pilars, torres o castells, i de les festes i colles. Ens porta a veure un assaig perquè ens adonem de la dificultat i l'esforç que implica aixecar aquesta obra efímera i tan estimada.

No hi podia faltar: 'Ripoll, bressol de Catalunya' és un capítol imprescindible i d'on Espinàs escriu: 'aquí, els intèrprets de la Història hi veuen els orígens de Catalunya com a nació'. Després de mostrar-nos la ciutat, l'escriptor explica el paral·lelisme entre el monestir i Catalunya, ja que tot i ser destruït, es va reconstruir. En aquest vídeo també hi veiem l'antic Arxiu Museu de Ripoll, amb el testimoni de les fargues, de la indústria tèxtil i la dels armers.

Ara arribem a un altre monestir, el de Santa Maria de Poblet, també ple de tombes de personatges destacats de Catalunya. Observant-ne les torres i els claustres plens de roses, Espinàs parla del paper del monestir per als estudis filosòfics i teològics. 'Aneu-hi si us plau sense pressa, és un món insòlit dins el nostre món', rebla Espinàs en el guió d'aquest breu documental.

Finalment, Josep Maria Espinàs ens du a l'Anoia, on diu que fa 200 anys hi havia 49 molins de paper. El que conserva per als visitants el procés artesanal de fer paper és el molí paperer de Capellades. L'arribada del vapor i la llum elèctrica va canviar la manera de fabricar-lo. Espinàs queda content d'aquest capítol perquè en parla com d'un 'document històric', ja que es va filmar tot el procés de fabricació del paper a mà.

Com diu al capítol de Ripoll, 'el comte Guifré no podria imaginar que al cap de més de mil anys, algú parlaria de la seva obra fundacional en un invent com la televisió'. Amb aquest invent repassem la Història de la mà de Josep Maria Espinàs, traspassat aquest mes de febrer.