Espinàs: l'escriptor que dedicava llibres a criatures que encara havien de néixer
- D'anèdcotes de Josep Maria Espinàs em podem trobar una munt, ell en va explicar moltes de les signatures per Sant Jordi
- Escriptor i periodista, va ser guionista a TVE Catalunya: us convidem també a escoltar-lo cantant amb l'Arxiu de TVE Catalunya
FRANCESCA PUIG
Josep Maria Espinàs va arribar a dedicar llibres que no eren seus, d'altres que sí que havia escrit, a persones mortes; li feia més il·lusió dedicar llibres a nens o nenes que encara havien de néixer. Així era d'estimat aquest barceloní que no faltava mai a la festa del llibre i la rosa, la diada de Sant Jordi, a la qual va dedicar fins i tot un breu documental, i de la que guardava un bon grapat d'anècdotes.
En un altre especial en català del mateix Pàgina 2 per Sant Jordi, el director del programa, Óscar López, havia citat l'escriptor al Palau de la Música per parlar del llibre que presentava, 'El meu ofici'. Espinàs explica que per a ell, 'viure i escriure és el mateix', i que escrivia coses que no s'havia adonat que havia escrit quan rellegeix el text. I sempre, sempre, amb la seva Olivetti, que 'du la impressora incorporada'.
La cançó, per impulsar la llengua catalana
Sempre fidel al català, va ser entrevistat, entre d'altres escriptors destacats, el març del 1977, quan s'acostava Sant Jordi. 'Perquè escriu en català?, els preguntava el periodista.
Anys després, al programa Vostè pregunta, amb Joaquim Maria Puyal, Espinàs va recordar com van néixer els Setze Jutges, i com per casualitat va conèixer Georges Brassens, de qui va traduir i cantar les cançons al català. 'Anàvem a buscar, no un públic, sinó un poble', i per això creu que els Setze Jutges van tenir tant d'èxit. El fragment del programa és molt breu: en aquella època no es conservava tot el que s'emetia, per desgràcia.
Sí que hem pogut recuperar, d'aquell Vostè pregunta, el reportatge que se li feia al convidat i que ens permet veure Josep Maria Espinàs rodejat de llibres i del seus llibres, a casa seva, a l'Eixample, llegint el diari Avui, on col·laborava. Pipa, Olivetti i Enciclopèdia Catalana per treballar.
També mostra la càmera els objectes que conserva dels seus viatges, a les mateixes lleixes dels llibres, i després el veiem arribant a l'edifici de la redacció del diari. La càmera el deixa allà i se'n va a recórrer els indrets quotidians de l'escriptor, al voltant del Mercat del Ninot.
Una de les tonades més populars d'Espinàs era precisament la cançó 'El vent', en aquell mític disc 'Espinàs canta Brassens', editat per Ediphone, acompanyat a la guitarra per Ferran Orteu i amb una foto a portada d'Oriol Maspons, que el mostrava a un jardí amb la seva pipa i l'Olivetti. Aquest senzill era a moltes llars on es parlava català, al costat dels discs de Joan Capri, en aquells anys 60, en plena dictadura.
En aquella etapa, Josep Maria Espinàs també va compondre cançons, com la següent, amb una lletra que convida a la reflexió sobre el passat. Li va cantar Joan Manuel Serrat.
Fundador dels Setze Jutges
El grup dels Setze Jutges van fundar-lo Espinàs, Remei Margarit, Lluís Serrahima, Miquel Porter i Delfí Abella. Serrahima escriu: 'Compon cançons que, com les seves obres, estan impregnades d'un desig d'acostament entre els homes i de l'aire d'aquest país que coneix i estima'.
Quan Raimon es va afegir al moviment de la Nova Cançó, Espinàs va adonar-se de la seva gran aportació. Així ho expressava el 1977.
L'Espinàs escriptor i la seva Olivetti
En el mític espai Mare nostrum, un dels primers informatius de la televisió en català, un cronista n'entrevista un altre. Es tracta d'Andreu-Avel·lí Artís, Sempronio, que el 1974 visita Espinàs. L'escriptor està immers en la redacció del seu proper llibre, Comarques de Catalunya.
Si Josep Maria Espinàs mai va canviar de mètode d'escriptura, ho va fer per força major. Quan ja no li acceptaven els fulls escrits a mà, va comprar la màquina d'escriure, sempre Olivetti. Si li anava bé, no calia canviar-la per una de més moderna o pensar, per exemple, en un ordinador.
Hem rescatat sencera, de l'Arxiu històric de TVE Catalunya, una entrevista on en parla. Un enregistrament que demostra, un cop més, com n'era d'agradable, tant en la conversa com en el tracte.
'El teu nom és Olga'
Olga Espinàs era la filla petita de l'escriptor. Una nena amb síndrome de Down que ell va cuidar amb molt d'amor i dedicació fins que ella va morir. La primera vegada que Josep Maria Espinàs va parlar a televisió ho va fer com a pare, per parlar del que suposava tenir un fill amb una disminució psíquica.
El programa era Cuestión urgente, sèrie sobre els problemes més greus de la societat, i es va emetre del 1967 al 1969. Hi treballaven Arsenio Corsellas, Miguel Ángel Valdivieso i Lluís espinal. Sortosament, les coses han canviat molt i les definicions s'han dignificat. El capítol es va titular 'Subnormales'.
Al llibre El teu nom és Olga, escriu cartes a la seva filla que són pur Espinàs: amb expressió clara, sense sentimentalismes però amb fermesa i gran sesibilitat, demostra un gran amor i ensenya el respecte a la diferència. Se n'han fet una quarantena d'edicions i s'ha traduït a molts idiomes europeus, també al japonès.
L'escriptor va tornar a participar el 1987 en un altre programa com a pare de l'Olga, en el que es debatia si les persones amb discapacitat psíquica podien o no ser pares o mares, o viure la seva sexualitat.
I de què no podia parlar Espinàs?
Com que cada dia escrivia un article, amb la seva Olivetti, i feia dècades que en publicava, a Josep Maria Espinàs se li podia demanar que participés en tota mena de programes. Va ser al programa Tribunal Popular que va tractar dels jocs d'atzar, i ell va fer de testimoni de l'advocat defensor, Ricard Fernández Déu.
En una ocasió, hi va haver una qüestió de la què no va voler parlar. Tenia un rau-rau i precisament amb una institució que s'estimava molt, el Barça, per a qui va escriure la lletra de l'himne. Els espectadors ho van descobrir a l'hora que el presentador, l'Àngel Casas, al programa Senyores i senyors.
Hem publicat fa uns dies, sencera, la sèrie que Espinàs va escriure per a TVE sobre indrets destacats i festes de Catalunya. També va fer un reportatge anomenat 'Cop d'ull als arbres de Barcelona', que els responsables de la cadena van destacar al resum de l'any.
Famós pels seus viatges a peu, Espinàs en va parlar al programa que entrevistava personatges catalans destacats, Gent de paraula. Aquí les anècdotes van venir dels seus anys com a advocat i de la seva relació amb Pla, Cela, Foix i Delibes.
Finalment, per recordar-lo, us recomanem l'obra de teatre És perillós fer-se esperar, escrita per ell i que podeu veure aquí, a l'Arxiu de teatre de TVE Catalunya.
Els que recorden Josep Maria Espinàs per haver-lo tractat, a més de llegit, sempre en destaquen la seva gran amabilitat. L'escriptor dèia que no li interessava la posteritat, però ara, ja hi és. Per sempre.
