Actuacions per salvar el Delta de l'Ebre
- La ministra Ribera i la consellera Jordà es reuneixen amb representants de la Taula de Consens pel Delta
- El Ministeri estudia fórmules per protegir la morfologia de la línia litoral amb aportacions constants de sorra
La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, han escenificat aquest divendres l'entesa per consensuar actuacions al delta de l'Ebre entre les dues administracions.
Ribera i Jordà s'han reunit amb la Taula de Consens del Delta a Sant Jaume d'Enveja (Montsià) i han anunciat que activen la reclamada comissió mixta per avançar i executar accions, unes reunions de treball que inclouran la Taula.
La ministra assegura que l'avaluació ambiental estratègica del Pla de Protecció del Delta estarà acabada aviat i que es preveu una inversió de 30 milions d'euros "en els pròxims anys". De la seva banda, la consellera Jordà no ha descartat que el finançament de les accions sigui compartit.
Entesa entre administracions
La ministra assenyala que "la complexitat de distribució de competències" fa necessari "un marc i un diagnòstic compartit amb el territori", i un consens "elevadíssim" de les actuacions, un 80% concretament. Aquest percentatge permetrà "avançar de forma molt rellevant en la bona direcció" amb solucions i, segons Ribera, es podrà estabilitzar la línia del litoral i preservar l'ecosistema i les activitats del delta de l'Ebre.
La consellera Jordà ha destacat que "arriba un temps de treball", en el qual es compartiran estudis i es podrà definir calendaris així com, si cal, repartir el finançament de les actuacions. "No és ni ha estat mai un problema de recursos", ha insistit la consellera d'Acció Climàtica. Jordà també ha concretat que en les primeres trobades de la comissió bipartida, que ja s'han convocat en els pròxims dies, es resoldrà com incloure en les reunions de treball a la Taula de Consens.
El model holandès
La ministra no ha concretat si el petit desacord que encara distància el Pla estatal i l'Estratègia de la Generalitat per al Delta es concentra només en l'execució del model holandès a la costa deltaica, amb dragues marines que facin grans aportacions de sorra.
Ribera ha reconegut que les actuacions que ha fet el Ministeri els últims mesos s'han demostrat eficaces als punts fràgils del Delta, però vol esperar els resultats dels estudis, la batimetria i la granulometria, que està duent a terme el Govern per veure si "té més sentit i aportar més arena o fer suaus i constants aportacions". En definitiva, cal saber si hi ha suficient sorra i de quines característiques "per no distorsionar l'ecosistema natural" i dissenyar sobre "aquesta base" els espais d'esmorteïment de la costa i la protecció de les badies i de la línia interior.
El portaveu de la Taula de Consens del Delta, Xavier Curto, ha insistit que defensaran als fòrums amb les administracions que "el model d'èxit" dels Països Baixos ha de ser el camí d'actuació a curt termini al delta de l'Ebre. Curto reconeix que "costarà molt", però creu que han canviat "els plantejaments" que tenia l'administració de l'Estat fa un any.
Des de la Taula entenen "el principi de prudència" del Ministeri per a la Transició Ecològica, per tot el que suposaria treballar amb grans dragues marines al delta de l'Ebre, però Curto ha assegurat que "no hi ha un tancament radical" del govern espanyol i que "accepten que l'evolució és positiva" després de la resposta del Trabucador i les zones fràgils durant la tempesta d'aquesta setmana.
Ribera ha afegit que estan en sinergia amb el departament i l'ACA per "incorporar amb prudència i cautela la tendència d'aportar més sediments" al riu Ebre i les noves regulacions del cabal que arriba a la desembocadura, tenint en compte l'impacte del canvi climàtic, i ha defensat la posada en marxa de la revisió de l'espai de Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT) perquè actualment la delimitació que es va fer l'any 1988 ara està "sota l'aigua" i hi ha hagut "una regressió important".
