La il·lustradora Rocío Quillahuaman: "Barcelona era molt diferent, però hi havia racisme"

• La il·lustradora Rocío Quillahuaman presenta 'Marrón', el seu primer llibre, al 'Late Xou amb Marc Giró'
• L’obra és un homenatge a totes les dones que han de migrar i que cuiden altres famílies
• Tots els continguts del programa a RVE Play Catalunya

Late Xou - La il·lustradora i escriptora, Rocío Quillahuaman, presenta el seu nou llibre 'Marrón'

La il·lustradora Rocío Quillahuaman ha publicat les seves memòries amb només 28 anys. Al llibre ‘Marrón’, editat per Blackie Books, narra alguns moments de la seva infància i adolescència, en un món “racista i misogin”, diu la també guionista al ‘Late Xou amb Marc Giró’.

Qui són les joves marrons?

Tal com explica Quillahuaman, les "joves marrons" són totes aquelles nenes migrants, que segueixen a les seves famílies, que busquen una vida millor. “El 2005 em trobo a Barcelona, amb una realitat molt diferent de la que hi havia al Perú, però amb racisme”, assegura l'autora. La jove admet que ha estat dur escriure aquest llibre perquè parla sobre la seva vida i sobre el seu passat: "Vaig haver de recordar coses que ja havia deixat enrere”. També afegeix, que l’obra és un homenatge a totes aquelles dones que han de migrar a un altre país i cuidar a altres famílies.

Ni de Lima ni de Barcelona

La il·lustradora, que va venir a Espanya amb la seva família quan tenia 11 anys, reconeix que moltes vegades no se sent ni de Lima, la ciutat on va néixer, ni de Barcelona. Però, en altres moments, se sent dels dos llocs. “És estrany”, conclou l’artista.

Sobre el racisme, l’autora de 'Marrón' diu que quan entra en una botiga “tinc el costum d’ensenyar les mans i totes aquelles coses que agafo perquè vegin que no ho estic robant”. “És un costum que és difícil de treure’t”, “per a mi és gairebé un exercici d’activisme”, afegeix l’autora.

“Hi havia una tortura evident“

La guionista explica a 'Late Xou amb Marc Giró' que el seu primer contacte amb espanyols va ser al consolat. “Hi havia una tortura evident”, assegura Quillahuaman i afegeix que ella i la seva família van patir maltractament psicològic. Un dia, van haver de marxar corrent del consolat perquè la seva mare, estressada i nerviosa, havia pixat damunt de la tapa del vàter i tenia por que els hi retiressin els papers per aquell motiu.