La meditació: una eina per reeducar el cervell i reduir l'activitat mental
Mapes mentals- Els humans passem el 47% del temps desperts saltant d’un pensament a un altre, de manera compulsiva
- El cervell necessita només cinc dies per començar a notar els beneficis de la meditació
- Tens tot el contingut de ‘Mapes mentals’, programa presentat per Ana Boadas, a RTVE Play Catalunya
Diuen els experts que l'ésser humà passa el 47% del seu temps despert, conversant amb ell mateix —el que es coneix en psicologia com a ‘diàleg intern’— i divagant entre milers de pensaments que corren per la ment a tota velocitat i sense cap ordre.
Això genera malestar, perquè viu en la intranquil·litat. Al programa ‘Mapes mentals’, Nazareth Castellanos, doctora en neurociència i investigadora científica, assegura que la meditació és una eina magnífica per començar a reeducar el cervell i ensenyar-lo a reduir l’activitat mental amb l’objectiu de guanyar benestar físic i mental.
Nazareth Castellanos estudia com la meditació moldeja la relació del cervell amb el cos. RTVE Catalunya
“Tant de bo existís un botó per apagar-nos i entrar en pau, però no és així. El que sí que existeix és la meditació, que no és gens relaxant, per altra banda”, desmenteix Castellanos. Des d’un vessant molt més realista i científic, la psicòloga confessa que el món espiritual, a vegades, ha perjudicat la democratització d'aquesta pràctica: “És normal que costi, meditar és centrar l’atenció en alguna cosa i això és molt difícil. Quan meditem, estem constantment en alerta perquè hem de transportar l’atenció una vegada rere l’altre, perquè se’ns en va”. Durant aquest procés milions de neurones se sincronitzen i aporten al cervell una estructura molt més ordenada.
“Tothom pot meditar, el problema és quan se’ns oblida el motiu pel qual ho fem“
Cada cop costa més llegir un llibre o mirar una sèrie centrant cent per cent l’atenció. Aquest fet s’explica perquè la ment humana està acostumada a divagar i desviar la concentració i caure en el que el neuròleg Marcus Raichle va anomenar xarxa neuronal per defecte. “Com més temps passem aquí, més insatisfacció vital sentim”, diu Nazareth Castellanos. La meditació pot donar-hi una volta i ens pot ensenyar a veure la vida des d’una altra perspectiva. A més, “tothom pot meditar, el problema és quan se’ns oblida el motiu pel qual ho fem, però això també passa amb el gimnàs!”. Observar els beneficis ajuda a mantenir-se en la pràctica.
Quins beneficis hi ha quan es posa ordre a la ment?
Afortunadament, la meditació pot veure’s reconvertida en serenitat mental i conseqüentment, en benestar, en molt poc temps. Amb mitja hora al dia, al cap de cinc dies, es comencen a notar canvis significatius en el cervell. Si s’és constant, vuit setmanes després, els canvis són més sòlids. Aquests són els beneficis més importants:
- El temps d’estar enfadat amb alguna cosa es redueix.
- Augmenta la capacitat d’atenció i de concentració.
- Davant d’un problema, es rumia menys perquè el diàleg intern abaixa el seu volum.
- Resposta corporal positiva: una millor salut dermatològica i intestinal.
Els humans tenen de mitjana 70.000 pensaments al dia i la majoria són improductius, molts són negatius i es repeteixen. “Tot el dia estem amb nosaltres mateixos i no ens aportem molta pau”, argumenta la mestra budista Guen Kelsang, del Centre de Meditació Kadampa. A ‘Mapes mentals’, explica a la presentadora Ana Boadas la seva experiència amb els alumnes, un d’ells ben popular i creatiu: el pastisser Christian Escribà.
