Com fer una pista marítima a l'aeroport de Barcelona?
- L'enginyer naval Joaquim Coello, impulsor del projecte, defensa que és "relativament senzill"
- Coello aclareix que la plataforma no es veuria afectada ni per l'augment del nivell del mar ni per l'onatge
L'enginyer naval Joaquim Coello defensa que fer una pista al mar a l'aeroport de Barcelona-el Prat és "relativament senzill". Coello és un dels impulsors de la proposta d'ampliar l'aeroport amb una nova pista sobre el mar, juntament amb altres enginyers. Defensa que es pot fer utilitzant la tecnologia dels pilons, com argumenten en la proposta que han presentat recentment, configurada per altres enginyers i economistes com l'exconseller Andreu Mas-Colell.
En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, detalla que es tracta d'estructures verticals que es claven al fons, sobre on se situa la plataforma. Una opció que dista molt d'altres tipus de projectes més semblants a les "illes artificials". "Una illa artificial demana moure milions de metros cúbics de terra i pedra per fer l'illa. I afecta els corrents marins i l'onatge, és molt trencador del medi ambient", ha dit, no passa amb els pilons espaiats 30 metres i amb diàmetre de 2 metres.
Quin impacte ambiental tindrà?
En una conversa també amb Manu Simarro i Esther Vera, Coello també ha valorat l'impacte a l'ecosistema que podria tenir sobre la zona, un dels arguments que van donar diferents partits polítics per tombar l'ampliació de l'aeroport.
L'enginyer assegura que seria "positiva" sobre els animals marins perquè es col·loquen les estructures en una zona molt sorrosa, i no afectaria les aus, tot el contrari del que passava amb l'ampliació que tocava els espais naturals de la Ricarda i el Remolar al Prat.
L'expresident de l'Autoritat Portuària de Barcelona destaca que la seva proposta ha estat analitzada amb diversos ambientalistes. A més, des del punt de vista legislatiu, "és més fàcil" que la Unió Europea accepti posar la pista al mar en lloc d'ampliar l'aeroport.
Com evitarà l'impacte de l'onatge i la pujada del nivell del mar?
Coello explica que la seva proposta no es veuria afectada per l'onatge o l'augment del nivell del mar, que es preveu que sigui d'un metre en 50 anys: "La qüestió fonamental és que no sigui necessari protegir la plataforma perquè l'aigua circuli per sota de manera lliure".
En aquest sentit, ha recuperat les dades de les onades més altes del temporal Glòria que van ser de 10 metres, just on han proposat posar ells la plataforma: "No hi haurà afectació", ha defensat.
Quin futur té la proposta?
El responsable de la iniciativa també ha revelat que el projecte ja l'han presentat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i al conseller de Territori, Juli Fernández. "Ens van dir: 'Ens sembla interessant i ho estudiarem'", ha detallat.
A més, ara també es trobaran amb Aena per fer-los arribar aquest possible projecte. "Aquesta solució, o qualsevol altra d'aeroport, només es farà si hi ha acord entre Aena i la Generalitat", ha insistit en aquest sentit, ja que l'empresa representa la part econòmica, però la Generalitat representa el territori i atorga els permisos mediambientals, ha detallat
D'altra banda, demana poder debatre sobre la seva proposta: "Nosaltres no volem una cosa que vagi contra Barcelona. Si l'activitat econòmica, científica i industrial de Barcelona creix... On està el mal?", s'ha preguntat l'expert.
"Nosaltres proposem que vagi gent a [l'aeroport de] Girona i Reus. Crec que la nostra proposta no està lluny del que diu Colau", ha dit sobre l'alcaldessa de Barcelona, que s'oposa al projecte i vol menys creuers i "tanta gent a l'aeroport. "Abans d'oposar-s'hi, parlem-ne. No volem una cosa que vagi contra Barcelona", ha insistit.
Com han de conviure terminals i aeroports?
En un altre sentit, considera que la ciutat té "dos aeroports amb una pista compartida", assenyalant la divisió entre les dues terminals, la T1 i la T2, i demana organitzar-les com altres aeroports europeus. "Construïm el mínim i gestionem el millor possible", ha insistit, en la línia de la seva proposta. D'altra banda, insisteix que no s'aprofiten els aeroports de Girona i Reus.
“Si no tenim dues pistes de 3.500 metres no podem tenir tràfic intercontinental“
"Si no tenim dues pistes de 3.500 metres no podem tenir tràfic intercontinental", ha afegit l'impulsor del projecte. "No ho tenim a Barcelona i és el que hem de procurar", ha insistit defensant la seva proposta, que "resol el problema" del soroll i l'impacte sobre l'entorn.
A qui beneficia aquesta iniciativa?
Defensa que és "una inferència perfectament legítima" que per Aena construir terminals li reporta més expectatives d'ingressos comercials que aportació aeronàutica. És a dir, el 30 % d'ingressos dels aeroports són de drets d'aterrament i enlairament, i la resta d'activitat comercial. Per això, veu "natural" que qualsevol empresa de gestió aeroportuària com Aena tingui més tendència a fer terminals que pistes.
“Hem de buscar el benefici d'Aena o el benefici de Catalunya?“
"La pregunta que ens hem de fer és: 'Hem de buscar el benefici d'Aena o el benefici de Catalunya?'". Així, reconeix que s'haurà de compensar a l'empresa si l'ampliació de l'aeroport li suposa una pèrdua de rendibilitat en favor d'un "benefici" per Catalunya.
Qui hi ha darrere del projecte?
L'expert també ha assenyalat que no hi ha ningú darrere del seu grup, no hi ha cap organització influent, econòmica o social, sinó que són "tres amics" que han treballat en el projecte de forma desinteressada: l'exconseller Andreu Mascolell, l'economista Guillem López Casasnovas i ell. "Nosaltres no som ningú. Som la societat civil. Qui ha de decidir són els polítics, nosaltres posem les idees", ha argumentat.
