Joan Ridao: "El cas Borràs no és persecució política"
- El director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern reconeix que coneixia l'existència dels "privilegis" del Parlament
- Ridao reconeix un balanç "agredolç" i "no del tot positiu" de la darrera reunió de la taula de diàleg
El director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Joan Ridao, no creu que el cas de Laura Borràs sigui una qüestió de persecució política i avala la suspensió del càrrec com a presidenta del Parlament de Borràs, o bé per l'article 25.4 com es va fer o per la via ordinària: "Aparentment, no em sembla que estigui vinculat a persecució política, és una qüestió vinculada a la comissió d'uns presumptes delictes de corrupció".
Ridao qualifica de rara avis l'article 25.4 del Reglament del Parlament perquè permet suspendre a un diputat perquè falla al principi de legalitat i no té plenes garanties o respon a la votació de la Mesa i no del Ple: "No desitjo cap mal a ningú. M'agradaria que tothom a qui s'acusa no fos culpable".
Els "privilegis" del Parlament queden molt desfasats i incomprensibles
En una entrevista al 'Cafè d'idees' de La 2 i Ràdio 4, Joan Ridao, que va ser lletrat major del Parlament, reconeix que coneixia l'existència de privilegis del Parlament, però diu que no formava part de la seva responsabilitat: "Avui queden molt desfasats i incomprensibles, el Parlament ha anat revertint alguna d'aquestes decisions".
En aquest sentit, afirma que cada vegada que es prenien mesures que beneficiaven als treballadors de la cambra catalana, com les llicències per edat, es va fer amb l'acord dels representants dels treballadors i amb la unanimitat de tots els grups de la Mesa.
Balanç "agredolç" de la darrera taula de diàleg
Ridao considera que el balanç de la taula del diàleg no és del tot positiu perquè la reforma del Codi Penal és agredolç "o bé per la mala tècnica de la llei o per la interpretació dels jutges".
Sí que reconeix que els indults van aconseguir "desinflamar" la situació amb la sortida de la presó dels condemnats. Ridao reclama que la taula de diàleg continuï perquè l'"agenda de la desjudicialització" té algunes peces pendents com ara nous indults per a les penes d'inhabilitació.
L'ordenament no permet una consulta "vinculant"
L'exlletrat major del Parlament reivindica l'acord de claredat proposat pel president Pere Aragonès per recuperar la iniciativa política i poder acordar amb l'Estat, una consulta "no vinculant": "Un plantejament que permeti quantificar i que no sigui vinculant perquè hem de partir del nostre ordenament, on no està previst".
Argumenta que la proposta és poder "fixar les regles" per fer una consulta sobre el futur polític de Catalunya: "Els termes de la consulta ja es discutiran".
Diu que el 25 % de castellà a l'escola catalana no té un "fonament pedagògic"
Ridao defensa que hi ha una "concepció clarament supremacista" del castellà sobre el català com ho detalla en el llibre que ens ha presentat 'Una història del català a l'escola' i que engloba el període del Decret de Nova Planta al 25% de castellà.
NOTICIA [2347123,IMAGEN]
Concretament, el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, veu la sentència del 25% de castellà a l'escola catalana com una "creació" del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que es basa en una llei aplicada a Bèlgica l'any 1968: "L'exasperació porta a imposar el 25% a algunes famílies en concret".
Ridao diu que a partir del 2018 la llei es fa general, però no té un fonament pedagògic i critica el paper dels jutges perquè "estan creant dret" i tenen nostàlgia de la llei Wert, quan qualifiquen la reforma del parlament d'arbitrària: "El que ha acabat guanyant i aixecant la copa és l'àrbitre, que és el jutge".
