La gestió de la salut mental en infants i joves
- La psicoterapeuta de la Fundació Eulàlia Torras de Bea parla de l'augment de suïcidis entre joves i infants
- La psicòloga clínica veu la pandèmia per la salut mental com el sacseig dels terratrèmols pels edificis
La psicòloga clínica Cristina Carbó ens explica què hi ha darrere l'augment de suïcidis entre joves i infants: s'han triplicat els intents entre adolescents després de la pandèmia del coronavirus. De fet, es tracta de la segona causa de mort entre els 15 i 29 anys i un 40% dels adolescents ha pensat algun cop que volia morir.
La psicoterapeuta de la Fundació Eulàlia Torras de Bea estableix un paral·lelisme amb els terratrèmols com els de Turquia i Síria, on la pandèmia ha estat la sacsejada que ha fet trontollar i esfondrar edificis. "Hi ha hagut un sacseig molt gran i s'han posat en joc les edificacions. Han caigut les de més mala qualitat", ha explicat una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, comparant-ho amb "aquest edifici intern que sustenta l'emocionalitat i el patiment".
L'experta detalla que tot plegat no és degut a la pandèmia, ja que ja hi havia un augment exponencial de les dades, però ha estat un "sacseig gran". "Ha posat en evidència que la qualitat de les estructures internes de les nostres criatures i joves estan per repensar molt", ha afegit.
Explica que darrere la salut mental hi ha simptomatologia que adverteix que alguna cosa no funciona, el que porta a posar diagnòstics i considerant com a trastorns. Però, més que parlar de trastorns, destaca la importància de veure el relat darrere de joves i infants afectats, i apropar-nos a la "gestió del malestar, del dolor".
"La societat ens porta a un model de vida fals, on tot és bonic, tot està bé, tot ho he de tenir resolt. I la vida és tot el contrari. Pandèmia, gràcies perquè has vingut a posar imatges i donar experiència", detalla sobre aquesta frustració. Explica que, si la criatura es va preparant en aquestes imatges, no es treballa el seu interior: "Cal molt treball d'arquitecte intern i molt de temps", ha afegit, insistint que les famílies passen molt poc temps i poc temps de qualitat amb les criatures, i preparant als infants pel que es puguin trobar a la vida.
Sobre el dolor i la frustració, detalla que es pot viure de portes en dins o de portes enfora. "Et necessitaré com a diana per treure'm tot aquest neguit. Si no t'ho col·loco a tu, em començaré a autolesionar. És el mateix patiment, posat cap a fora o cap endins", ha dit. Per això, cal incorporar aquests "aspectes nostres" perquè "tots som incompetents" en alguna cosa.
Una altra imatge que ha posat sobre la taula l'experta és una comparativa en la gestió de les xarxes i la toxicitat que hi ha, amb l'aluminosi que poden patir els edificis. "No ens adonem com, pensant que fem un bé, tot i que no sempre, està entrant una toxicitat en el cap d'aquests nanos", ha argumentat.
Carbó també ha insistit en el fet que no és tot només qüestió de pares i mares, sinó que és "una cosa més amplia, una cosa a repensar". En aquest sentit, diu que les ajudes haurien d'estar també en la feina de la prevenció prèvia, més enllà del que es destina als casos de suïcidi o dràstics.
No sempre es poden preveure
Tot i les dades que ens alarmen, diu que "indubtablement" la xarxa pública ha posat més èmfasis i s'ha millorat en la detecció per evitar casos de suïcidis. "S'està fent molta prevenció, però no sempre es pot preveure", ha remarcat. "S'ha d'aplacar aquest moment i s'està fent. Però si ajudem abans a reduir aquest patiment, no arribarem a aquests extrems", diu.
