Un any de la guerra d'Ucraïna: tres testimonis del que ha deixat el conflicte
- Valeria Sapelnikova: "La meva mare em va dir que tornaria en dues setmanes. No he tornat i no els he vist més"
- Daniel Vasylchencko reconeix que no es pot sentir del tot bé a Catalunya perquè té present la situació a Ucraïna
Valeria Sapelnikova i Danilo Vasylchencko refugiats per la guerra a Ucraïna i Oriol Gómez, l'infermer que els va ajudar a venir a Catalunya, parlen de les seves vivències arran de l'esclat de la guerra a Ucraïna, ara fa un any i com van arribar a casa nostra.
La Valeria Sapelnikova explica que mai l'oblidarà el 24 de febrer a les sis de la matinada quan es va despertar amb les sirenes antiaèries: "Estava molt nerviosa, ja ho havíem viscut des del 2014 al Donetsk, agafo el mòbil i escric a tota la família". Valeria explica que els seus pares ho vivien amb més normalitat i van decidir que busqués refugi fora del país: "La meva mare somriu i em diu que puc sortir i tornaré, però mai vaig tornar".
En una entrevista al 'Cafè d'idees' de La 2 i Ràdio 4, Valeria Sapelnikova recorda que des d'aquell dia no els ha tornat a veure: "Vaig sortir sola i amb mi, la guerra".
Danilo va marxar amb el violí
Danilo Vasylchencko també recorda bé el dia que va començar la guerra, es va despertar a dois quarts de sis per l'esclat de les bombes: "Ho escoltava des de la finestra. Aquell dia estava ple de gent pels carrers comprant tot el que podien i grans cues a tots els bancs".
El jove ucraïnès de disset anys que va néixer al Donetsk, però vivia Dnipro, relata que va decidir fugir d'Ucraïna per anar a Polònia i, un cop allà, va saber per una dona ucraïnesa que viu a Barcelona, que podia viatjar a Catalunya. Daniel que és músic, va marxar amb el violí per poder guanyar-se la vida: "Els meus pares em van dir que marxés amb el violí que podria guanyar diners i tenir un gran èxit".
Van recollir 25 persones i portar 5 furgonetes de material sanitari
Qui va porta a Catalunya a la Valeria i al Danilo va ser l'infermer Oriol Gómez, que explica que van decidir anar amb una furgoneta i portar-los material sanitari i medicaments i recollir a refugiats ucraïnesos que fugien dels bombardejos: "Vam tenir una resposta tan gran a les xarxes socials que al final van ser 5 furgonetes i vam poder portar a 25 persones".
L'Oriol explica que la decisió va ser molt improvisada i que la van organitzar en una setmana, ara en fa un any.
L'Oriol Gómez recorda amb emoció quan va recollir als 25 refugiats que van portar a Catalunya i només portaven una motxilla: "Deixar tota la vida, ens va impactar moltíssim. Una mare amb una nena petita i una motxilla, supervivència".
NOTICIA [2301600,IMAGEN]
Vivint al Donetsk, s'havien acostumat a viure en guerra
Tant la Valeria com el Danilo expliquen que tot aquest temps pensen en el retorn a Ucraïna, però que també van posant arrels aquí. "He trobat feina i parella" diu la Valeria que també reconeix que ara, cada vegada menys, pensa a tornar.
Ella es va adonar dos mesos després d'arribar a Catalunya, que no era normal viure en guerra, que vivint al Donetsk, s'hi havien acostumat: "Vaig trigar molt temps a adonar-me de l'horror de la guerra".
Daniel explica que no té amics al front de guerra i que el seu germà gran és metge, i per això no l'han cridat a files: "Alguns dels meus amics al centre de menors, van tornar a Ucraïna i alguns d'ells potser".
Assegura segueix l'Instagram d'alguns dels seus amics i els veu vestits amb roba militar i armament. Daniel reconeix que hi ha gent que torna a Ucraïna perquè no parlen l'idioma, estan sols i sense amics: "És difícil viure aquí, aconseguir treball o pis".
