Els treballadors morts a l'atemptat de la sala de festes Scala, recordats 45 anys després
- Un faristol al lloc on hi va haver la sala de festes Scala a Barcelona, recorda l'atemptat en què el 1978 van morir quatre treballadors
- Després d'una manifestació de la CNT, la sala va quedar destruïda pel foc, com mostren les imatges de l'Arxiu de TVE Catalunya
- De seguida se'n va culpar els anarquistes, però investigacions periodístiques van determinar que va ser terrorisme contra el moviment sindical
FRANCESCA PUIG
'L'atemptat a la sala de festes Scala', diu el text. 'No en tenia ni idea'. 'Aquí hi havia una sala de festes?' 'Un atemptat? Caram!'.
Els vianats més joves es queden parats, els grans recorden. És la funció del faristol que aquesta setmana s'ha posat al davant de l'edifici de veïns on hi havia Scala Barcelona. Fa 45 anys hi van perdre la vida 4 treballadors que hi feien neteja i manteniment: Bernabé Bravo Bejarano, Diego Montoro Barajas i Juan Manuel López Masip, que no van sortir quan va començar l'incendi. El quart, Ramón Egea Gómez, va tornar a entrar per avisar-los. Entre el fum i el sostre que es va enfonsar, tots quatre hi van deixar la vida.
No va ser fins al 1998 que se'ls va reconèixer com a víctimes de terrorisme. Els familiars que encara són vius han pres part a l'acte de Memòria històrica d'inauguració del faristol, a la cantonada del carrer Consell de Cent amb el passeig de Sant Joan.
Els familiars de les quatre víctimes els han recordat en l'acte de memòria on hi havia hagut l'Scala Barcelona acn/rtve
Les imatges d'un moment de la Transició
TVE Catalunya va recuperar ara fa 5 anys les primeres imatges de l'interior de la sala després de l'atemptat. És un més dels milers de documents històrics que conserva l'Arxiu de TVE Catalunya, que es digitalitza i posa a l'abast del públic moments que han conformat la nostra Història.
Què va ser l'atemptat a la Scala? Clarament, un intent d'aturar el moviment sindical. A finals dels anys 70, augmentava el nombre d'afiliats i simpatitzants, també a les files anarquistes. El sindicat anarquista Confederació Nacional del Treball, la CNT, va convocar una manifestació aquell fatídic diumenge 15 de gener del 1978, la primera que les autoritats els van autoritzar a Catalunya després del franquisme.
La marxa era contra els Pactes de la Moncloa, signats a Madrid tres mesos abans, un acord entre els partits polítics majoritaris, la patronal i CCOO per avançar en l'anomenada Transició democràtica i que precisament aprovava el dret d'associació sindical, de reunió, d'associació política i la llibertat d'expressió. També creava el delicte de tortura i despenalitzava l'adulteri.
El faristol instal·lat aquesta setmana per recordar l'atemptat a la sala de festes Scala està escrit en català, castellà i anglès rtve
En acabar la manifestació, es van llençar còctels molotov contra la sala de festes. Després de només dos dies, plens de confusió, la policia assenyala i deté sis joves afiliats a la CNT, de 17 a 20 anys. La premsa va publicar-ne les fotos en primera plana com a autors dels fets. Va ser un cop molt dur per la CNT i per al món sindicalista en un moment en què revifava, després d'anys de prohibició. Les famílies dels joves van són rebudes pel president del Parlament Heribert Barrera, però les autoritats policials i judicials van seguir el seu camí.
Alguns d'aquells joves cenetistes passen tres anys en presó preventiva, una de les noies només dos, i surt sense cap càrrec. A tres, al judici que comença l'1 de desembre del 1980, els condemnen a 17 anys de presó.
Nou anys després de l'atemptat, el 1987, un delinqüent comú, Joaquín Gambín Hernández, 'el Grillo', confessa haver estat confident de la policia infiltrat a la CNT en el moment de l'atemptat. El periodisme d'investigació havia destapat que era un crim d'estat, preparat per la policia franquista. Quan aquestes dades es van saber, encara van trigar a detenir 'el Grillo' i li van caure 7 anys, dels quals en va complir tres.
Però el cas Scala no es va reobrir mai. Del 'Grillo' i de l'atemptat se'n va fer ressó el programa Redes, de La 2, en el capítol 'Cómo se hace un terrorista'.
Ara, el faristol solitari fa reflexionar qui s'hi atura i parla d'una època sacsejada per atemptats mortals, qua van deixar 500 morts entre 1975 i 1982, que allunyen la visió d'una Transició modèlica i pacífica.
Mercè, filla de Bernabé Bravo, ha lamentat que algunes de les vídues i d'altres familiars de les víctimes no hi hagin pogut assitir perquè ja són morts. 'Que mai hagin de passar tants anys perquè les víctimes d'un atemptat terrorista tinguin l'homenatge que mereixen', ha dit.
