Les claus de l'arxivament: sí que recull situacions d'assetjament, però sense conseqüències penals
- El tribunal conclou que no es poden establir vincles entre el suïcidi i la inacció de l'institut Pare Manyanet
- Els pares han recollit 250.000 signatures per a demanar una llei contra l'assetjament escolar i l'aplicació d'un protocol antibullying
Un de cada 4 adolescents ha pensat a morir-se
Dos anys després del suïcidi de la jove Kira López, l'Audiència de Barcelona conclou que no es pot vincular a l'acció de cap persona ni a la inacció del centre escolar, el Pare Manyanet.
Kira López es va suïcidar quan tenia 15 anys. El 19 de maig de 2021. Aquell dia va pujar al pis més alt del seu edifici i es va llançar al buit per l'ull de l'escala. Els seus pares la van trobar morta en el replà.
L'Audiència de Barcelona ha confirmat ara la decisió del jutge instructor de conducta a l'arxivament de la causa. Diu que, després de 18 mesos d'“exhaustiva” recerca, "cap de les diligències practicades ha pogut determinar què va portar a Paula Kira a suïcidar-se ni pot la seva actuació autolítica ser vinculat a l'acció d'una persona ni a la inacció del centre escolar".
Els pares de Kira demanaven que se seguís investigant
José Manuel, María José -els pares- i Carla Vall -la seva advocada-, havien demanat que la investigació es mantingués oberta. Per a ells, tot el que va passar podria ser constitutiu d'un delicte d'inducció al suïcidi i d'un altre d'assetjament escolar per part de companys i de professors de l'escola Jesús, Maria i Josep, coneguda com a Pare Manyanet. Deien que es podien practicar més diligències: prendre declaració a la tutora de 3r de l'ESO, als progenitors, a tres companys de Kira, al coordinador… També va recórrer contra l'arxivament inicial l'Ajuntament de Barcelona. La Generalitat, no.
El dia abans d'aquell 19 de maig de 2021, Kira havia mirat en el seu ordinador “com suïcidar-se i no fallar”, explica el pare. "Va passar una cosa més forta que altres vegades", diu la seva mare. Altres vegades? Kira havia patit assetjament en un curs de primària. Allò ja va passar. I ara en l'institut treia excel·lents notes. En dos dies s'anava d'excursió. Fins i tot s'havia comprat roba.
El centre escolar, malgrat la mort de la seva alumna, no va cancel·lar la sortida. Això va posar en alerta als pares. I vuit dies després van rebre un correu: "mort, mor". Va ser quan es van decidir a presentar la denúncia. I van començar a indagar. Van trobar un vídeo fet per Kira mesos abans. Títol? "Like crumpled paper". "Arrugada, calcigada, plena de cicatrius, així se sentia la meva filla", lamenta Maria José.
Les institucions també van analitzar el cas
El síndic de greuges es va posar a la feina des del principi. En el seu informe demanava, entre altres coses, que “s'analitzés si tots els senyals emocionals que efectivament s'observaven, i que tant l'escola com la família coneixien, alertaven sobre un estat preocupant d'angoixa de l'alumna”. El departament d'Educació de la Generalitat també es va implicar (al principi). Va dir que "els informes inicials no indiquen assetjament, però no vol dir que Kira no ho patís". Però sí que va constatar deficiències en l'aplicació del protocol en el Pare Manyanet i va instar a fer una auditoria externa.
Es va saber que en quatre anys l'institut havia aplicat vuit vegades el protocol en contra de l'assetjament escolar. En 2019, un alumne d'un altre centre seu també es va suïcidar. El Pare Manyanet, en tots i cadascun dels seus comunicats, ha negat cap mena d'assetjament escolar i fins i tot ha acusat els pares de difamar-los en xarxes socials. Els mossos van prosseguir amb la seva recerca: l'ordinador de Kira o la presa de declaracions.
Els magistrats conclouen que no són necessàries més diligències
Després de tot això, ara, els magistrats de la secció tercera d'Audiència de Barcelona que han dictat la resolució conclouen que “no considerem necessària la pràctica de més diligències vista l'àmplia recerca ja realitzada que permet descartar l'existència d'il·lícit cap penal en la mort de la jove”.
Recorda el tribunal que precisament la recerca penal té com a objectiu determinar si s'ha comès un delicte i qui han participat en ell, però que ha de tenir límits per a no convertir-se en una “causa general contra una persona o institució”. I va més enllà. Afegeix que en el cas que sí que hi hagués hagut assetjament escolar per part de menors, a hores d'ara ja hauria prescrit perquè el procediment no s'havia dirigit contra ells en cap moment.
"El suïcidi d'una jove de 15 anys és devastador per als progenitors i per a tots aquells que la van conèixer i la volien (...) no obstant això, l'àmbit penal no és l'espai oportú per a la cerca de consol o respostes", es llegeix en l'acte. I continua: "No està de més recordar que l'adolescència és un moment crític per a molts joves i que les bromes, les paraules feridores o l'ús de xarxes socials per a la mofa de companys i companyes formen part del seu dia a dia". Per, continuació, recordar que ni molt menys aprova aquesta conducta i demanar a la societat que ens posem tots a treballar en una educació en el respecte i l'empatia.
Els pares reconeixen que "no esperàvem molt de la via penal" però, sempre optimistes, destaquen dos aspectes de l'acte d'arxiu que els produeixen satisfacció (mai consol).
Els motius dels magistrats
El primer, veuen una clara reprimenda del tribunal al Pare Manyanet quan diu "l'anàlisi a escala global de protocols o de concretes respostes en cas d'assetjament o conductes similars per part del centre escolar, pot concloure que existeix marge de millora i requereix una intervenció preventiva més decidida".
El segon, que la interlocutòria sí que recull situacions d'assetjament cap a la seva filla com a certes: testimonis que "fan al·lusions a una possible burla sobre la seva manera de parlar anglès, el seu to de veu o el color del seu maquillatge ‘naranjito’, encara que després el tribunal digui que "res pugui conformar una conducta sistemàtica d'assetjament imputable a una o més persones". És a dir, que no té conseqüències penals.
I potser aquí radica el problema, comenten experts. Que hi ha conductes que per a majors d'edat serien delictives i a aquestes edats, massa sovint, es consideren "coses de nens".
No hi ha consol, però no hi haurà treva tampoc, ens comenten els pares. Ja han recollit 250.000 signatures per a demanar una llei contra l'assetjament escolar i l'aplicació d'un protocol contra l'assetjament que funcioni (230.000 ja les van lliurar en el Congrés uns mesos enrere).
I els queda la via civil.
Mentrestant, cada dia passen per aquest replà en el qual, el 19 de maig de 2021, van trobar morta la seva filla. Kira, de 15 anys.
