Concentració pacifista a Barcelona
- Un centenar d'entitats demanen l'aturada dels combats i trobar una solució "negociada" al conflicte
- La plataforma 'Aturem la guerra' alerta del perill d'escalada bèl·lica amb amenaces de tipus nuclear
- Com és la vida de tres refugiades a Catalunya?
Una mica més d'un centenar d'entitats aplegades al voltant de la crida 'Catalunya per la Pau' han omplert aquest dissabte a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Els participants han reclamat un alto el foc immediat a Ucraïna i que s'activin els mecanismes diplomàtics que facin falta per buscar una "solució negociada" entre les dues parts.
Quan es compleix un any de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna, els concentrats han mostrat la seva solidaritat amb el poble ucraïnès i amb les víctimes de totes les guerres. La mobilització ha servit també per denunciar "la falta de voluntat dels governs i institucions per buscar un camí a la pau" i exigir a aquests actors principals que "els esforços polítics i diplomàtics" es focalitzin en aturar la guerra. En aquesta línia han advocat per la reducció de la despesa militar, en contraposició amb l'enviament de més armes al bàndol ucraïnès.
Prèviament, unes 300 persones convocades per la comunitat russa resident a Catalunya s'han manifestat pel centre de Barcelona. Denuncien la il·legalitat de la intervenció ordenada pel president rus, Vladímir Putin, al qual li han dedicat crits d'"assassí" i "terrorista".
Guissona, una petita Ucraïna al cor de Catalunya
Durant aquest dissabte s'han fet altres concentracions repartides arreu del territori per recordar el primer aniversari de l’inici de la invasió russa a Ucraïna. Una de les més significatives ha estat la que ha aplegat unes 250 persones a la plaça Major de Guissona. Gran part dels concentrats pertanyien a la nombrosa comunitat ucraïnesa del municipi, però s'hi han acostat també veïns o autoritats que han guardat un respectuós minut de silenci per les víctimes.
L'alcalde Jaume Ars ha definit la jornada de "trista" i ha alertat que el fons que van crear amb aportacions solidàries per acompanyar els refugiats està gairebé exhaurit. "Ens queden 500 euros" i ara "hem d'utilitzar fons propis" ha dit. Per això, Ars espera "el suport econòmic" del Govern per "fer costat" als ucraïnesos que segueixen arribant al municipi, alguns dels quals no disposen de xarxa.
Per donar suport als nouvinguts, el consistori ha destinat ja 12.000 euros i comptava amb un fons de 39.000 euros creat arran de l'inici del conflicte bèl·lic amb aportacions d'entitats, empreses i particulars que ara pràcticament s'ha esgotat. En aquest sentit, l'alcalde de Guissona s'ha queixat que hagin d'assumir pràcticament sols i amb fons propis els serveis d'acompanyament per als refugiats.
Amb l'esclat de la guerra van arribar al municipi unes 350 persones procedents d'Ucraïna i ara en queden 198. En els darrers dies s'ha reactivat el degoteig de refugiats ucraïnesos que arriben al municipi, principalment persones d'edat avançada. Guissona ja era abans de la invasió russa el municipi de Catalunya amb una proporció més gran de població d'origen ucraïnès. Es calcula que a hores d'ara un miler dels 7.000 habitants de Guissona, és a dir el 14%, tenen el seu origen a Ucraïna.
