La Físcalia manté la petició de 6 anys de presó per Laura Borràs
- El ministeri fiscal aplica l'atenuant de confessió per rebaixar les penes a Isaías Herrero i Andreu Pujol
- El judici pel presumpte fraccionament irregular dels contractes a la ILC queda vist per sentència
- EN DIRECTE | Segueix minut a minut l'actualitat d'aquest dimecres 1 de març
Es materialitza el pacte entre la Fiscalia i dos dels acusats per incriminar Laura Borràs. La darrera jornada del judici pel presumpte fraccionament de contractes en la institució de les lletres catalanes ha servit per constatar la rebaixa de la petició de presó per Isaías Herrero i Andreu Pujol per part del ministeri fiscal. Tots dos van confessar els fets i van assenyalar directament la presidenta de Junts com la principal instigadora de les irregularitats.
Les fiscals han assegurat, per la seva banda, que Borràs era perfectament coneixedora del fraccionament dels contractes i que hi havia factures falses, per la qual cosa no pot descarregar les culpes sobre els seus subordinats.
Un dolor irreparable
En canvi, la seva defensa insisteix que s'han vulnerat els drets fonamentals des del principi i que s'ha passat "del a por ellos, al a por ella". En el seu torn de paraula la mateixa Laura Borràs ha assegurat que l'han trinxat, l'han criminalitzat i caricaturitzat per fer-la passar per una persona corrupta. Assegura que ha viscut durant anys judicis paral·lels que li han causat un "dolor irreparable". A la sortida l'esperaven el secretari general de Junts, Jordi Turull, el president del partit al Parlament, Albert Batet, i l'expresident de la Generalitat, Quim Torra.
La fiscal assenyala Borràs
En canvi, es manté la petició de 6 anys de presó per Borràs. En el seu informe final, la fiscal ha assegurat que la líder de JxCat tenia l'objectiu planificat perquè el seu col·laborador Isaías H. fós l'únic adjudicatari dels treballs per la web, coneixia com s'havia de fer el procés de contractació i era qui fixava les instruccions per elaborar els pressupostos i les factures falses. A banda, ha donat per bons els mails que l'incriminen donat que mai va negar que fossin i assegura que va ser advertida de les irregularitats.
En aquest sentit, també es manté la petició de 21 anys d'inhabilitació per presumptament fraccionar 18 contractes quan dirigia la ILC i 144.000 euros de multa pels presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental.
Pefectament coneixedora fraccionament i que hi havien no judici just, passat de l'aporellos al a por ella.
Atenuant de confessió
En el tràmit de conclusions finals del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les fiscals han decidit aplicar l'atenuant de confessió per Isaías H. i Andreu P. , i per la seva "importància en l'esclariment dels fets".
La petició de pena per Isaías H. , beneficiari dels contractes, es queda en dos anys de presó, sis anys i quatre mesos d'inhabilitació i multa de 2.100 euros. Recordem que va encarar el judici amb una petició de sis anys de presó, 21 d'inhabilitació i multa de 72.000 euros.
Respecte a Andreu P., les fiscals reclamaven inicialment una condemna de tres anys de presó, 10 d'inhabilitació i multa de 30.000 euros. Després de pactar amb la Fiscalia i confessar davant el tribunal que va ajudar Isaías H. a preparar pressupostos i factures que presentava la ILC, Andreu P. afronta ara una petició d'un any i dos mesos de presó, quatre anys i tres mesos d'inhabilitació i una multa de 2.250 euros.
La confessió
Quan va declarar en el judici, Isaías H. va confessar que va pactar amb Borràs fraccionar la seva feina per a la ILC en diversos contractes menors per als quals presentava un pressupost acompanyat d'altres "pressupostos comparsa" que confeccionava ell mateix a nom d'altres empreses o persones sabent que serien rebutjats. Isaías H. va explicar al tribunal que Borràs li donava "instruccions" per entregar aquests pressupostos i li facilitava dades i possibles noms que podia fer servir.
Andreu P., per la seva banda, també va reconèixer tots els fets dels quals se l'acusa, va dir que feia factures al seu nom per la ILC i que els pressupostos no sempre eren fidels a la feina que s'encarregava "algunes coses s'assemblaven i d'altres no, algunes eren reals i d'altres no"-perquè eren feines ja assignades o fets.
