El fraccionament de contractes, més enllà del cas Borràs
- La Sindicatura de Comptes detecta 44 possibles casos en els últims cinc anys a diverses institucions públiques
- Se'n troben a la Sindicatura de Greuges, l'Oficina Antifrau, la Línia 9 de metro, el Departament de Justícia i diversos òrgans municipals
Més del 25% dels 155 informes que la Sindicatura de Comptes ha publicat des del febrer del 2018 adverteix d'un possible "fraccionament indegut" de contractes. L'òrgan fiscalitzador apunta a incompliments de les normes per als contractes menors, que tenen un import màxim de 15.000 euros per a subministraments i serveis, i de 40.000 per a obres.
Entre les institucions i els organismes assenyalats, hi ha la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) dirigida per Laura Borràs, la Sindicatura de Greuges, l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la Línia 9 de metro, el Departament de Justícia i diversos òrgans municipals.
En molts dels casos la Sindicatura considera que la contractació separada s'hauria d'haver fet en un únic contracte perquè es tracta de "necessitats recurrents o previsibles". Un fet que, segons l'òrgan fiscalitzador, "suposa eludir els requisits de publicitat o relatius als procediments d'adjudicació que haurien correspost". En alguns casos, els informes també avisen que "es va incomplir la prohibició de subscriure contractes menors que individualment o conjuntament superessin els valors màxims autoritzats per a aquest tipus de contractes".
Pràctiques sospitoses a diverses administracions
Els informes elaborats per la Sindicatura han analitzat les contractacions de diferents òrgans que depenen directament de la Generalitat com:
- El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI)
- El Servei Meteorològic de Catalunya
- L'entitat que edita el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)
- L'Institut Català d'Energia
- L'Escola d'Administració Pública de Catalunya
- L'Institut Català Internacional per la Pau
- L'Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca
- Aeroports Públics de Catalunya
- El Consorci Museu Nacional d’Art de Catalunya
- El Patronat de la Muntanya de Montserrat
- Ports de la Generalitat
En l'àmbit municipal hi ha diversos informes que detecten possibles irregularitats en contractes menors encarregats per empreses públiques repartides pel territori i a localitats governades per diferents partits:
- Parcs i Jardins de Barcelona
- El Consorci d'Aigües de Tarragona
- El Consell Comarcal del Garraf
- El Consell General de l'Aran
- El Consell Comarcal de l'Alt Urgell
- L'Ajuntament d'Argentona
- Serveis Ambientals del Vallès Oriental
- El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
- Recollida de Residus d’Osona SL
- Depuradores d’Osona SL
- Aigües d’Osona SA
- El Consorci d'Educació de Barcelona
- La Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana
- L'Àrea Metropolitana de Barcelona
- El Consell Comarcal de la Garrotxa
- La Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès
- El Patronat de la Muntanya de Montserrat
- El Consorci de Castelldefels Agents de Salut
- El Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental
- El Consell Comarcal d’Osona
- L'Ajuntament de Lleida
- El Consorci de la Costa Brava-Entitat Local de l'Aigua
- l'Institut Metropolità del Taxi
Recomanacions del síndic
El síndic major de la Sindicatura de Comptes, Miquel Salazar, recomana a l'administració que hi hagi "més personal qualificat" que es dediqui a la contractació tenint en compte que la legislació en aquest àmbit és "complexa". "És una llei que requereix certa preparació de coneixements jurídics i planificació a l'hora de contractar. La immediatesa no pot ser l'excusa per justificar un contracte o un altre. Els contractes requereixen planificació i qualificació del personal".
Segons Salazar, si s'escurcen els terminis de les licitacions s'aniria en detriment del licitador perquè les lleis "tenen com a objectiu preservar el principi de la lliure concurrència". "Si limitem els terminis podríem ser més eficaços? No ho sé. El que sé és que limitaríem aquest principi i la llei no està pensada per això. La llei està pensada per garantir el principi de la lliure concurrència", insisteix.
L'article 99.2 de la llei estatal 9/2017 de contractes del sector públic diu que no es poden fraccionar contractes "amb la finalitat de disminuir la quantitat del mateix i eludir així els requisits de publicitat". I en l'article 118 s'estableix que es consideren contractes menors els que tenen un valor estimat inferior a 40.000 euros, quan es tracta de contractes d’obres, o a 15.000 euros, quan es tracta de contractes de subministrament o de serveis.
Seguidament, la llei especifica que en el cas dels contractes menors s'exigirà un informe de l'òrgan de contractació justificant la necessitat del contracte i que no s'està alterant per evitar la llei. A més, en desplegament d'aquesta llei, el Govern va aprovar posteriorment que en el cas dels contractes menors s'ha d'exigir, com a requisit, que es presentin tres pressupostos diferents. L'objectiu és garantir l'existència d'una pluralitat d'ofertes.
