La bretxa de gènere persisteix als centres de decisió
- La plena igualtat entre homes i dones encara és una quimera a l'àmbit polític i a les grans empreses
- Barcelona i Lleida acullen les primeres mobilitzacions feministes prèvies al 8M
- 9 museus catalans acullen el cicle 'Petites històries, grans dones'
A la política la presència de dones ha anat creixent al llarg dels anys. Al Parlament ocupen gaiebé la meitat dels escons (66 diputades d'un total de 135), però només dues ostenten la presidència del seu grup (CUP i Comuns). Al Govern, la fotografia és de paritat tècnica, amb 7 de 14 conselleries liderades per dones, però mai hi ha hagut una presidenta de la Generalitat.
La bretxa de gènere es veu més als governs locals. El darrer informe de l'Institut Català de les Dones (ICD) revela que als municipis catalans només hi ha un 23% d'alcaldesses, la majoria en grans municipis. La bona notícia és que del total de regidors de Catalunya, el 43% són dones.
On la situació és força pitjor és als consells d'administració d'empreses. L'Observatori de la Dona de la Cambra de Comerç de Barcelona reflecteix que només un 12% de grans companyies tenen més d'un 40% de dones als màxims òrgans de direcció. I pel que fa a les empreses públiques, només el 29% complirien la paritat. Està previst que l'u de juliol de l'any que ve sigui obligatori que el 40% dels membres dels consells d'administració d'empreses que cotitzen a borsa siguin dones.
45 anys de lluita feminista
Malgrat que encara queda molt marge de millora, és indiscutible que la situació i la consideració de la dona ha millorat força d'unes dècades ençà. Tot just ara es compleixen 45 anys de lluita dels moviments feministes que han permès que les dones vagin ocupant llocs rellevants en la presa de decisions.
És important perquè a l'hora de definir els debats i les polítiques públiques mai com ara s'havien tingut tan en compte les necessitats de la meitat de la població i una visió feminista del món.
Alguns dels temes que la lluita feminista durant més de quatre dècades ha aconseguit posar al damunt de la taula són les polítiques de corresponsabilitat, el dret a l'avotament o la consideració que actualment reben les famílies monoparentals, majoritàriament encapçalades per dones.
Ara bé, queden reptes importants per resoldre, com ara que les millores arribin a totes les dones i no només se'n beneficiin les més privilegiades. I la xacra de la violència masclista, que no cessa. Els casos d'abusos sexuals i agressions contra dones pel fet de ser-ho continuen sovintejant. Per això cal incidir en les polítiques de prevenció i seguretat.
Primeres accions reivindicatives del 2023
A Barcelona, 10 dones han pintat aquest diumenge murals reivindicatius en el marc de la iniciativa 'Womart Jam'. Es tracta d'una iniciativa que el 2018 va sorgir com a resposta a la presència gairebé exclusivament masculina al sector de l'art urbà, on els grans noms reconeguts continuen sent els d'homes i les dones ocupen una posició molt minoritzada.
Mentrestant, a la plaça de la Catedral una concentració ha denunciat la discriminació que pateix la dona en el marc eclesiàstic. El col·lectiu 'Alcem la veu' reclama que es garanteixin a les dones els mateixos drets que tenen els homes, cosa que passaria, per exemple, per admetre dones al sacerdoci.
D'altra banda, a Lleida, una trentena de persones han fet una caminada al barri de Balàfia per a exigir igualtat de drets entre homes i dones i rebutjar els feminicidis. Una de les places per on han passat és la dedicada a l'anarquista Frederica Montseny, que va lluitar per l’alliberament de la dona i el dret a l’avortament.
