Tornar a gaudir del sexe després d'una malaltia és possible i t'expliquem com
Sexband Després d'una malaltia el sexe passa a ser insignificant per moltes persones
Patir un càncer, un ictus, tenir vaginisme o qualsevol afecció greu implica reinventar la nostra sexualitat
- 'SexBand', programa presentat per la Terremoto de Alcorcón, a RTVE Play Catalunya
El sexe és salut, però que passa quan ens posem malalts? Perdem la libido? Quines opcions tenim, doncs, per gaudir de la nostra sexualitat? A 'SexBand' la Terremoto de Alcorcón coneix el cas de la Magda i el Carlos, una parella que ha hagut de reinventar-se.
El sexe després d'un vessament cerebral
Després d'un ictus el sexe per la Magda va passar a ser insignificant. Va estar ingressada a l'hospital un mes i a partir d'aquí la libido diu "es va morir". No podia tenir relacions sexuals amb la seva parella perquè la seva vagina no dilatava. I va ser llavors, quan van trobar la solució en el sexe oral.
“El sexe és com menjar o caminar, ho necessitem“
Sembla que la clau per reactivar el desig sexual està en el cervell. "Quan em poso pel·lícules eròtiques el meu cap desperta" confessa. Tot i que el seu cos no reacciona, la seva ment sí que s'excita i arriba a l'orgasme sense problemes.
Magda Duran a 'SexBand'
La feblesa, la incapacitat per a moure's i l'alteració de la percepció de si mateixos són alguns dels factors que poden tenir un impacte significatiu en la sexualitat. De fet, nombroses persones que han sofert un ictus solen referir canvis negatius en la seva vida sexual produïts per una disminució de la sensibilitat, dolor després de l'accident cerebrovascular, fatiga o efectes secundaris de la medicació. La disfunció erèctil, la sequedat vaginal o la incontinència urinària són algunes de les seqüeles.
Tant per ella com per altres persones que han patit alguna malaltia greu, el sexe s'ha convertit en quelcom més mental. I conclou que el més important és la comunicació amb la parella "dir el que t'agrada i el que no, és vital".
La comunicació amb la parella és clau
A Txe Arana, presentadora i actriu, li van obrir el crani per extreure-li una malformació que tenia de naixement. Per a ella, va ser fonamental que la seva parella li preguntés quan volia tenir relacions sexuals. La por és el principal element dissuasiu de les relacions íntimes i moltes persones les eviten després de patir alguna intervenció o malaltia invasiva.
Paral·lelament, Montse Rusinés, de 70 anys, té artritis reumatoide i encara que no ha tingut moltes ganes de sexe opina que si es fa, és millor posar-se còmode i introduir les carícies, els petons i tots els sentits. Per a ella, el coit tampoc és el més rellevant.
Haver passat per un càncer, un vessament cerebral, tenir vaginisme o qualsevol malaltia greu implica reinventar la nostra sexualitat. Deixar-la de banda no hauria de ser una opció, ja que hi ha tantes formes de relacionar-nos íntimament com persones en el món.
