Desigualtat a casa i a la feina: les feines no remunerades
- Les dones dediquen un 62% de la seva jornada a feines de la casa
- Per poder conciliar amb les tasques domèstiques, moltes han de tenir feines a temps parcial
- El confinament, però, ha ajudat a reduir aquesta bretxa de gènere
La desigualtat de gènere està present en tots els àmbits de la societat i afecta les dones en tots els aspectes de la seva vida. Precisament, el dia a dia més quotidià i domèstic és un dels aspectes més oblidats d'aquesta desigualtat. Històricament, les dones han sigut les cuidadores de la casa i de les persones que hi viuen. Aquest rol de cuineres, mares i dones de la neteja sovint passa desapercebut i no es té en compte, tot i que majoritàriament l'ocupen les dones.
Aquestes tasques, a més, són feines no remunerades que treuen temps de productivitat de les feines que sí que ho són. Anar a comprar el sopar, anar a buscar els fills a l'escola o planxar la roba són tasques domèstiques que s'han de fer, però que no es paguen i, a sobre, no es reconeixen. Segons la vicepresidenta de la patronal de les petites i mitjanes empreses (PIMEC), Mireia Campany, si es tingués en compte el treball no remunerat, les dones farien una aportació al PIB superior al 50%.
L'altra cara del problema
Segons el darrer estudi de l'Observatori Social de la Fundació la Caixa "Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia", l'any 2022 les dones van dedicar de mitjana el 62% de la seva jornada a les feines de casa i de cures a altres persones, mentre que els homes només un 43%. Aquesta diferència, a banda de crear desigualtat dins de la mateixa família, pot tenir conseqüències afegides a la vida laboral de la dona.
A finals de l'any passat 2022, la diferència d'homes i dones ocupats era de gairebé 1 milió i mig d'homes més, segons dades de l'INE. El fet que les dones dediquin el seu temps a ocupar el rol de cuidadores de la llar és un obstacle per la seva promoció dins del mercat laboral i una de les causes, doncs, d'aquesta diferència d'ocupació. A més, segons l'estudi "L'aportació de les dones a l'economia espanyola" de PIMEC, les dones estan concentrades en sectors laborals amb "menys producció i valor afegit", fet que situa les dones de nou en una situació de vulnerabilitat.
El sostre de vidre
La desigualtat en la repartició de les feines no remunerades provoca noves situacions de desigualtat. Una d'elles és el fet que les dones han de tenir feines a temps parcial, ja que han de dedicar una part de la seva jornada a la cura de la llar. Segons ha presentat la Fundación Personas y Empresas a l'"Observatori de la Dona Treballadora" amb motiu del 8 de març, un 21,4% de les dones ocupades el 2022 tenia un contracte a temps parcial. En canvi, només el 6,4% de la població masculina ocupada tenia un contracte d'aquest tipus.
D'altra banda, l'observatori també ha constatat que la majoria d'excedències per cures de menors i familiars són concedides, també, a dones. Això provoca que les carreres laborals de les dones quedin aturades durant períodes llargs més sovint que les dels seus companys homes.
És en part per culpa d'aquest fet que les dones ocupen menys càrrecs de poder: només un 35% dels càrrecs directius d'empreses i de l'administració pública són dones. Aquesta dada és especialment rellevant si tenim en compte que el percentatge de titulades superiors és del 83% de dones en contra del 43% d'homes.
La professora a la facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i coautora de l'estudi de la Fundació la Caixa, Lídia Farré, reivindica que no posar dones al poder és "malbaratar recursos", perquè tot el talent femení que no està ocupant els alts càrrecs s'està desaprofitant. "La desigualtat de gènere no és només un tema de justícia social, és un tema d’eficiència econòmica", destaca Farré.
Què ens deixa la pandèmia
Ara farà tres anys que tothom va tancar-se a casa durant uns mesos i les famílies van conviure les 24 hores del dia. Això, sumat al fet que les escoles també eren online i la majoria de feines van passar al teletreball, va suposar un canvi de la situació de desigualtat en les feines domèstiques. Durant els primers mesos d'aquell primer confinament de la primavera del 2020, les dones van passar a treballar 14 hores més de mitjana que els homes, segons dades de L'Observatori Social de la Fundació la Caixa.
Tot i això, pel que fa a la cura dels menors, es pot dir que el confinament va ajudar a la reducció de la bretxa de gènere domèstica. Les dades de l'estudi de la Fundació la Caixa posen de manifest que els homes van augmentar les hores dedicades a la cura dels menors durant la pandèmia i els mesos següents, tot i que encara són menys que les que destinen les dones. Les dones, però, han reduït tres hores setmanals dedicades a les cures de menors, així que la pandèmia ha servit per igualar la situació.
Lídia Farré, coautora de l'informe de la Fundació la Caixa, explica que el confinament va generar un "canvi en els rols de gènere i una major implicació dels homes en totes les tasques, que sembla haver perdurat en el temps". Així doncs, la suma d'hores de feina remunerada i no remunerada s'ha igualat arran de la pandèmia de la Covid.
L'any 2019 les dones treballaven nou hores més que els homes, amb la suma de les feines remunerades i les que no. Des de la pandèmia, però, la diferència s'ha reduït a cinc hores, ja que els homes han passat a treballar tres hores més de feina no remunerada i les dones una hora menys.
A posteriori
Durant la pandèmia, però, les conseqüències econòmiques van ser també molt grans: molta gent va perdre la feina o van ser afectats per ERTEs. La desigualtat de gènere en aquest aspecte va ser latent. Segons les dades de l'estudi de PIMEC, les dones van ser les principals afectades pels ERTEs i, per tant, de la consegüent pèrdua d'ingressos.
A més, la PIMEC destaca que les dones són les grans damnificades als períodes de recessió econòmica però també les grans oblidades als plans de recuperació. Al cas de la crisi de la Covid, els ajuts manquen de perspectiva de gènere perquè, segons la PIMEC, estan destinats a indústries majoritàriament masculinitzades, com indústries de l'energia i la digitalització.