Detecten un mecanisme que explica per què la Covid és més o menys transmissible
- L'estudi de la Vall d'Hebron detecta uns genomes defectius que disminueixen el grau d'infecció
- En les variants delta i beta els genomes van anar desapareixent
Un estudi de l'Hospital Vall d'Hebron ha detectat un mecanisme relacionat amb la transmissibilitat del SARS-CoV-2. Es tracta d'uns genomes defectius que han aparegut i desaparegut durant els mesos que ha durat la pandèmia de la Covid-19.
Just el pròxim 13 de març celebrarem el tercer aniversari del confinament per la Covid-19. Durant tot aquest temps que ha durat pandèmia, el virus ha anat evolucionant i canviant i les variants s'han anat passant el protagonisme. Des de la delta fins a l'òmicron, totes plantejaven característiques diferents i una de les que més preocupava era el seu grau de contagi. Ara, amb aquest estudi de la Vall d'Hebron, es pot saber el perquè de la variabilitat de transmissibilitat de les variants.
Les variants
Les variants han aparegut a partir del procés de mutació que provoca la còpia del genoma viral i la variant amb un avantatge biològic sobre la resta venç. És a dir, la variant que té més transmissibilitat és la que guanya la "competició" de variants i preval. L'estudi ha descobert que per augmentar la capacitat de transmissió, el virus s'afavoreix d'un mecanisme per produir o no genomes defectius. Aquests genomes defectius són genomes que perden part del seu material genètic i, com a conseqüència, el virus serà menys capaç d'infectar.
Tot i això, els experts han detectat que el mecanisme de genomes defectius permeten al virus fer una infecció més lleu o asimptomàtica, que no requereix atenció mèdica. Va ser el cas de moltes de les infeccions de la primera onada de la pandèmia, quan els símptomes es manifestaven més tard. L'investigador principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d'Hebron Institut de Investigació (VHIR), Josep Quer, ha explicat que, per contra, com que la infecció era més lleu, la gent abaixava la guàrdia i això "afavoria la transmissió".
Amb el temps, els investigadors van detectar que en les variants posteriors, com alfa, beta i delta, els genomes defectius havien anat desapareixent. Tot i això, es van convertir en les variants dominants del seu moment perquè presentaven altres mutacions que les feien molt infeccioses. "Aquestes variants presentaven altres mutacions que permetien guanyar capacitat per a transmetre's amb més facilitat mitjançant altres mecanismes, a més de canviar per a fer-se menys reconeixibles pel sistema immunitari humà", explica l'investigador en Microbiologia del VHIR, Andrés Antón.
Òmicron recupera els genomes
L'estudi mostra, però, que la variant òmicron recupera els genomes defectius que tenien les primeres variants del SARS-CoV-2. Així doncs, han descobert que aquesta última variant és molt més semblant a la primera Covid d'aquell 2020 que no pas a les últimes variants que havien anat evolucionant. Juntament amb altres estudis, es conclou així que la variant òmicron no és una evolució directa de la delta, sinó que hauria sortit d'una altra línia evolutiva.
Tot i que recupera els genomes defectius, l'òmicron és molt més infecciosa que variants anteriors com la delta, que havien perdut els genomes. El doctor Quer declara que l'òmicron "acumula moltes altres mutacions que permeten que el virus escapi del reconeixement del sistema immunitari i infecti amb major eficàcia". L'investigador destaca, a més, que "només amb la respiració o amb una tos lleu el virus es pot transmetre fàcilment”.
Els investigadors han conclòs que la tendència de les últimes variants després de l'òmicron és de tornar a perdre els genomes defectius, tal com va passar amb les segones variants com delta i beta.
