En un document gairebé inèdit, la dona de Salvador Seguí diu que ell ja ho sabia que el matarien
- El Noi del Sucre, 'estava segur que el matarien', diu la seva vídua Teresa Muntaner, en unes declaracions del nostre arxiu
- Aquest divendres fa 100 anys que Salvador Seguí va ser assassinat a trets per membres de l'oposició sindical, durant el Pistolerisme
- El seu paper històric és indiscutible: fundà la CNT i lluità pels drets dels treballadors fins a la conquesta de la jornada de 8 hores
FRANCESCA PUIG
'Ja s'ho pensava, que el matarien', diu Teresa Muntaner. La darrera parella de Salvador Seguí recordava com la tractava de bé i fins i tot mirarava d'explicar perquè li deien el Noi del Sucre. Quan va conversar amb Mercè Remolí, periodista del Giravolt, tenia 89 anys i ben vius els records del líder anarcosindicalista, amb qui va conviure 8 anys, dècades enrere. Muntaner recorda les darreres hores de Seguí i apunta els possibles autors de la seva mort.
Com a líder sindical, Salvador Seguí destacava per la seva capacitat de convicció rtve
El reportatge va ser enregistrat el 1977 i no s'ha tornat a emetre. És un document revelador i de primera mà del tarannà de qui va ser Salvador Seguí i Rubinat (1887-1923), des de ben jove implicat en la lluita obrera. Amb 20 anys va patir presó i amb 23 va prendre part, en un edifici desaparegut prop de la Ciutadella, a la fundació de la CNT, la Confederació Nacional del Treball. Aquesta central sindical va arribar a ser el sindicat obrer amb més afiliats d'Espanya durant els anys 20.
Líder indiscutible i carismàtic
Amb idees molt clares sobre com implicar els propis treballadors per a aconseguir millores, Seguí deia que de la mateixa manera que s'aprèn un ofici també s'aprèn a assolir una societat més justa. En el mateix reportatge, l'exministra de la República Frederica Montseny diu que el Noi del Sucre s'expressava de manera clara i entenedora i que arribava als grans auditoris. També hi parla Rafael Vidiella, un altre militant històric de la CNT.
Salvador Seguí, el Noi del Sucre, amb companys sindicalistes
El paper de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, va ser històric quan Barcelona va viure, el 1919, un dels conflictes laborals més importants, la vaga de l'elèctrica La Canadenca. L'aturada a les ciutats industrials catalanes va arribar al 70%. A Barcelona, la policia havia pres el carrer, els empresaris amenaçaven d'acomiadar tothom, fet que tampoc els convenia, i les autoritats empresonaven a tort i a dret: desenes d'obrers eren tancats a les cel·les de Montjuïc.
Quan la vaga ja feia 43 dies que durava, els empresaris, desitjosos que les màquines tornessin a fabricar, van oferir un acord. La CNT va reunir els obrers a la plaça de toros de les Arenes per votar si l'acceptaven. Quan van començar les discussions i les desavinences, Salvador Seguí va prendre la paraula. Va calmar els ànims i també va advertir les autoritats que si no alliberaven els obrers, es reprendria la protesta. I va convèncer tothom que calia tornar a la feina per les millores que s'aconseguirien. La fi del conflicte va comportar per primer cop la jornada laboral de 8 hores, que després s'ha estès arreu del món.
Entre el públic hi havia Josep Tarradellas, que representava un grup catalanista, i que anys després recordava l'impacte del discurs de Seguí per la gran 'capacitat de convicció i el seu sindicalisme valent i madur'.
El Pistolerisme
Pintor de professió, Salvador Seguí acabava de pintar-li un pis al barri de Sants al seu amic Lluís Companys. Vivia amb Teresa Muntaner a un pis del carrer València i assistia a les reunions del sindicat al cinema Bohemi, a la Creu Coberta. Va continuar fent mítings i vida normal. Però la dreta no li perdonava el paper decisiu durant la vaga, i sobretot, temia el seu gran poder de persuasió, el seu lideratge i la defensa clara de la seva ideologia.
Li van aconsellar marxar de la ciutat. Fins i tot el mateix Francesc Macià va advertir-lo que la seva vida perillava. No eren un temps normals, Barcelona vivia l'anomenat pistolerisme, amb gent armada pel carrer per atacar o defensar-se. Seguí també havia dut pistola, però el van sorprendre uns homes del Sindicat Lliure, afí a l'empresariat i als militars. El cos de Salvador Seguí el Noi del Sucre, va quedar estès al carrer de la Cadena, a l'actual Rambla del Raval.
A l'antic carrer de la Cadena, al Raval, va quedar el rastre de l'atemptat que va llevar la vida a Salvador Seguí i a Francesc Comas
El company que anava amb ell, Francesc Comas i Pagès, 'Parones', va morir de les ferides del mateix atemptat unes dies més tard, però l'impacte de l'assassinat del Noi del Sucre, possiblement el líder sindical més important de Catalunya, va deixar-lo en segon pla. Durant el pistolerisme, als anys 20, els historiadors calculen que a Barcelona hi va haver més de 400 atemptats.
