Elena Maseras: la primera universitària d'Espanya
- Maseras va ingressar a la Facultat de Medicina l'any 1878
- Les dones són majoria a les universitats amb un 55,7% de matriculacions
- EN DIRECTE | Segueix l'actualitat d'aquest dimecres 8M
El nom d'Elena Maseras potser és un gran desconegut per a moltes persones, però té una importància cabdal en la història universitària espanyola. Maseras va ser la primera dona en accedir a uns estudis d'educació posterior i va obrir les portes a la resta de dones que van accedir posteriorment a les carreres universitàries. Maseras va ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l'any 1872 i va acabar els estudis l’any 1878.
El fet que fos una dona va provocar una gran confusió en els òrgans burocràtics de l'època, fins al punt de no concedir-li el permís per examinar-se fins 3 anys després de començar els seus estudis. Finalment va poder rebre aquesta autorització el 19 de juny de l'any 1882 i es va examinar el 25 d'octubre. No li va anar gens malament, ja que va obtenir una qualificació d'excel·lent. Malgrat aquests bons resultats acadèmics, no es té constància de que arribés a doctorar-se. Finalment es va dedicar a l'ensenyament, primer a Vilanova i la Geltrú i després a Maó, on va morir.
A l'entrada de la Facultat de Medicina podem trobar aquests dies una exposició que recorda la seva figura i fa balanç de com ha canviat la universitat i també del que encara cal canviar. L'exposició rep el títol 'Masera, la primera de moltes'.
El biaix de gènere
És obvi afirmar que Maseras era una dona envoltada en un món d'homes. El biaix de gènere, un concepte desconegut per aquella època, continua sent una assignatura pendent en alguns àmbits universitaris. Tenim diversos informes i estudis sobre la taula que ens posen al davant una fotografia de la situació de la dona en el món universitari. Mirant les xifres al detall podrem comprovar que la situació no ha canviat gaire en les darreres dècades, tot i que algunes dades ens demostren que aviat es podrien revertir algunes tendències en les matriculacions.
Les carreres d'Enginyeria són un exemple d'aquesta manca de feminització universitària. Segons l'informe 'Igualtat en xifres' del Ministeri d'Educació, en el curs 2020-2021 només el 29% de matriculats en Enginyeria, Indústria i Construcció van ser dones. A Informàtica, aquest percentatge cau fins al 13%. Són dos exemples d'unes dades que posen en evidència la manca d'igualtat acadèmica en aquestes dues àrees universitàries.
Enginyeria i Informàtica: les carreres menys feminitzades
Per poder establir una comparació, en l'altre banda i com a carreres més feminitzades, trobem Educació amb un 77,9% i Salut i Serveis Socials amb un 71,8%. En l'àmbit universitari global trobem que les dones són majoria a les facultats amb un 55,7% de matriculacions.
Com repercuteixen aquestes dades en l'entorn laboral?
Aquestes dades evidencien la desigualtat actual en aquest tipus de carreres universitàries, un fet que es trasllada posteriorment al mercat laboral. Si no s'incrementa la presència femenina en aquestes aules, tampoc s'augmentarà en els llocs de treball i en les empreses. Si aquest canvi no es produeix, les professions més tècniques continuaran associades als homes al llarg de les properes dècades. I una altra conclusió: els àmbits més masculinitzats solen tenir més sortides laborals, prestigi social o un sou més elevat.
Un altre aspecte a tenir en compte ens l'ofereix la Xarxa Vives d'Universitats. El darrer informe ens aporta una afirmació per reflexionar: ''les dones que estudien carreres masculinitzades s'esforcen molt més a respondre a les exigències acadèmiques, són més disciplinades i constants en l'estudi''.
