Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona: una porta es comença a obrir
- El moviment feminista a Catalunya es va posar en marxa el 1976, amb les Primeres Jornades Catalanes de la Dona
- 4000 dones de tota ideologia i professió, van debatre com alliberar-se d'encotillaments tan professionals com personals
- El reportage de l'Arxiu de TVE Catalunya sobre les jornades inclou una àmplia visió de com era la vida d'una dona als anys 70
Enguany fa 47 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, l'inici del moviment feminista a Catalunya i el primer acte obert al públic després del franquisme: es van arribar a inscriure 4.000 participants. La denominació tan genèrica permetia tractar tots els temes que durant els 40 anys anteriors, havien quedat relegats a converses privades.
Les imatges que se'n conserven mostren el paranimf de la Universitat de Barcelona ple de gom a gom. Les podeu veure damunt d'aquesta notícia, dins un reportatge de Georgina Cisquella i Mercè Remolí que parla de la situació de la dona en aquell 1976. Aquest reportatge deixa palès que la dona, als anys 70, accedia únicament a professions auxiliars o senzilles, tot i que en molts casos no eren jornades curtes. En general, la dona no tenia l'accés a estudis superiors, i sobretot, es determinava el seu futur com a qui havia de tenir cura de la llar i de la família.
Canvis a la vida social i personal
En les reunions prèvies a aquesta gran assemblea, es van anar trobant dones d'un ampli espectre ideològic. Es va formar un secretariat coordinador de les Jornades: Carme Alcalde, Anna Balletbò, Mireia Bofill, Dolors Calvet, Rosa Grisó de Sala-Ponsati, Anna Mercadé, Amparo Moreno Sardà, Magda Oranich, Ana María Vela i Carme AlcaldeAnna BalletbòMireia BofillAnna MercadéMagda OranichLaura Tremosa. Les conclusions ajuden a comprendre aquell moment social tan important perquè la revisió sobre la realitat era total. Es va reivindicar el dret a ocupar qualsevol lloc de feina, l'ensenyament obligatori, el divorci i que també la mare pogués tenir la pàtria potestat. També, suprimir el delicte d'adulteri, la persecució de l'homosexualitat i la prostitució, i l'obligació de fer el servei social.
Un altre aspecte flagrant que feia molt difícil la vida de dones, sovint les més joves i amb menys recursos econòmics, era ser mare soltera. Els seus fills tampoc no eren exclosos de les males pràctiques, perquè un nen o nena de mare soltera, o no casada amb el seu pare, no tenia els mateixos drets que una altra criatura.
Faltaven molts anys perquè arribessin els canvis reivindicats a les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, no només socialment sinó en el sentir de milions de persones educades durant dècades en actituds de discriminació. Era tan profunda la creença que una dona era incapaç de fer unes feines considerades 'masculines', que en hi va haver casos quà va ser l'administració, com ara l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, qui va trencar la barrera. Les treballadores però, patien el paternalisme dels seus propis companys.
Les dones que aconseguien arribar a llocs destacats en aquella societat encara tan encarcarada, eren admirades no únicament pel seu èxit, sinó pel fet d'haver-ho assolit sent dona. El seu exemple, tanmateix, va esperonar moltes altres dones, amb gran seguretat les adolescents que creixien sabent que havien de poder accedir a qualsevol universitat o lloc de treball. És el cas de Carme Torras Genís, que va ser, el 1982 al programa Vostè pregunta.
Torras Genís era ja llavors una de les científiques més destacades del nostre país, matemàtica i experta en robòtica que podem veure treballant al seu ordinador, programant un robot per a formar, amb peces, el nom del programa.
Al plató, des d'on s'emetia sempre el programa en directe, la investigadora va rebre trucades d'estudiants. Va distingir entre robots o màquines senzilles, entre robots i androides, saviesa o coneixements d'un d'aquests artefactes que molts mai no havien vist. Contesant la pregunta d'un espectador sobre si la gent perdria la feina per culpa dels robots, Torras va defensar clarament l'automatització de la indústria.
Podrem continuar seguint la seva vida professional el dissabte 25 de març: a mig matí, Carme Torras Genís serà a RTVE Catalunya, al programa d'entrevistes Noms propis. Si voleu conèixer encara moltes més dones destacades que han marcat el nostre camí, us recomanem, entre d'altres, les sèries Dones a prop o Un segle per a les dones, disponibles a l'especial en ocasió del 8M, a RTVE Play Catalunya.
