Què canvia la reforma de la llei del "només sí és sí"
- El PSOE tira endavant la seva proposició de llei sense els vots de Podemos
- Els socialistes pretenen evitar la revisió de les penes sense posar en qüestió el consentiment
- En Comú Podem confia a arribar a un acord amb el PSOE abans del 8M sobre la llei del "sí és sí"
La llei de garantia integral de la llibertat sexual, font de la polèmica, va entrar en vigor el passat 7 d’octubre. Abans fins i tot que veies la llum, a l’Audiència de Girona, la defensa d’un home acusat de violació va demanar enrederir el seu judici per ser jutjat amb la nova llei, per així beneficiar-se de penes menys dures. Des d’aleshores, sumen ja 721 reduccions de penes, que han suposat com a mínim 74 excarceracions, segons les darreres dades facilitades pel Consell General del Poder Judicial.
La reforma que planteja ara el PSOE per intentar revertir la situació introdueix la violència i la intimidació com a subtipus agreujat per violadora i agressors i retoca a l'alça les penes mínimes. Podemos denuncia que a la pràctica suposarà prescindir del pilar fonamental de la llei, el consentiment, i tornar al que defineix com a ‘Codi Penal de La Manada’. La formació morada sosté que el problema de les rebaixes és la incorrecta aplicació d’alguns jutges, bé pel seu “masclisme”, o perquè no apliquen els agreujants que estableix la llei.
La llei que es va modificar
Fa tretze anys, el Codi Penal distingia entre abús i agressió sexual i, per a aquesta última, que definia com "atemptat contra la llibertat sexual d'una altra persona, utilitzant violència o intimidació" recollia penes de presó d'entre un a cinc anys de presó. A més, i segons recollia en l'article 179, quan l'agressió sexual consistia en "accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies", aquestes penes s'elevaven a entre sis i 12 anys de presó. Ara, en canvi, la pena mínima és de quatre anys i d’aquí que alguns jutges hagin pogut revisar les penes en favor dels condemnats.
Els socialistes volen recuperar ara aquelles forquilles amb la proposta de llei registrada en el Congrés, modificant la llei del 'només sí que és sí', encara que han deixat clar que no es tocarà el consentiment ni se separaran de nou les figures d'abús i agressió: tot és agressió.
Reducció de les penes mínimes
La nova llei de llibertat sexual proposava, de facto, un canvi de paradigma situant el consentiment en el centre. Els delictes ja no són mesurats per la resistència de les víctimes a una agressió, sinó per l’existència d’un consentiment exprés per l’acte sexual.
La llei també elimina la figura de l’abús sexual i l’unifica en un sol delicte d’agressió sexual. És, com dèiem, aquest punt el que ha donat lloc a interpretacions modificant la forquilla de penes que fins ara s’imposaven, ja que les mínimes es redueix a 4 anys de presó quan abans eren 6.
A banda, s’incorporen nous delictes que abans no estaven al Codi Penal i incorpora d’altres violències contra les dones. A més, per primera vegada s’incorporen mesures de reparació cap a les víctimes i s’amplien temes pel que fa a l’educació d’igualtat o la resolució pacífica dels conflictes.
Incorporació de nous delictes
Altres aspectes de la llei, com la incorporació de nous delictes que milloren la vida de les dones han quedat eclipsats. Entre ells destaquen mesures contingudes en la nova llei com el fet que les empreses poden ser responsables de delicte, un aspecte revolucionari; també el fet que pugui ser delicte la creació de perfils falsos en xarxes socials; les penes agreujades per agressió conjunta i en la violació dins de la parella o les mesures de reparació cap a les víctimes, que és totalment nou.
A la pràctica s'ha canviat a qualitat delictiva del Codi Penal pensant en la qualitat de vida de les dones. Les dones el que volen és que no hi hagi impunitat. La forquilla de penes entre sis a 12 anys com les que hi havia abans de la llei del “només sí és sí” havia portat a moltes absolucions. La idea inicial era que la llei permetés més condemnes i més reparacions del mal, però finalment la realitat s’ha menjat aquest la idea original.
Retrocés en el dret de les dones?
Meritxell Benedí, presidenta de l’Institut Català de les Dones, lamenta que el problema de la reforma del PSOE “és que no va de millorar la llei tècnicament” sinó de “si els drets de les dones retrocedeixen”. La sentencia Manada va deixar al descobert que el consentiment de les dones es posava en qüestió tradicionalment als jutjats i "el Codi Penal no tenia en compte la voluntat de les dones en cas d’agressions sexuals”, afegeix Benedí.
“No hi pot haver un retrocés, perquè necessitem revertir que el 92% dels casos de delictes sexuals que no es denuncien puguin aflorar i això només passarà si el consentiment segueix sent l’eix central de la llei”, afegeix. Per aquest motiu considera “preocupant” que els partits del Govern no es posin d’acord perquè “sortim perdent drets de les dones”.
