40 anys de la mort de Josep Lluís Sert, l'arquitecte i urbanista català de fama internacional
- L'arquitecte Josep Lluís Sert, mort fa 40 anys, va triomfar aplicant el 'racionalisme', la creació d'espais que millorin la vida de qui hi viu
- Des de jove, els seus edificis eren innovadors, com mostren els reportatges de l'Arxiu de TVE Catalunya que hem recuperat
- La seu de la Fundació Miró és l'obra més coneguda d'aquest gran de l'arquitectura del segle XX, admirat arreu del món
FRANCESCA PUIG
Josep Lluís Sert és possiblement l'arquitecte català més internacional que més bones crítiques rep de tot arreu, ciutats, països, administracions i ciutadans. Allà on construïa, planificava l'edifici com a part d'un entorn concret i per a millorar la vida de les persones. Aquest era un dels seus ideals des de ben jove.
Va néixer a Barcelona el 1902 en una família on l'art era admirat, també com a professió. Era nebot de Josep Maria Sert (1874-1945), pintor que va decorar amb els seus murals edificis d'arreu d'Europa i Nord-amèrica, també el famós saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, o les grans pintures de la Catedral de Vic, que serien destruïdes a l'inici de la Guerra Civil. L'oncle veu l'interès del nebot en l'obra d'Antoni Gaudí i l'anima a estudiar arquitectura. Josep Lluís Sert s'inscriu a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on amb els anys serà mestre admirat i figura reconegudíssima.
Una obra trencadora des de la joventut
Sert serà un dels arquitectes fundadors del GATCPAC, inicials del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània. Aquest moviment sorgeix a Catalunya als anys 30, ja que els especialistes volen modernitzar i millorar l'espai d'acord amb els corrents que arriben d'Europa, l'avantguarda i sobretot, el racionalisme. Amb Sert hi col·laboren Josep Torres i Clavé, Joan Baptista Subirana, Sixte Illescas, Germà Rodríguez i Arias i Ricardo de Churruca.
Per la seva gran sensibilitat per a una nova arquitectura renovadora, Sert és nomenat director tècnic de la Secció catalana a l'Exposició de París el 1937. El veiem visitant el president de la Generalitat, Lluís Companys en imatges de la Filmoteca de Catalunya.
Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera és quan Sert ha començat la seva conscienciació política, i el 1939 s'exilia a França. Després viurà als Estats Units i enyorarà, fins que torni, la mar Mediterrània. Durant els seus anys d'exili, és l''absència present' per als seus alumnes, com el definia l'arquitecte Oriol Bohigas.
Sert va deixar una gran empremta a Massachusetts. Boston el va admirar des de les primeres obres arquitectòniques. És el gran realitzador de l'arquitectura racionalista: els edificis són funcionals, pràctics, la decoració és mínima o no existeix, les idees renovadores amb els materials més moderns que s'incorporen, amb gran naturalitat, a un urbanisme al servei del ciutadà.
Sert, retorn a la Mediterrània
Quan Sert torna a Catalunya, compta amb una gran l'experiència i maduresa i construeix obra autòctona aplicant plenament els principis del racionalisme. Aixeca el taller del pintor Joan Miró a Palma, a Mallorca, i poc després, comença la creació de la Fundació Miró, a Montjuïc, Barcelona.
Miró està feliç d'haver aconseguit un arquitecte que crea espais idonis per a la seva obra. La relació entre tots dos és molt estreta i es deixen enregistrar per a les càmeres de TVE Catalunya mentre xerren del projecte, a la plana on s'alçarà la seu de la Fundació. Són imatges del març del 1974, pràcticament inèdites, en les que també es veu, tot i que en un tram de la cinta de cine en molt mal estat, altres visitants com el pintor Antoni Tàpies i el poeta Joan Brossa.
L'any 1978, Sert és el pregoner de les Festes de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona. Al seu discurs parla de fer una ciutat millor. Són pocs segons els que es conserven de les seves paraules, però s'hi veu que l'arquitecte no perd pas l'ocasió de tocar el crostó a les autoritats.
El 1980, Josep Lluís Sert es reuneix amb els seus amics el poeta J.V. Foix, el ceramista Llorenç Artigas i el pintor Joan Miró. Fan una mostra de les obres de tots ells: la maqueta de la Fundació Miró acompanya els quadres, els gerros i la lectura de poemes. La fotografia de tots quatre en un sofà resumeix l'avantguarda artística del moment.
Al programa Vostè pregunta
És el 1982 quan Sert s'asseu al plató dels estudis de Miramar al programa amb participació dels espectadors Vostè pregunta que presenta i dirigeix Joaquim Maria Puyal. El fragment que es conserva de les preguntes que respon l'arquitecte és molt breu, però històric.
També es conserva el reportatge elaborat pel programa. Veiem Josep Lluís Sert a Sitges i algunes de les seves obres més emblemàtiques, la majoria, a conseqüència de l'exili, a l'estranger.
A l'Arxiu de TVE Catalunyaconservem el monogràfic que va dedicar a Josep Lluís Sert el COAC, la delegació a Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Escrit i presentat per Jaume Freixa, deixa palès quina gran pèrdua va ser per al país l'exili de tantes dècades de les seves màximes figures, també en el camp de l'arquitectura.
En l'aspecte personal, l'arquitecte va compartir la vida amb Ramona Longàs, amb la que s'havia casat a París durant els anys de la Guerra Civil espanyola, en una cerimònia en la que Joan Miró li va fer de testimoni. Longàs va parlar del seu marit a l'espai 'Mujeres para una época', de TVE.
Sert, arquitecte reconegut a tot el món
La mort de Josep Lluís Sert arriba el 15 de març del 1983 i el programa Miramar hi dedicarà els primers minuts de l'espai en les edicions diàries d'aquest primer informatiu de la televisió en català.
El funeral, seguit per centenars de persones, es fa a la Basílica de Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera de Barcelona. Les mostres de condol es van rebre, per telegrama, d'arreu del món. Oriol Bohigas, Jaume Freixa i Antoni de Moragas van valorar la seva figura com irrepetible.
TVE a Catalunya va dedicar un programa especial a Josep Lluís Sert, l'arquitecte que gràcies a la seva mentalitat avançada, va renovar l'arquitectura i l'urbanisme, perquè si tenia sempre en compte l'entorn, també pensava en els habitants. Li agradava aixecar 'cases pati', fer una plaça si feia un grup d'habitatges. Josep Lluís Sert va defensar sempre que els arquitectes poden contribuir a millorar el futur de les ciutats, que és en realitat millorar la vida de les persones.
