Enlaces accesibilidad
Pensions

Les claus de la reforma de les pensions

  • Es podrà escollir entre l'actual període de còmput de cotització de 25 anys i un altre de 29 eliminant els dos pitjors
  • Es garantirà el sosteniment del sistema mitjançant l'augment de les aportacions empresarials i dels sous més alts

Per
El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en una intervenció al Col·legi d'Economistes | ACN
El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en una intervenció al Col·legi d'Economistes | ACN

Els socis del Govenr espanyol han arribat a un acord per a la reforma de les pensions, com exigia Europa per seguir transferint els fons de recuperació vinculats a la pandèmia. Hi haurà novetats, com ara la coexistència de dos sistemes per al còmput del període de cotització, un augment d'ingresos per la via d'elevar les cotitzacions dels salaris més alts, i millores en les pensions mínimes.

Des de l'executiu, reivindiquen que aquestes noves mesures permetran garantir la sostenibilitat del sistema de pensions i la seva equitat. Els sindicats veuen bé en línies generals la proposta governamental però la patronal ja ha expressat la seva rotunda i "frontal oposició".

Vegem quines són les principals claus de la reforma:

El pensionista podrà escollir entre dos períodes de còmput de cotització

Una de les principals mesures és que es permetrà als jubilats triar el període de còmput de la pensió. Es podrà calcular amb els darrers 25 anys cotitzats, com passa fins ara, o bé agafant-ne 29, dels quals es podran excloure els dos pitjors, per la qual cosa a la pràctica el còmput serà de 27 anys.

Aquest règim dual del període de còmput estarà vigent durant els propers 20 anys. La nova opció que s'introdueix (29 anys excloent-ne dos) es desplegarà progressivament durant 12 anys a partir del 2026.

Segons fonts del Ministeri de Seguretat Social que dirigeix José Luis Escrivá, això beneficiarà especialment aquelles persones amb carreres més irregulars. Es calcula que un terç de la població es beneficiarà del còmput de 25 anys, un altre terç de la fórmula 29-2, i el terç restant no es veurà afectat per cap de les dues fórmules. Durant dues dècades, conviuran els dos sistemes, i a partir del 2044 el nou (de 27 anys), esdevindrà l'únic vigent.

José Antonio Erce, doctor en Economía y cofundador de la consultora Loris, analiza los detalles de la última reforma de las pensiones pactada entre los socios del Gobierno.

Augment de cotització de les rendes altes

Per evitar haver de fer una retallada generalitzada de les pensions, el Govern ha decidit abordar la millora dels ingressos del sistema per garantir-ne la sostenibilitat a mitjà termini. Per aquest motiu s'elevaran les bases màximas, les cotitzacions actuals de les quals està topada en uns 4.500 euros bruts mensuals. Entre 2024 i 2050, les bases màximes pujaran cada any en funció de la quantitat anual de l'IPC, i afegint-hi un 1,2%. En canvi, la pensió màxima, es revaloritzarà anualment aplicant l'IPC més un increment addicional de només 0,115 punts percentuals.

La introducció d'una quota de solidaritat

El sistema preveu implantar a partir del 2025 una quota solidària que s'aplicarà a la part del salari que actualment no cotitza perquè supera el límit màxim de cotització, fixat en un salari de gairebé 54.000 euros anuals. Serà una aportació inicial de l'1% que anirà augmentant a un ritme de 0,25 punts per any fins arribar al 6% l'any 2045. Segons fonts del ministeri, es tracta d'una quota permanent, que no genera drets ni despesa a la Seguretat Social.

Creix el mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI)

El mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI), una nova quota implantada a la reforma de les pensions del 2021, passarà dels 0,6 punts percentuals actuals a 1,2 punts el 2029. Pujarà a un ritme d'una dècima per any per reforçar la guardiola de les pensions en els anys en què hi hagi una tensió més gran deguda a la jubilació de la generació del 'baby boom'.

Segons fonts de la Vicepresidència Segona, els tres nous increments pactats amb Europa, és a dir, l'augment de les bases de cotització, la quota de solidaritat i el mecanisme d'equitat intergeneracional, permetran recaptar 15.000 milions d'euros quan estiguin completament desplegats d'aquí a uns anys. És l'equivalent a un 1,2 % del Producte Interior Brut (PIB).

Millora de les pensions mínimes

Tot plegat permetrà que les pensions mínimes contributives continuin pujant progressivament fins a assolir el 60% de la renda mitjana. La pensió mínima amb cònjuge a càrrec arribarà entre el 2024 i el 2027 a aquest 60% de la renda mitjana d'una llar amb dos adults. En el cas de les pensions no contributives, creixeran fins arribar al 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal el 2027.

Solució a les llacunes de cotització

Les carreres laborals de les dones solen presentar interrupcions per la cura dels fills o de la gent gran que es tradueixen en llacunes de cotització. El model actual per cobrir aquests períodes es manté amb una millora per a les treballadores, segons el Ministeri de Seguretat Social.

Aquests buits es compensaran amb el 100% de la base mínima durant els primers 48 mesos (4 anys), i amb el 50% de la base mínima a partir d'aleshores. En el cas de les dones treballadores per compte aliè, s'afegirà el 100% de la bse mínima fins al cinquè any i el 80% de la base mínima entre el cinquè i el setè any.

D'altra banda, el complement per paliar la bretxa de gènere de les pensions creixerà un 10%, que s'afegirà a la revalorització anual en el bieni 2024-2025