Què és el shibari? L'art eròtic de lligar amb cordes
- El shibari és la comunicació entre dues persones utilitzant la corda com a mitjà
- Durant el segle XV el Japó utilitza aquest art per a transportar, torturar i matar presoners
- 'SexBand', programa presentat per la Terremoto de Alcorcón, a RTVE Play Catalunya
Són moltes les parelles que volen provar coses noves quan es parla de sexe. La majoria, però, no s'atreveix o desconeixen la quantitat d'alternatives al sexe convencional que existeixen. A 'SexBand' parlem del Shibari, un estil japonès de bondage que implica lligar a persones seguint uns certs principis tècnics i estètics, i emprant cordes.
En què consisteix?
Diuen que el shibari és la comunicació entre dues persones utilitzant la corda com a mitjà. No és una pràctica de sotmetiment com s'acostuma a pensar, sinó que parteix de la igualtat entre dos individus.
La pràctica pot portar-nos a estats alterats de consciència i d'aquesta manera, arribar a connectar amb coses de la nostra vida que poden o no estar relacionades amb l'eròtica. Per això cal tenir molt en compte amb qui practicar-ho i l'entorn en el qual es faci.
Quins són els seus orígens?
El seu origen es remunta a l'any 1603. Durant els segles XV i XVII, el Japó viu immers en una etapa de regnes feudals i guerres civils. És en la dinastia Edo, quan l'art marcial anomenat hojojutsu es popularitza per a transportar, torturar i matar presoners. Es van desenvolupar tècniques molt precises per a aconseguir aquest fi, de manera que en exposar en la plaça pública al presoner emmanillat o penjat, la gent podia observar: la forma de les lligadures i el tipus de corda, deduir la classe social del reu, el crim que se li imputava i, a vegades també la seva edat i professió.
Molts experts opinen que l'hojojutsu és l'autèntic precursor del shibari, i per tant del bondage. Encara que aquest últim terme té una índole més occidental i que a vegades porta a confondre tots dos.
Quines diferències hi ha entre el shibari i el bondage?
Per conèixer les diferències entre aquests dos conceptes hem de saber que els cordatges d'orientació occidental només pretenen la immobilització del subjecte lligat. L'art del shibari, en canvi, no implica forçosament la immobilització i té en compte també altres aspectes com la qualitat estètica del conjunt, el pla triangular format pel mestre o la persona lligada i l'espectador. En definitiva, és un art molt més estètic, delicat i requereix temps i molta pràctica.
Com es relaciona amb el sexe?
Tot i que s'acostuma a associar amb la tortura, l'art dels jocs eròtics amb cordes no és en absolut cruel ni violent. Es tracta d'una pràctica totalment consensuada, amb tècniques i límits definits a qui moltes persones excita i apassiona cada cop més.
Segons practicants de shibari, aquesta tècnica treu el millor i el pitjor de l'ésser humà i reconeixen que existeixen riscos físics i emocionals, tant per la persona que lliga com per la que és lligada.
Per a realitzar els lligams se solen emprar cordes de 7 o 8 metres encara que alguns utilitzen, puntualment, cordes més curtes o més llargues. Generalment, estan fetes de fibres naturals com el jute, el coco o l'arròs i entre els lligams japonesos s'usen diverses figures o patrons.
Ara que ja tens una petita introducció d'aquesta tècnica mil·lenària que ha passat de la tortura al plaer... T'atreveixes a provar-la?