Tres anys del confinament i l'estat d'alarma per la Covid
- L'Organització Mundial de la Salut encara qualifica la Covid de pandèmia
- Sumen més de 2.755.927 casos positius a Catalunya
EN DIRECTE | Segueix minut a minut l'actualitat d'aquest dilluns a Catalunya
El 14 de març de 2020 el Govern Espanyol va declarar l'estat d'alarma per fer front a la crisi de la Covid-19. Tres anys després, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) encara no ha tret el títol de "pandèmia" a la situació, tot i que, a nivell pràctic, les mascaretes a les farmàcies és l'únic rastre que queda d'aquell primer confinament.
Cronologia
Dissabte 14 de març de 2020, després de setmanes on els casos de Covid-19 a Espanya no paraven de pujar, el Govern central, reunit en Consell de Ministres i presidit per Pedro Sánchez, declarava l'estat d'alarma a tot el país durant 15 dies. Dos dies abans, a més, el govern de la Generalitat ja havia tancat tots els centres educatius i els rumors d'un confinament eren cada vegada més forts.
Setmanes abans, altres països del món amb més casos que aquí, com Itàlia, ja havien declarat el confinament domiciliari als seus territoris. A més, l'OMS, va anunciar l'11 de març que posava el títol de "pandèmia" a la situació que s'estava vivint arreu del món amb la Covid-19.
A Catalunya, el primer cas del virus procedent de la Xina va arribar el 25 de febrer, gairebé un mes després del primer cas espanyol, que va ser detectat el 31 de gener. Durant les setmanes següents, però, la Generalitat va declarar el tancament de quatre municipis de la Conca d'Òdena després de detectar-hi un "clúster" de casos de Covid.
Després d'aquella primera declaració de l'estat d'alarma, els casos de Covid-19 no van deixar de pujar, fins a assolir el nombre màxim de persones ingressades en UCI per COVID-19: 1.528. Així, el confinament es va allargar fins al 28 d'abril, quan va començar un pla de desescalada fins que, el 21 de juny de 2020, va caure definitivament l'estat d'alarma a Espanya.
Impacte a sanitat
Durant els primers mesos de pandèmia, Catalunya va patir una crisi sanitària provocada per l'elevat nombre de contagis i la manca de recursos de molts dels centres i hospitals. Amb més de 2.755.927 casos de Covid confirmats durant aquests anys de pandèmia, els professionals sanitaris van haver de treballar en situacions extremes i vulnerables per salvar tantes vides com fos possible.
“Hi havia dies que ingressaven 25 pacients cada hora“
L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona és l'hospital que més malalts ha atès a cures intensives i ara, tres anys després, ja no en queda cap. Ricard Ferrer, cap de servei de medicina intensiva del Vall d'Hebron recorda aquells primers mesos intensos: "Sempre anàvem anticipadament, però és veritat que al final hi havia dies que ingressaven 25 pacients cada hora". "És la incertesa de saber que entren molts pacients, molt crítics, que evolucionen molt ràpidament", diu també Pilar Girón, infermera supervisora de l'UCI de Vall d'Hebron.
Ferrer fa balanç de com es va treballar durant la crisi i destaca que estan satisfets amb la feina feta, però que necessitaven una "tranquil·litat de no haver d'estar contínuament adaptant-se a les circumstàncies". Els professionals posen de manifest la importància de la col·laboració durant aquells dies, i que no se n'han d'oblidar. "Passem pàgina, però guardem un llibre per mirar de tant en tant, retrospectivament, per pensar-hi", conclou Girón.
Tres anys després
A 13 de març de 2023, justament tres anys després d'aquella primera declaració d'estat d'alarma a Espanya, les restriccions per la pandèmia de la Covid-19 ja són mínimes al país. De mica en mica, les mesures de prevenció i seguretat per la Covid-19 han anat desapareixent i gairebé ja no en queda cap rastre. Quan fa poc més d'un mes es van retirar les mascaretes al transport públic l'única restricció que encara queda vigent és la de l'obligatorietat de portar mascaretes en centres sanitaris i farmàcies.
Tot i això, l'OMS encara no ha tret l'etiqueta de "pandèmia" a la situació de la Covid-19 i, com a conseqüència, tampoc el Govern. Tot i que el setembre de l'any passat el secretari general de l'organització, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ja anunciava que el final era a tocar, i sis mesos més tard, encara no s'ha donat per finalitzada la pandèmia.
A l'última reunió del Comitè d'Emergències del Reglament Sanitari Internacional, celebrada aquest passat gener, es va determinar la situació és una "emergència de salut pública d'importància internacional". Així doncs, tres anys després d'aquella declaració de l'estat d'alarma, la pandèmia encara dura, segons l'OMS.
