50 anys de la mort de Picasso, l'artista d'una obra impactant que s'inicià a Catalunya
- Pablo Picasso va morir fa 50 anys i la seva obra i l'impacte del seu art en mantenen el record ben viu
- TVE Catalunya reuneix classes sobre les èpoques de Picasso, teatre i recorreguts pel seu museu a Barcelona
- Mira la nostra col·lecció de programes sobre Picasso a TVE Catalunya
FRANCESCA PUIG
Pablo Picasso, mort ara fa 50 anys, és un dels grans genis de la pintura contemporània. Nascut a Màlaga, català universal, home polèmic, artista portentós. Escoltem què n'han dit els experts, especialment un dels més valorats a casa nostra, el poeta i biògraf del pintor Josep Palau i Fabre. Mirem-ne els quadres, les representacions que visitem al carrer Montcada, el teatre: la plasticitat de la seva obra ens permet gaudir també Picasso en la veu i l'actuació d'actors i actrius.
Picasso a Catalunya
Quan poc temps va ser Picasso a Catalunya i quant en va entendre! Va arribar a Barcelona el 1895, jovenet, amb 14 anys, i s'hi quedà només 9 anys. Després va marxar a París i, en tornar, va passar molt més temps a Horta de Sant Joan, a Gósol i al nord, a Cadaqués i Ceret, que a la ciutat. Tenia amistats vitals, profundes, entre artistes catalans, i dels del cafè d'Els Quatre Gats en va beure el Modernisme i la vida bohèmia. Va pintar sardanes, barretines i les carenes de Montserrat. Dormia amb una senyera pintada al capçal del llit. Catalunya el va marcar per sempre, com explica Montserrat Minobis (1942-2019) a un capítol del programa cultural L'Odissea.
En el centenari del naixement del pintor, el 1981, Barcelona va retre-li homenatge amb una mostra de les seves obres. Picasso se'ns va presentar, un cop més, com l'artista que ens ha ensenyat que podem ser creatius observant el que ens envolta, com ell canviava i variava formes i colors d'una natura morta o un rostre, perquè la visió de la realitat no ha de ser, necessàriament, monòtona.
Com era aquella Barcelona que va conèixer Picasso? Quin ambient hi va trobar? El seu pare va venir com a professor de l'Escola d'Art, la Llotja, van trobar grans diferències socials, moviments sindicals i anarquistes, carrers del barri antic, encara sense obrir la Via Laietana, d'una vida marginal. Aquesta mostra va ser molt important perquè vam poder veure com evolucionava el jove Picasso a l'hora que la ciutat també canviava. El vincle de Picasso amb Barcelona va ser estret i inseparable, forjat en l'adolescència i la joventut, i es va perllongar fins a la mort. Ens ho explica, a través de l'exposició homenatge de la ciutat a Picasso, l'escriptor Josep Maria Carandell.
D'aquells anys i estades a Catalunya en treu també l'admiració dels seus coetanis. L'artista multidisciplinari Antoni Clavé i Sanmartí (1913-2005) el considerava el seu gran mestre. Li va dedicar una exposició en la que mostrava peces en què el pintor era la seva inspiració. De Picasso, dèia Clavé, 'he aprés no el que s'ha de fer en l'art, sinó el que no s'ha de fer'.
Classes magistrals amb Victòria Combalia
El progama Xerrada, un primer espai de classes de filosofia, comunicació i Picasso, va comptar amb la professora d'Art Contemporani Victòria Combalia que va analitzar Picasso en l'època blava, l'epoca rosa, l'època cubista, des del neoclassicisme fins al 1973, any de la seva mort, i també la seva relació amb les dones i, en un interessant capítol, l'autor com a home i mite. Per a Combalia, l'arribada del Gernika a Espanya el 1981, després del seu exili, la celebracions com el centenari del pintor, poden fer oblidar l'artista com a tal. La professora ens convida a estudiar-lo per no oblidar que és un home, un pintor, més enllà del mite. Diu de Picasso: 'els genis no surten del no-res, necessiten unes condicions favorables, un treball de visió clar, una assimilació intel·ligent del que s'ha fet abans i una intuïció per copsar el futur'. I és clar, en aquestes classes per televisió no hi falta pas el Gernika.
Per aprendre precisament dels mestres, molts estudiant copien els grans pintors. Al Museu Picasso obren portes als que volen estudiar les tècniques del malagueny, com ens mostra el programa En Línia.
Dues obres de teatre de Palau i Fabre
S'estudia, s'escriu i es parla molt de Pablo Picasso, i d'especialistes n'hi ha per tot. A Catalunya, el gran coneixedor de l'obra del malagueny ha estat Josep Palau i Fabre (1917- 2008). Poeta, assagista i narrador, estava fascinat per l'obra de Picasso i en va ser el biògraf, després de mantenir amb ell una bona relació fins a la seva mort. El mateix Palau i Fabre ens porta de la mà al museu de Barcelona.
La versatilitat artística de Palau i Fabre li va permetre insirar-se en la gran plasticitat de Picasso per a escriure dues obres de teatre que han estat produïdes per TVE Catalunya. La primera, de la sèrie Actors en primer pla, es titula 'Picasso cantabile', i l'interpreta una sola actriu, la gran Carme Sansa.
En canvi, Palau fa servir tres personatges com a enllaç entre les tres èpoques de Picasso. Aquesta és una peça molt interessant, amb composició musical a càrrec de Joan Albert Amargós i les interpretacions de Sansa, Montserrat Carulla, Jordi Serrat i Raimon Teixidor, entre altres actors.
Palau i Fabre va participar a TVE Catalunya a les tertúlies sobre Picasso, com la que es va fer sobre l'antològica que ja hem esmentat, juntament amb l'escriptor Robert Saladrigas, el professor d'Estètica Pere Salabert, el pintor Joan Pere Viladecans, i l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte.
Gorbatxov, Isabel II, Akihito nosaltres: el Museu
El Museu Picasso de Barcelona compta amb més de quatre mil obres del pintor, la col·lecció més completa dels treballs de joventut. El programa Punts de vista va apropar-nos a l'exposició que se li va dedicar a Lola Ruiz Picasso, la germana de l'artista, una dona amb un gran zel per conservar els quadres: sense ella, aquest museu no existiria pas.
L'espai Gran Angular va voler mostrar-nos el Museu Picasso no amb la visió dels ulls dels turistes i visitants, sinó els d'aquells per als que les obres de Picasso són el decorat en la seva vida quotidiana: els treballadors del museu. Des del vigilant de nit fins a la secretària de direcció, passant per la dona de la neteja o la restauradora.
Volem acabar convidant-vos a fer una volta pel Museu, amb el reportatge de l'espai Cinc dies a... dedicat al Museu Picasso. El programa passa per les sales i, a més, s'endinsa en la part més desconeguda del museu, per mostrar-nos-en el funcionament.
Penseu que al Museu Picasso de Barcelona hi han fet cap fins i tot la reina d'Anglaterra Isabel II, en la seva única visita a l'estat, l'octubre del 1988. L'octubre del 1990 hi va anar Mikhail Gorbatxov, quan encara era president de la Unió Soviètica i ja havia rebut el premi Nobel de la Pau per haver estat clau per a la caiguda del mur de Berlín. No sabem perquè, també en un més d'octubre, perìo en aquest cas del 1994, van visitar el Museu Picasso els emperadors del Japó, Akihito i Michiko.
Mira per on, nosaltres ho tenim més a prop i podem anar-hi el mes d'octubre o qualsevo altre de l'any!
