Boris Izaguirre: "Hem de recuperar la convivència Barcelona-Madrid"
- El presentador considera que s'ha perdut la convivència lingüística entre el català i el castellà d'abans del 'procés'
- Izaguirre creu que el premi que rebrà del Gremi de Restauració és "una aposta per recuperar aquella convivència"
L'escriptor, Boris Izaguirre, es defineix com de la generació "del pont aeri" pels seus constants viatges entre Barcelona i Madrid i recorda quan "una ciutat dona suport a l'altra": "Quan vivia entre les dues ciutats, que van ser quasi deu anys, van suposar un enorme creixement".
Izaguirre considera que s'ha perdut la convivència lingüística entre el català i el castellà d'abans del 'procés', quan es podien tenir converses en una llengua o una altra: "Em sembla que el pes d'haver-la perdut ha estat més per la part del castellà".
I afegeix que Barcelona ha reaccionat per la por a perdre protagonisme i ara el vol recuperar.
Izaguirre: "Em sento com un príncep"
En una entrevista al 'Cafè d'idees' de La 2 i Ràdio 4, Izaguirre assegura que mai ha pensat a abandonar Madrid, tampoc quan va estar vivint a Barcelona: "Madrid és molt acollidora. Primer li tenia molta por, però vaig trobar-hi casa meva". L'escriptor, que es troba a Barcelona perquè aquest dimecres rep un premi del Gremi de Restauració el considera que "una aposta per recuperar aquella convivència" perquè ell ara viu a Madrid: "És un homenatge increïble, em sento com un príncep".
Quan va conèixer Rubén: "Conquistaré aquest país"
Izaguirre recorda que quan va marxar de Veneçuela ho va fer per créixer i també perquè hi acabava d'haver el cop d'estat d'Hugo Chávez: "Vaig anar a Santiago i vaig conèixer a Rubén, fa 31 anys".
El també presentador afegeix que quan es va enamorar de Rubén va dir-se que a través d'ell "conquistaré aquest país" i que de seguit va pensar "aquest és el meu home: "Era espanyolíssim, la mandíbula, els ulls verds oliva, com els de Sara Montiel". Afegeix que sorprendria els seus amics de Caracas, perquè quan hi vivia "era l'últim de la fila, era un horror. Les persones que apareixien no complien els meus desitjos.
Sent una gran empatia amb Superman o Batman
L'escriptor explica que la seva mare va ser la que esperonava a no perdre la seva personalitat i diu que si sembla que en té dues, una davant les càmeres i una altra en privat, és perquè li agraden els superherois: "Se suposa que soc dos, però tinc una gran empatia per Superman, Batman, Aquaman i Tarzan". Izaguirre ens parla de la seva família i recorda amb emoció la seva mare que va morir el 2014: "Penso molt amb ella en moments que necessito força, sé que és allà".
"Els meus pares són hippies"
Izaguirre recorda com els seus pares van acceptar la seva homosexualitat des del primer moment "estaven encantats" i que els posava en dificultats quan es vantava a l'escola de ser-ho. L'autor destaca que van fer enormes esforços per educar-los, també a casa i que no tenien cap sentit materialista: "No eren rics, però jo tenia un ull pels rics i m'agrada veure'm ric, m'adorno com si fos ric, i crec que entenc als rics".
