La salut mental dels joves: en "situació límit"
- Entitats juvenils de Catalunya reclamen una millora en la cura de la salut mental del jovent
- La pandèmia ha agreujat l'estat mental d'aquest grup social, disparant els casos de TCA i intents de suïcidis
- EN DIRECTE | Segueix minut a minut l'actualitat d'aquest dijous a Catalunya
Parlar de salut mental és essencial per donar visibilitat als problemes mentals que travessen moltes persones en el dia a dia. Dificultats que pot patir qualsevol persona i que no depén de l'edat. Per això, les entitats juvenils de Catalunya reclamen una cura de l'estat mental dels joves d'una manera pròxima i preventiva, incorporant més recursos, donada la situació econòmica i d'incertesa laboral actual.
Aquest dijous s'ha presentat una radiografia de l'estat de la salut mental juvenil. Les principals conclusions de l'estudi són que hi ha un canvi de paradigma generacional pel que fa a la salut mental, que hi ha una emergència clara en l’atenció de la salut mental i que s'ha de reforçar els sistemes comunitaris i preventius per millorar el benestar del jovent.
La pandèmia, un agreujant
L'informe, fet pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya i Salut Mental Catalunya, alerta que el context actual és "d'emergència" i que s'ha arribat a una situació "límit". Així, denuncien l'empitjorament de la salut d'aquest col·lectiu i que la poca oferta pública no abasta tothom: "és molt menor de la necessària".
En aquesta línia, la radiografia posa de manifest que aquest empitjorament de la salut mental dels joves té a veure directament amb la pandèmia de la covid-19. Les dades mostren que aquest episodi ha suposat un punt d'inflexió i que han augmentat els problemes mentals de la gent. Per exemple, les urgències per menors de18 anys amb TCA s’han disparat un 135% respecte al 2019.
Un altre exemple que ressalta entre les dades recopilades a la radiografia, i que ja estan publicades en enquestes públiques, és que el Codi Risc Suïcidi de Catalunya ha detectat un 195% més de temptatives de suïcidi entre abans i després de la pandèmia.
Denuncien manca de recursos
Ambdues entitats alerten que la situació real és encara pitjor de la que reflecteixen les dades, ja que el sistema públic no recull els casos de teràpies privades i també hi ha joves que refusen a acudir a un psicòleg per "l'estigma" social. Amb aquesta premissa i tenint en compte els recursos existents al sistema públic, les entitats conclouen que l'oferta pública és "molt menor de la necessària".
De fet, la radiografia estima que hi ha uns 400 recursos a Catalunya, entre els quals hi ha 46 centres de salut mental infantojuvenil, 59 centres de salut mental de persones adultes i desenes de clubs socials gestionats per SMC, a més d'altres tipus de recursos com poden ser les unitats d'hospitalització. "No ens referim només a una manca de psicòlegs i psiquiatres", alerten, i afegeixen que també cal que les atencions permetin fer els seguiments "deguts".
Regular els lloguers
Les entitats assenyalen que la incapacitat per emancipar-se, un problema que afecta molts joves, és un dels problemes que dificulta el seu benestar. Per això, reclamen polítiques d'emancipació juvenil, com la regulació dels lloguers o la renda bàsica, per revertir aquestes dificultats. De forma general, les entitats demanen millorar els serveis d'urgència i la coordinació entre els diferents recursos existents.
Quant a l'educació emocional, proposen introduir-la en totes les etapes educatives i generar serveis d'acompanyament davant la transició entre etapes escolars. També demanen generar una millor coordinació entre CSMIJ (on es pot anar fins als 18 anys) i CSMA (a partir dels 18 anys) o integrar-los en l'etapa juvenil.
