L'impacte de les xarxes socials en la salut mental dels joves

• Segons UNICEF, 1 de cada 3 adolescents fa un ús abusiu d’internet i xarxes socials
• Els joves viuen l’angoixa que els provoquen les xarxes socials en soledat
• Tens tot el contingut de ‘Mapes mentals’, programa presentat per Ana Boadas, a RTVE Play Catalunya

Mapes mentals - Júlia Pascual i l'addicció a les xarxes socials

Si el programa ‘Mapes mentals’ vetlla per la salut mental, un capítol havia de dedicar-se únicament a les xarxes socials. Trastorns del son, problemes d’autoestima, angoixa, depressió, pressió social i addició són algunes de les conseqüències de fer-ne un ús abusiu, sobretot entre els usuaris més joves. Quins són actualment els principals inconvenients psicològics que generen les xarxes socials en els adolescents?

Només Instagram té mil milions d’usuaris actius cada mes i més de la meitat el fan servir cada dia. “Això són molts ulls mirant la nostra privacitat”, reflexiona la presentadora Ana Boadas. Les ganes d’aparentar una vida ideal i la socialització a través del contingut que es penja a xarxes són clau per als joves d'edats entre 16 i 26 anys. “He arribat a despenjar fotos que ja havia penjat pel fet de donar-hi tantes voltes i per por a no agradar als meus seguidors”, confessa una estudiant d’Institut en una taula de debat dins del programa.

Els adolescents creen avatars, porten a l’extrem l’aparença per semblar ser allò que voldrien ser i no són —sobretot físicament—. Aquest fet provoca una desconnexió molt forta amb la realitat. “Trobo en consulta que no saben qui són i que necessiten ser altres persones. Es comparen contínuament i tenen molta insatisfacció corporal i fins i tot d’altres, dependència a substàncies”, explica la psicòloga Júlia Pasqual.

En el cas de la imatge corporal, la pressió que senten per correspondre a un cànon de bellesa molt concret a través de les xarxes socials i la comparació amb influencers està conduint a un augment de trastorns per conducta alimentària.

Des del que li agrada ser observat fins al que és voyeur i només mira: “Hi ha molt d'autosabotatge entre els adolescents, solen pensar que els seus amics sempre fan coses divertides i que ells mai no van enlloc, o fins i tot que no els conviden”. L’obsessió per les xarxes socials pot arribar a ser molt gran, ja que són “lladres de la nostra atenció”, diu l’experta en educació Catherine L’Écuyer. “Ara, la indústria fa els continguts a una velocitat vertiginosa perquè el llindar d’atenció cada cop és més exigent”, afegeix.

Sovint, els adolescents no expressen les angoixes derivades de les xarxes socials Julia M. Cameron - PEXELS

Saber a quina edat és recomanable poden tenir mòbil els adolescents és l’eterna preocupació entre les mares i els pares. Segons l’experta, no hi ha una edat fixada, pot variar d’una persona a una altra: “Recomano que els fills tinguin xarxes socials el més tard possible, quan detectem que són persones autònomes”, diu Júlia Pascual. Quan un jove pot resoldre dificultats autònomament és el moment en què es construeix l’autoestima, el punt de partida indispensable per estar exposats a les xarxes socials.

“Els joves han de tenir xarxes socials el més tard possible“

Altres aspectes a tenir en compte que aconsella la psicòloga són tenir una vida activa, on l’esport formi part de la vida quotidiana del jove, i no tenir problemes per socialitzar.