85 anys dels bombardejos sagnants sobre la població civil a Barcelona i arreu de Catalunya
- Fa 85 anys, dones i nens van ser les principals víctimes de les bombes que l'aviació italiana va llançar sobre Barcelona
- L'any 38, la ciutat va patir 400 bombardejos que van deixar més de mil morts: us convidem a escoltar els testimonis dels supervivents
- Per primera vegada, oferim en qualitat HD la sèrie sobre la Guerra Civil La terra i la cendra i el documental La canalla (da) de Sant Felip Neri
FRANCESCA PUIG
Els bombardejos sobre Barcelona el març d'ara fa 85 anys van deixar més de mil morts. Els testimonis expliquen que era una ciutat plena de dones, avis i criatures, perquè els homes, i algunes dones, eren al front. L'aviació italiana va actuar pel seu compte i alguns dels supervivents van engegar, molts anys més tard, una querella contra els aviadors de Mussolini.
Els precedents: bombes des dels vaixells
La mort ja s'havia estès a Barcelona el 1842: el general Espartero deia que calia 'bombardejar Barcelona cada 50 anys pel bé d'Espanya'. I així ho va fer, poc abans de Nadal, des de Montjuïc. El 1856, l'exèrcit espanyol hi va tornar. No en va, els canons de la muntanya apunten cap a la ciutat. Però durant la Guerra Civil (1936 -1939) ja no era només Barcelona l'únic objectiu per a doblegar la població: les bombes van fer mal a tot Catalunya, sobretot a grans ciutats, com Lleida, Tarragona i Barcelona.
Els primers atacs van arribar a la costa des de vaixells de guerra. En nuclis de població més petits, gastaven menys projectils per estendre el terror. Segons el GRIEGC (Grup de Recerca i Investigació d'Espais de la Guerra Civil) van patir bombardejos des del mar Roses, Colera, el Port de la Selva, Calonge, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Blanes, Pineda, Calella, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.
Hem localitzat les imatges dels efectes de les primeres bombes que van caure a Barcelona, el 13 de febrer del 1937, des del cuirassat italià feixista Eugenio di Savoia. Era davant el Poble Nou i hi va fer 20 morts. L'enterrament dels morts va ser multitudinari i hi va assistir el president Lluís Companys.
Els bombardejos de l'aviació italiana
Els dies 16, 17 i 18 de març, ara fa 85 anys, el pànic es va estendre per tot Barcelona. Els avions italians van llençar-hi bombes durant 41 hores seguides. Es van comptar 873 morts. La por i les corredisses cap als refugis antiaeris semblava que no s'acabarien mai. En deien 'bombardeig per saturació. La capital catalana va ser bombardejada sistemàticament, tot i ser a la reraguarda, amb 400 bombardejos que hi van deixar entre mil i 1.300 morts.
Al capítol del programa Memòria popular dedicat als bombardejos, escoltem testimonis d'aquells moments esfereïdors. Hi parlen Jaume Mata, llavors president de l'Associació d'Aviadors de la República, Joan Albamonte, que havia estat soldat republicà, i Ramon Biadiu, de Laya Films, la productora cinematogràfica que va crear el Comissariat de Propaganda de la Generalitat el 1936. De l'assessorament històric del programa se'n van cuidar els professors Joan B. Culla i Borja de Riquer.
Parlen les víctimes
L'historiador danès Morten Heiberg autor de l'estudi 'Emperadores del Mediterráneo: Franco, Mussolini y la guerra civil española' conclou que 'de gener a juny de 1938, l'aviació italiana havia fet 782 atacs aeris a la costa mediterrània controlada pels republicans, amb el llançament de 16.558 bombes'.
Qui millor pot expressar el que es va viure en aquells anys de por sota les bombes són els que ho van viure. RTVE Catalunya ha enregistrat en diverses ocasions les seves paraules. Gabriel Clusella tenia 14 anys el dia que, de camí cap a la feina, va viure un matí que mai no oblidaria.
Manel Cardeña (1930-2021) va prendre part a l'acte de commemoració del 75è aniversari dels bombardejos de març del 1938, a Montjuïc. El seu testimoni va ser el que podia donar qualsevol criatura que ho hagués viscut. Cardeña anava a escola al Clot.
Setmanes més tard, els avions van bombardejar Tàrrega: la ciutat va patir sis bombardejos, el primer el 5 d'abril de 1938, i cinc més els mesos de novembre i desembre. Hi van morir unes 80 persones. A Granollers, un raid aeri de pocs minuts al centre, sobre la gent que feia cua per a aconseguir menjar, hi va deixar 229 morts, tal com explica Joan Pi i Cabanes.
Anna Raya, veïna de Barcelona, va patir de ben petita els moments més durs de la vida, dos bombardejos el mateix dia. El que va viure la va colpir tant que s'ho va guardar ben endins per poder tirar endavant.
Alfons Cànovas (1917-2021) i Anna Raya van ser dos dels querellants contra els aviadors italians que van llançar les bombes el març d'ara fa 85 anys, a Barcelona. Canovas explicava el que en recordava i què volien aconseguir amb la denúncia.
Una querella per conèixer els culpables
L'Audiència de Barcelona va admetre a tràmit la querella per crims de guerra i lesa humanitat contra els pilots de l'aviació feixista del dictador Benito Mussolini, promoguda el 2013 per l'Associació AltraItalia (Associació cultural i política d'italians antifeixistes de Barcelona), Anna Raya i Alfons Cànovas. S'hi van afegir el Col·legi d’Advocats i l'Ajuntament de Barcelona. El Ministeri de Justícia va trigar encara tres anys a unir-se-hi.
Luigi Gnecchi, uns dels pilots italians que van bombardejar Barcelona a la Guerra Civil, mostrant les seves medalles: dues d'espanyoles i la creu de ferro de l'Alemanya nazi
Sense comunicar-ho al jutjat català, el 2015 les autoritats italianes van anar a trobar l'únic pilot que quedava viu, Luigi Gnecchi, i que havia estat capità de l’esquadró aeri 2030. Havia fet els 101 anys i va dir que no es recordava de res. El mateix any, però, les autoritats italianes l'havien condecorat! L'investigador dels bombardejos a les comarques tarragonines, Ramon Arnavat, ho va descobrir estudiant els documents de l'Ufficio Storico dell'Aeronautica Militare, l'arxiu de la força aèria a Roma. Arnavat va augmentar la xifra de pilots implicats a 139.
El 2019, amb 102 anys, Gnecchi es va morir. I va ser l'any següent, set anys després de presentar la querella, que els italians es van comunicar amb el jutjat de Barcelona. Des de Barcelona es va fer una petició als organismes de la Unió Europea de la cooperació judicial entre els estats membres. Però el pas del temps es va posar de part dels culpables de les 2.800 morts que va patir Barcelona entre 1936 i 1938.
L'aeronàutica italiana va utilitzar en els bombardejos sobre Catalunya l'avió Savoia-Marchetti S.M.81, que anomenaven 'pipistrello', rat penat en italià. Podia dur dos mil quilos en bombes WC
Aquells pilots van guanyar el deshonor de ser els primers de la història que van bombardejar població civil indefensa. Assajaven a Catalunya les tècniques de bombardeig, amb identitats falses que els donava el mateix exèrcit italià. La majoria eren de l'alta burgesia, fins i tot l'aristocràcia, enlluernats pel discurs feixista de Mussolini. El dictador volia aconseguir una força aèria capaç d'atemorir la població i desmoralitzar la rereguarda.
La sèrie sobre la Guerra Civil a Catalunya, vuit capítols en millor qualitat
El poeta i guionista mallorquí Xesc Barceló (1943-2022) va començar a treballar a TVE Catalunya el 1976 a l'espai infantil Terra d'escudella. Sempre li va agradar la ficció i fer riure, però a principis dels anys 80 va treballar en una sèrie d'història: La terra i la cendra. La guerra civil a Catalunya. En va escriure el guió i la va dirigir, molt implicat pel que considerava un gran avenç per part de la televisió per la recuperació de la memòria.
La sèrie es va estrenar el 1984 i va ser per a moltes persones record, tristesa, poder veure per primer cop situacions que havien viscut. Per a moltes d'altres, un descobriment. Per primera vegada, i a des de casa estant, per TVE Catalunya, es podien veure imatges, tant d'arxius d'institucions catalanes o estrangeres, dels fets ocorreguts durant la Guerra Civil a Catalunya. Una sèrie escrita expressament per a televisió, de 8 capítols i un capítol zero, a manera de pròleg, presentat pel mateix Xesc Barceló.
Barceló parla amb el fotògraf Agustí Centelles, que va prendre milers d'imatges d'aquells anys amb la seva càmera de fotos. També, Carles Fontseré, el dibuixant i cartellista que pertànyer a les Brigades Internacionals. Josep Maria Lladó, periodista, explica les pressions que va patir la premsa durant aquells anys. I finalment, intervé el presentador de la sèrie, Enric Majó.
La canalla(da) de Sant Felip Neri
Els senyals de les bombes a les parets de l'església de Sant Felip Neri, a la plaça del mateix nom, al costat de la Catedral de Barcelona, són el testimoni de la mort que hi van trobar 20 nens. L'oratori n'era ple: 150 criatures havien arribat de diferents llocs d'Espanya, la majoria d'Alcalà d'Henares, fugint de la guerra. Compartien els dormitoris i les classes amb infants de famílies catalanes que els hi portaven perquè no els podien cuidar o perquè no tenien prou menjar a casa.
El 30 de gener del 1938 van sonar les sirenes per advertir d'un nou atac aeri i els nens van córrer al soterrani. Ningú no sabia que la volta del sostre era feta de rajola i no de pedra i se'ls va esfondrar tot al damunt. A més dels vint petits, també van morir per aquelles les bombes 22 veïns més.
Al documental hi podem escoltar Frederic i Camil Roig, Joan Planas, Neus Sancho, Josefina Piquet, Josep Gelats i Lluïsa Femenia, supervivents d'aquell malson i que durant l'enregistrament, el 2008, s'emocionaven en recordar el que van passar i aquells companys de jocs que hi van perdre la vida. També hi prenen part els nens de l'actual escola de secundària de Sant Felip Neri i Josep Llunell,(1935-2020) capellà de l'oratori.
Ara, a la plaça s'hi poden recordar aquestes víctimes del bombardeig franquista, un més dels faristols escampats per la ciutat que fan memòria d'esdeveniments històrics.
Barcelona, exemple per a Winston Churchill
De l'exabrupte del general Espartero a les paraules del gran estadista Winston Churchill. El primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial va recordar la resistència dels barcelonins durant la guerra civil quan a Londres ja sabien què els venia al damunt: 'No menystinc gens la gravetat de la prova que tenim davant. Però crec que els nostres conciutadans seran capaços de resistir, com els valents de Barcelona, i sabran plantar cara i sortir-se'n, pel cap baix tan bé com qualsevol altre poble del món. En dependrà molt'.
